Pare Bigas
No sé què dir, ni com. I encara menys escriure-ho.A Bigas li dec una dona que estimo, dos amics de l'ànima i una carrera que no havia somiat mai que podria tenir. ¿Què puc afegir a l'etern i profund agraïment que sento per ell? Només l'immens carinyo que sento per una persona que sempre va ser noble, lliure, bona, amorosa i lleugera... ¡Aquella lleugeresa emocional de Bigas que envejàvem tant molts! Com a home intel·ligent que va ser el recordo sempre triar el somriure, l'amor i un bon tros de pernil abans que el drama i l'angoixa davant de qualsevol conflicte. Quina meravella aquella ànima lleugera amb cos d'ós... Quin regal aquella ironia en positiu sempre, aquella absència de malícia davant la vida... Quines lliçons d'ètica vital cada vegada que et mirava en silenci i somrient, convidant-te a ser feliç per sobre de totes les estúpides i prescindibles coses que ho eviten. Un home savi de veritat en la més senzilla i simple pell, amb el paladar més agraït als miracles de la terra i el mar.
Encara recordo la meva primera cargolada a Barcelona amb ell. Després de 2 hores, dues visites a la cuina i tres cassoles a vessar per a tots dos vaig treure la bandera blanca mentre ell reia i em deia..."aaaiii... Benito... Fan falta molts ous d'or per compartir la meva taula"... Des d'aleshores als cargols només els puc veure als contes.
La Penélope, el Jordi i jo vam viure el nostre primer somni professional de la seva mà. I ens va cuidar amb tant carinyo, respecte, suport i criteri que va fer que cap dels tres dubtés a fer d'aquesta la nostra professió. Ens va regalar el plaer de somiar desperts per primera vegada, i ens va omplir el cor de fe, il·lusió i amor per la nostra feina. A ell li devem creure que és possible viure el teu somni i la força, la fe per lluitar per ell.
Notícies relacionadesPer a mi va ser com un pare que em va portar agafat per la mà i a qui li dec tantes coses... Coses boniques, bones, intel·ligents... Com reconèixer i degustar cada sabor que t'ofereix la vida per molt amarg que sigui per digerir només allò que ens pugui alimentar de veritat, i si és possible amb un bon vi. Estimat Pare Bigas, aquest plat d'avui m'és molt difícil d'empassar, la veritat, no sé com fer-ho. El mullaré amb tot el meu amor, el meu respecte, la meva admiració i el meu etern agraïment per tu. I et tindré sempre dins meu, alimentant-me.
T'estimo molt. T'ho agraeixo tot.Per sempre Pare Bigas.
