tu i jo som tres
«Lo 'degañoté' con el cuchillo»
Adela Úcar, en una tètrica presó de la República Dominicana (Cuatro).
Cel·la llardosa. Dimensions com les d'un minúscul passadís (4x1 metres). Humitat. Floridura. Una fastigosa latrina. I un jaç que ja havia estat ocupat prèviament per una colònia de mosquits. Adela Úcar ha ingressat a la presó de dones de Najayo per relatar-nos com es viu tancada juntament amb tot el repertori de la delinqüència, des de simples lladres fins a traficants o assassines (21 días, Cuatro). Feia gairebé quatre anys que buscava pel món alguna presó a la qual li permetessin entrar proveïda d'una càmera i fer vida de presa durant 21 dies. En aquesta de la República Dominicana l'hi han permès. No hem vist que hagi gaudit de cap privilegi. Ha estat tractada com una reclusa més. I Adela ens ha bolcat en el seu monòleg narratiu, dia a dia, els seus sentiments: el que experimentava, el que veia, el que sentia. Llàgrimes i patiment inclosos. Tinc anotat un diàleg, breu, però significatiu, amb una reclusa que habitava a la cel·la contigua a la seva:
«-¿I tu per què ets aquí?
-Per mort. Vaig matar el meu marit. Lo degañoté con el cuchillo de la cocina. Li vaig tallar el coll perquè em va trair amb la meva germana. I a ella la vaig matar per gossa. No n'estic penedida. S'ho mereixia».
Notícies relacionadesL'enorme virtut que adorna Adela Úcar és que no és una posturista. Creu en el que fa. I aquesta és la sensació que transmet. Irradiar veracitat a la tele, avui dia és una cosa raríssima. Adela Úcar és una de les poques excepcions. Transmet una honesta versemblança.
TURA I MIRALLES .- Ens han agradat molt a casa, ens han reconfortat i animat, aquest parell de pinzellades en forma de dos petits reportatges que Agnès Marquès i Joan Carles Peris ens han servit en els Telenotícies (TV-3) d'aquest diumenge. Ens han ensenyat a què es dediquen ara dos polítics que van tenir càrrecs importantíssims als seus partits. Montserrat Tura, que va ser dues vegades consellera de la Generalitat (d'Interior i de Justícia), ara ha tornat a la seva professió de metge i treballa a l'hospital de Palamós. Jordi Miralles, que va ser diputat i vicepresident d'EUiA, també ha tornat al seu primer ofici: carter a Viladecans. Aquests dos exemples enforteixen la idea que també hi ha integritat en els polítics. I aquests dos casos no són els únics. ¿Es recorden de Gerardo Iglesias, que humilment va tornar a ser miner a Astúries?
