tu i jo som tres
Paral·lel 38: no passis foraster
Ariadna Oltra va entrevistar Alejandro Cao de Benós (TV-3). /
No ens ha tranquil·litzat l'entrevista que li acaba de ferAriadna OltraaAlejandro Cao de Benòs, el català més influent de Corea del Nord (Els matins, TV-3). Malgrat haver dit en un moment donat:«Corea del Nord no dispararà primer»,de seguida va afegir:«Però si els Estats Units passen la línia del paral·lel 38 pot arribar la guerra total i completa. Destruirem les bases nord-americanes de Guam, Hawaii i Okinawa, a més de les de Corea del Sud».Home, aquest diari té uns excel·lents analistes que els il·luminen diàriament sobre l'extrema tensió -amenaces de guerra nuclear incloses-que el règim deKim Jong-Unestà provocant últimament. Però des d'un punt de vista televisiu és ressaltable la figura deCao de Benòs. Fill de Vespella de Gaià, s'ha transformat en un element clau en les tasques d'agit-propde Corea del Nord. Crec que va serSergi Vicente, el corresponsal de TV-3 a l'Àsia, el primer que ens el va descobrir a la tele, en un30 minuts de l'octubre del 2008. I un any després va serMiquel Calçada, en un dels seusAfers exteriors(octubre del 2009), qui ens el va aproximar del tot visitant-lo a Pyongyang. En va resultar un viatge tremendo. Fa un parell de setmanes, en el programa del meu germà bessó de BTV,Telemonegal,Calçadava evocar precisament aquells dies coreans. Va recordar queCao va ser un amfitrió amable i simpàtic, però que estava al servei d'una atmosfera de control ferri. No podien passejar, ni anar de compres, ni visitar res en absolut, si el recorregut no era aprovat prèviament. I que internet estava rigorosament prohibit,«perquè contamina el poble». Jo també recordo, com a espectador, aquellAfers exteriors
-aquí l'hi vaig explicar-, en què unCalçadaatònit circulava al costat d'unAlejandro Caovestit amb una indumentària que semblava un general de divisió, i davant del qual es quadraven els soldats amb una salutació marcial i respectuosa. L'únic moment divertit que recordo va ser quanCalçadava ser presentat a un alt càrrec del govern, i va haver d'improvisar un regal, un present, per quedar bé, i l'únic que tenia a mà era un bolígraf de TV-3. ¡Ahh!
El més sorprenent d'aquest singular català de Vespella de Gaià és que ostentant el càrrec oficial de Delegat Especial del Comitè de Relacions Culturals, estigui ara mateix parlant exclusivament de caps nuclears i bases militars. Deu ser la cultura de la guerra.
