"Si vols fer alguna cosa, fes-ho ara"

Rosquilles, una pantera, triangles multicolors, patates fregides i fins i tot la mateixa ciutat de Manhattan il·luminada de nit. Això no és un conte ni tampoc una llista de desitjos. Així sónels estampats de Smooooth Clothing Barcelona o, més ben dit, la modernitat de les samarretes, dessuadores i 'leggins' elevada al cub.

Si algú buscava res realment original, no hi ha res més genuí que vestir una dessuadora amb una hamburguesa de formatge i tomàquet i mil megapíxels. El creador d'aquesta firma catalana,David Hidalgo, de 26 anys, ens rep al seu estudi al districte 22@ del barri del Poblenou, el bressol de l'avantguarda barcelonina.

UN JOVE DE 26 ANYS

Entre el tumult de 'start-up', emprenedors i sales polivalents de disseny i coses molt del segle XXI, hi ha la primera (i única) botiga de Smooooth Clothing Barcelona. El lloc encara fa olor de nou, és asèptic, postindustrial, molt a la moda. Sona un fil musical de hip-hop en anglès i, aquí, mil·limètricament ordenades cauen dels penjadors les peces de roba que veníem buscant. I, al fons, el capitost que els ha inventat amb 26 anys. Al·leluia.

Hola, David. David Hidalgo és el creador. I abans que preguntem, no, no ha estudiat disseny ni res de relacionat. "Jo sóc de l'escola de la vida -ens diu-, vaig néixer ensenyat". Fill d'arquitecte, a David sempre li ha agradat la fotografia, viatjar i el surf de neu. I d'aquí, de la conjunció de dos dels seus hobbies (la fotografia i el disseny), d'un innegable sentit estètic i, per què no, del sacrifici inevitable d'una de les seves passions, neix la firmaSmooooth Clothing Barcelona. Diu adéu al surf de neu i decideix reaprofitar les seves fotos i estampar-les en dessuadores.

EL SURF DE NEU O JO

Fa un any es va haver de plantejar què volia fer de veritat amb la seva vida. Tenia dues opcions:Opció (1): tirar per l'snow --que el practicava de forma professional-- i que encara avui el segueix entusiasmant. "Tot era molt divertit, sí, però i si algun dia em lesiono, ¿què? És molt arriscat el món de l'esport".

Opció (2): apostar per Smooooth Clothing Barcelona, una idea que portava cavil·lant anys enrere a partir de les seves fotos i alguns treballs fets. Avui, es mostra satisfet amb l'elecció 2, però no pot evitar sentir nostàlgia i gairebé llagrimeta al parlar-nos de la neu i la taula. Encara que no es penedeix: "Ara no vaig a la neu tant com m'agradaria, però quan ho faig vesteixo amb una de les meves dessuadores i això és igualment increïble", ens reconeix orgullós.

Les llaminadures (de la bossa al cotó). La filosofia de la marca està clara. "Jo dissenyo coses que m'agraden i que m'agradaria que la gent portés", ens explica. Més clar, l'aigua: "si m'encanten les llaminadures, ¿com vols que no m'agradi una dessuadora plena?". Amb aquests dissenys, entreexcèntrics i atrevits, ha aconseguit que la marca en poc més de vuit mesos es posicioni amb gairebé 100.000 visites diàries des de totes les parts del món. Li arriben correus de moltes ciutats d'Espanya, però també de França, els Estats Units o Alemanya, reclamant ¡a crits! via gmail que posi punts de venda en més llocs. De moment, només és a Barcelona, on ja li han sorgit fins a imitadors, però distribueix i ven on line per tots els racons imaginables.

SMOOOTH AMB MOLTES 'OS'

Ens explica que'smooth'en anglès significa moltes coses: elegant, modern, suau, senzill. "Tot això és el que reflecteix la marca", ens diu. L'important a l'hora de realitzar les peces és pensar en la qualitat del teixit i la qualitat de la foto. Ell pensa en coses que molen, vaja. "No posaré una foto d'una caca ni res així, random". ¡Això sí! Les fotos o són seves, de la fototeca del Mac, o són d'autor. Res de mirar a Google Imatges o navegar per Tumblr o blogs diversos, que això seria robar i és lleig. Aquí es posa seriós: "¿Us sona allò delsdrets d'autor?"

A la meitat de l'entrevista una clienta irromp al local. La noia ha vist un model aFacebooki ve amb les idees clares. David ens explica que és normal i que en la majoria de casos "la gent ve molt decidida buscant la peça que volen". David dóna la benvinguda a la botiga i continua parlant amb nosaltres. "No m'agrada anar al darrere de la gent, com els xinesos". Somriu.

Aprendre sobre la marxa. La marca va creixent per si sola i ell confessa: "Jo no sé quin logaritme seguir". De moment, el que rep per les compres és suficient per mantenir-lo, però la criutura s'està fent tan gran que ja està pensant a ampliar l'equip. Quan li preguntem per reptes o ambicions ens explica que tot el que sigui per donar visibilitat a la marca és benvingut. "L'altre dia vam fer una presentació a l'Hotel Vela Barcelona". Vol millorar la pàgina web, pensar nous dissenys i, més endavant, es planteja contractar més gent.

TREBALL A 'FULL TIME' I SERIAL LOVER

Com ja és habitual en aquesta classe d'emprenedors nats, David gestiona Facebook, la pàgina, s'encarrega de fer els dissenys, la comunicació externa i interna, els controls de qualitat. Tot. En definitiva, ell viu per cuidar la marca. A la botiga l'ajuda una noia, amb les comandes, i els "cosidors" (els que s'encarreguen de teixir). La resta, ho fa ell. Des de contestar e mails fins a pensar nous complements per a la col·lecció primavera-estiu. A ell també li falten hores durant el dia. "Ahir me'n vaig anar a dormir a les sis". Això sí. A l'acabar la seva jornada mai falta aquest "moment sèrie". Els Soprano, Person of Interest o Trailer Park Boys. "Devoro les sèries que m'agraden". És el seu moment de fer resset, de posar-se 'offline' unes hores i, a dormir, que demà serà un altre dia.

Di no a Razzmatazz. Dimecres passat els seus amics li van dir que se n'anés amb ells a Sala Razzmatazz i ell va dir: "Que bojos, no puc". Emprendre també és això. Dir que no. És fer anar la responsabilitat i saber quetu ets el teu cap i, per tant, la teva consciència triplicada. "Jo puc despertar-me amb ressaca, és clar, però Smooooth no pot aixecar-se amb ressaca demà. ¿Ho eEntens?".

CONSELL (SOBRE)SALIENTE

"Si vols fer res, ho has de fer ara. Però ja és ara, en aquest mateix instant, ara, ja". David ens parla mirant-nos fixament i usa un present de l'indicatiu que sona a imperatiu, i fins i tot ens posa una mica nervioses (¡quina pressió!). Però això és així: "Si no ho fas ara, se t'avançaran, ho perdràs, no ho faràs mai, perdràs les ganes, la força. Se t'escaparà". 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

 

 www.sobre-salientes.com