tu i jo som tres
Hans i Renate, dos jubilats
Dos jubilats alemanys de la ciutat de Colònia (’Salvados’).
Si Alemanya és el referent, el model, el far que il·lumina el nostre Govern, estem ben llestos. Ens ho va demostrar Jordi Évole, que acaba de viatjar fins a la ciutat de Colònia (Salvados, La Sexta). Allà primer es va trobar amb el sociòleg Brettschneider, vell conegut nostre, a qui Jordi va entrevistar fa un any, el febrer del 2012, i va vaticinar sense ni un sol error totes les retallades que acabaria perpetrant el Govern espanyol. Ara la seva predicció encara ha estat més tremenda. Ens ha advertit que les pensions ja no es revaloritzaran mai. Pitjor encara, que anem cap a un model pervers: la paga de jubilació serà cada vegada més miserable, més pobra, i si algú vol una jubilació amb la qual mínimament es pugui viure haurà de fer-se un pla privat de pensions. Després d'aquesta negra predicció, Évole va voler veure, comprovar, dos casos concrets. Es va entrevistat amb dos alemanys, Hans i Renate, de 72 i 78 anys respectivament. Ell, enginyer. Ella, secretària de direcció. Ara estan jubilats. I aquell país que crèiem riquíssim i fabulós els retribueix, després de tota una vida de feina, amb 650 euros. Això Hans, l'enginyer. Renate, la secretària, encara menys. I és clar, cap dels dos pot arribar a final de mes. Al final de la conversa Renate es va mirar Évole amb una barreja d'espant i de tendresa, i li va dir: «La teva generació ho passarà pitjor que la nostra. Us espera un futur que a la vostra edat no us podeu ni imaginar». I Jordi es va quedar mut, sense saber què respondre.
ESPANYA VA BÉ .- I després d'aquest cop de pragmatisme real, verídic i tremendo, després de començar a comprendre el que el sistema ens va preparant per a la nostra vellesa, ahir al matí va aparèixer a Espejo público
(A-3 TV) el ministre d'Economia. ¡Ahh! Feia força temps que no vèiem Luis de Guindos en un plató. Es comprèn que hagi escollit aquest: Susanna Griso li va anar servint fils en safata, i el ministre els va anar fent servir per teixir un bonic macramé. Hi va haver un moment que va ser particularment vergonyós, quan va assegurar que Espanya era com un malalt, com un pacient, que fumava, que no cuidava la seva alimentació, i que tenia colesterol. I que ara, feliçment, s'han pres les mesures oportunes i ha deixat de fumar, ha millorat la dieta i li ha baixat el colesterol. Home, doncs té raó: hi ha tanta misèria i fam que ja no en tenim ni per comprar tabac, ni ens puja el colesterol.
