ANTOLOGIA DE BESTIESES POLÍTIQUES
La ministra de l'aquí t'atrapo però no et Mato
"La carrera política de Mato no hauria estat la que és si no s'hagués fixat en ella Aznar, que, el 1987, va oferir al matrimoni Sepúlveda-Mato anar-se'n amb ell a Valladolid"
L’ex d’Ana Mato, Jesús Sepúlveda, arriba a l’Audiència Nacional per declarar pel ’cas Gürtel’, en una imatge d’arxiu. /
Si el PP estigués a l'oposició i es trobés amb el cas d'una ministra socialista esquitxada pel pagament de quantiosos regals (festes familiars, obsequis de marca, viatges, etcètera) per part d'una xarxa corrupta, hauria mossegat la jugular del PSOE fins al degollament final. Però ha passat que la ministra és del PP, i l'oposició de Pérez Rubalcaba com a molt té dentadura postissa. Per això, la ministra en qüestió, Ana Mato, continua al Govern després de negar les acusacions i de ser defensada i elogiada pel seu president. "Una de les meves obligacions --va dir Rajoy-- és ser just, i crec que mantenint la confiança en la ministra sóc just, perquè ella s'ho mereix".
Al marge de l'escàndol de la 'xarxa Gürtel', que involucra Mato i el seu exmarit Jesús Sepúlveda, la pregunta és si aquest país es mereix una ministra com l'actual titular de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, qui el maig de 2012, mig any després de prendre possessió, s'expressava així en una forassenayada roda de premsa: "Després hem tret també una cartera que anomenen cartera comuna suplementària que l'adjunto si m'ho permeten amb la cartera accessòria. Aquí estarien doncs les prestacions farmacèutiques, les terope... tripe... teroperapèutiques, ehh... M'he equivocat en la, en el nom, i donar valor al que té molt valor, perquè no hi ha cosa que tingui més valor que una medicina que cura malalties. Hem adoptat una mesura que ja estava adoptada. El més important, que per primera vegada els aturats sense prestació parlamentària, que... perdó sense presta, sense... sense pre... presta..., sense prestació, sense prestació per desocupació, perdó...".
Ana va voler "estudiar per a portaveu"
Sens dubte, Mato no tenia el seu millor dia quan va celebrar aquella roda de premsa en què va semblar emular el mateix Cantinflas, però és que amb el munt d'anys que fa que es dedica a la política podia haver après a parlar. El gat vell i ponent constitucional Herrero de Miñón ha explicat com una Mato molt jove, que llavors estava en les albors de la seva carrera política, li va arribar a confessar que li agradaria "estudiar per a portaveu". Per a portaveu parlamentària, lògicament. O sigui, que ja apuntava alt al cap de poc temps d'estrenar-se a Aliança Popular, on va entrar de la mà del seu professor de Ciències Polítiques Jorge Verstrynge (la vida et dóna sorpreses). ¿Quina ciència política li van ensenyar o va aprendre ella? Una dada significativa pot ser la seva opinió que Franco forma part de la història d'Espanya passada, i tot seguit, concloure: "Jo he respirat democràcia des que era petita". ¿Amb quin rigor pot dir això si ella ja tenia 16 anys quan va morir Franco? ¿O és que la jove Ana, filla d'un militar marí de guerra, tenia uns pulmons compatibles amb l'asfíxia de la dictadura?
Amb tot, la carrera política de Mato no hauria estat la que si no s'hagués se fixat en ella Aznar, que, el 1987, va oferir al matrimoni Sepúlveda-Mato anar-se'n amb ell a Valladolid, seu de la presidència de l'autonomia de Castella i Lleó. Mai va oblidar Aznar que Ana --a qui havia conegut quatre anys abans al departament d'autonomies d'AP-- fos capaç de marxar de Madrid amb el seu primer fill de pocs mesos i dir-li que sí sense dubtar-ho. Ella va treballar com a subdirectora del gabinet presidencial i Sepúlveda es va encarregar de la gerència del PP regional (un altre gerent 'pepero' famós, amb el pas del temps). L'amistat entre Aznar i els Sepúlveda-Mato va arribar a ser tan intensa que aquell va ser padrí en el bateig d'una filla de la parella.
Tots dos es van vincular al PP de per vida: Sepúlveda, a més de perpetu empleat en plantilla, va ser senador per Múrcia, secretari de l'àrea electoral i alcalde de Pozuelo de Alarcón, càrrec que va haver d'abandonar quan el 2009 va ser imputat pel jutge Garzón, que el va acusar d'haver rebut un cotxe Jaguar que presumptament li hauria regalat Francisco Correa, el cap de la 'xarxa Gürtel' (que en alemany significa això: 'corretja').
Ana no creu ser "la nena mimada d'Aznar"
El 1993, conscient que alguns dels seus coreligionaris la tenien per una enxufada del seu líder, Mato es va despenjar amb el seu proverbial tarannà naïf: "No crec ser la nena mimada d'Aznar. Sí que és cert que fa molt de temps que treballo amb ell. Ja són 10 anys i encara segueixo al seu costat". A les eleccions de la gran majoria absoluta del PP (any 2000), Mato va ser ni més ni menys la quarta a la llista per Madrid (després d'Aznar, Rato i Arias-Salgado). Però és que amb Rajoy de primer candidat el 2008 va ser la tercera, després del mateix Rajoy i de l'efímer Manuel Pizarro (entre els 2004 i el 2008 va ser eurodiputada). Si no hagués patit el desgast de 'Gürtel', ¿qui dubtaria que aquesta fidel dama conservadora i simpatitzant de l'Opus Dei podria optar a la presidència de l'autonomia o fins i tot a l'alcaldia de Madrid? ¿Hem dit conservadora? "Jo em definiria com a progressista. Jo no estic a la dreta del partit, i sí, sóc liberal", va declarar el febrer del 1999. Poc abans havia sentenciat: "La dicotomia entre esquerra i dreta és difícil d'explicar avui. La gent ara està el centre".
Ana i "els nens andalusos analfabets"
L'autotitulada centrista i progressista va protagonitzar a la campanya electoral del 2008 una de les pífies més grans que se li recorden: "Els nens andalusos són pràcticament analfabets [...] És que Chaves no ha fet res per l'educació. Sembla que li agradi i vulgui que estiguin així". Es va veure obligada a rectificar i ho va fer barroerament: "No he volgut dir que els nens analfabets són andalusos, perquè tothom sap que avui dia, al segle XXI, no hi ha analfabets a Espanya". Més subtil es va mostrar quan, només de debutar com a ministra, va qualificar de "violència en l'entorn familiar" l'assassinat d'una dona a mans de la seva parella, cosa que induïa a pensar que la denominada violència de gènere o masclista potser és una exageració feminista perfectament evitable. Sobre la llei de dependència que va impulsar Rodríguez Zapatero, Mato no va tenir cap escrúpol de titllar-la d'"ineficaç i ineficient i, a més, inviable". I,pel que fa a l'avortament, va deixar caure que era "l'hora que aquelles dones que volen ser mares no deixin de ser-ho per pressions". ¿Hi ha hagut algun Govern socialista que pressionés les dones espanyoles a avortar?
Després d'haver repassat determinats aspectes de la triomfal biografia política d'aquesta dona, que actualment és vicesecretària general del PP, esn podem preguntar si és una presa fàcil o no per ser destituïda o per forçar la seva dimissió. Tot indica que serà l'exmarit qui carregarà amb els suborns, malgrat que els béns de guanys que compartia amb la seva exdona van perdurar fins al 2005, i els delictes imputats van del 2000 al 2004. La sort sembla estar tirada: Sepúlveda, excònjuge de Mato, aquí t'atrapo i aquí t'ídem.
Magdalena Álvarez, un altre exemple de ministra oradora
Que Ana Mato no és un exemple únic d'una oratòria extraordinària, el podem trobar en la que va ser ministra socialista de Foment Magdalena Álvarez. A més de quedar-se amb l'auditori dient coses com allò d'"antes 'partía' que 'doblá'", la política malaguenya va deixar atònits i atònites a tots els que van assistir a la roda de premsa que va celebrar el 27 de gener del 2009 per explicar el caos viscut a l'aeroport madrileny de Barajas. Vegeu un paràgraf estil 'Bienvenido, míster Marshall': "Si la borrasca va canviar d'una forma impredictible, no la poden predir. Però si no la prediuen els que l'han de predir, ¿com pensen vostès que la podem predir aquells que estem esperant la predicció?" I vegeu aquest altre ple de tendresa: "Abans de saber els problemes [de la borrasca] estava entusiasmada amb la nevada; em va semblar preciosa".
Un any i escaig abans, al sentir-se assetjada per l'oposició a causa de la crisi d'infraestructures ferroviàries a Barcelona, Magdalena ('Mandatela', segons la van batejar els andalusos perquè manava molt quan era consellera de la Junta d'Andalusia) va deixar anar una altra de les seves sentències: "No me n'aniré; córrer és de covards i els que demanen que me'n vagi, segurament és el que ells farien".
Notícies relacionadesConclusió: les bestieses no tenen ideologia.
