L''única, clara, transparent i neta' Dolores de Cospedal

Llavors va aparèixer ella a la televisió i, amb aquell aire de prepotència que exhibeixen tots els que se senten orgullosos d'haver-se conegut a si mateixos, va rebutjar amb contundència qualsevol tipus de corrupció al seu partit. Aquestes van ser les primeres paraules deMaría Dolores de Cospedal, secretària general del PP: "La comptabilitat delPartit Popularés única, clara, transparent, neta i sotmesa al Tribunal de Comptes". Dos dies després (el 2 de febrer), va ser el presidentMariano Rajoyqui va donar la cara davant els periodistes, amb la condició que aquests no preguntessin: "Només necessitaré dues paraules: és fals". De nou, dos dies més tard, el mateix Rajoy, des d'Alemanya, va necessitar unes quantes paraules més per referir-se als papers acusatoris de l'extresorerLuis Bárcenas:"Tot el que es refereix a mi i als meus companys de partit no és cert. Tret d'alguna cosa que és el que han publicat alguns mitjans de comunicació". ¿En què quedem? ¿És fals, fals, fals o no del tot?

Quina diferència de missatges el d'un i el de l'altra. Amb Rajoy no se sap si puja o si baixa per l'escala, i fins i tot si existeix aquesta escala. En canvi, Cospedal ens mira amb els seus ulls grans i penetrants i fa que ens envaeixi la sensació que som nosaltres els que caurem pel precipici si ella ens treu l'escala. Cospedal és única, clara, transparent i neta com la tresoreria del PP.

Cospedal, única: molt poques com ella

La biografia de la 'número dos' del partit aznarista conté elements tan singulars que no s'avenen gaire amb les característiques de la militància mitjana. Nascuda el 1965 a Madrid, però recriada a Albacete --on va estudiar primer amb monges i després a l'institutSabuco fins que va decidir cursar la carrera deDret a la conservadoraUniversitat CEU San Pablo de la capital d'Espanya--, poc es devia imaginar que quan en la democràcia repartissin 'xicoira autonòmica' per a tothom li arribaria l'oportunitat de presidir Castella la Nova més la Manxa. Però així és la vida. La política va començar a interessar-li quan va col·laborar amb el seu pare, un enginyer agrònom militant d'UCD fins que va provar fortuna (desgràcia, en aquest cas) amb l'operació reformista del convergentMiquel Roca el 1986. Intel·ligent i estudiosa, Cospedal va aprovar en dos anys la difícil oposició de l'Advocacia de l'Estat, però va suspendre el seu primer matrimoni amb un col·lega de professió. Com sempre va voler ser mare, es va anar esperant per trobar una parella amb qui mereixés engendrar un fill. No la va trobar i va recórrer a la inseminació artificial per tenirRicardo als 40 anys. "Per ser mare soltera i estar al PP no fa falta gens de valolr. Al PP hi ha moltes mares solteres", va declarar el 2006, tres anys abans de casar-se --aquesta vegada pel civil-- amb un amic del seu pare i exgovernador civil de Toledo amb la UCD, de nomIgnacio López del Hierro, pròsper empresari del sector immobiliari, divorciat i amb tres fills.

Arran de l'arribada del PP al Govern el 1996, Cospedal va emprendre una carrera ascendent: va ser subsecretària d'Administracions Públiques ambJesús Posada de ministre i d'Interior ambÁngel Acebes (el 2004 va destacar coordinant els serveis d'atenció a les víctimes i familiars de l'11-M) i consellera de Transports de la Comunitat de Madrid presidida perEsperanza Aguirre, càrrec al qual va accedir recomanada perIgnacio González, president en l'actualitat.

Va ser el 2006 quan Rajoy li va proposar ser candidata a la presidència de Castella-la Manxa i ella va acceptar després de pensar-s'ho molt, ja que la plaça era feu socialista en totes les eleccions (la prova és que el 2007 va perdre davantJosé María Barreda, hereu deJosé Bono). Després de la seva victòria el 2011, Cospedal no va tenir cap escrúpol a lluir peineta i mantellina en la processó del Corpus Christi, per a satisfacció del clero local, que havia recelat d'ella per ser mare soltera i defensar el matrimoni homosexual (en fins i tot l'adopció de fills per part de gais i lesbianes encara que només sigui perquè "sempre és millor una família que un orfenat").

Cospedal, clara i transparent: menys rigor que sous

La virtut de la claredat en Cospedal no ha estat incompatible a vegades amb l'absència de rigor i amb alguna bajanada de gamma alta. El març de l'any passat, amb tot el tràgic panorama de l'atur present i futur, va deixar anar despropòsits com els següents: "Lareforma laboral actuarà com a dic de contenció perquè no se segueixi destruint ocupació. La reforma va encaminada a augmentar l''ocupabilitat' de les persones". Aquest disbarat tan gros significa que els espanyols potser no trobaran feina, però amb la reforma laboral del PP adquiriran la categoria de futurs empleats, això sí, sense dret a salari, només faltaria. En la mateixa entrevista, va pregonar: "A Espanya s'ha de treballar més". Per descomptat. Però per això s'ha de passar de la situació d''ocupable' a la d'ocupat.

Una altra perla 'cospedalista' té a veure amb la claredat amb què ha eliminat el pagament dels diputats autonòmics de la seva comunitat. Al marge que 20 dels 25 parlamentaris del seu partit tenen càrrecs públics remunerats, no és fàcil imaginar un legislador que treballi al màxim si s'ha de guanyar la vida amb una altra feina. Cospedal ho té així de clar: “No entenc per què un lampista, un electricista o l'amo d'un bar no es poden dedicar a la política a les estones lliures.” Pintoresc. Imaginem que un client entra en un bar d'Albacete: 'Manolo, dos amb llet i un de sol''. I l'atabalat amo comenta: 'Ara mateix, però que la consumició sigui ràpida, que he d'anar un moment aToledo a legislar'.

¿I de transparència, com va la senyora Cospedal? Si tenim en compte que va donant a conèixer els seus ingressos any per any, la veritat és que ha aconseguit un aprovat alt. De guanyar 100.000 euros anuals el 2006, va passar a 240.000 el 2009. Aquell 2009 va ser un any rodó. Va cobrar com a senadora; com a advocada de l'Estat; com a secretària general del PP, i fins i tot va tenir el detall de rebutjar la indemnització per deixar de ser diputada regional. Més. El 2010 va baixar a 220.000 euros i el 2011, a 158.000. Però, atenció, gràcies a la transparència sabem que l'any passat --el primer que de principi a fi va exercir de presidenta de l'autonomia--, es va quedar en uns ingressos de 59.000 euros, ja que el càrrec és incompatible amb el fet de cobrar un altre sou. ¿Li passarà el mateix que aEsperanza Aguirre, que patia per arribar a final de mes?

Cospedal, neta: escombrada de serveis socials

¿Qui pot dubtar que la presidenta castellanomanxega ha fet fins ara una autèntica neteja a casa seva? I el que té més mèrit, a mesura que anava netejant repetia una vegada i una altra: "Tinc clar que no retallarem en serveis bàsics". Va començar reduint el 3% del sou dels funcionaris, pròleg de l'eliminació de 15.000 interins. Va seguir amb el projecte de tancar 61 escoles rurals i 3.900 professors interins menys per al present curs i va ser suprimida la gratuïtat dels llibres de text.

A més, preneu nota: cancel·lació de convenis amb les cases d'acollida de dones maltractades i suspensió de l'ajuda econòmica per a les que no tenien recursos a l'abandonar aquestes cases; anul·lació de fons per als investigadors de l'eficient hospital de paraplègics de Toledo; reducció d'aportacions a laUniversitat de Castella-la Manxa; ordre de deixar de pagar el complement de 400 euros a l'any que rebien 32.000 viudes i viudos; retenció de l'ajuda del Govern central per a la dependència; suspensió del pagament de l'IBI de 80 edificis, entre ells hospitals i residència d'avis; pla per privatitzar quatre centres sanitaris seguint el model deMadrid i València; tancament d'urgències mèdiques rurals, etcètera.

D'alt nivell va ser la seva neteja (de socialistes) a la tele autonòmica. Ella, que en una polèmica entrevista ambAna Pastor havia acusat de parcial i gens objectiva la TVE deRodríguez Zapatero, fitxava com a director el periodista ex-COPE Nacho Villa, que té el deshonor d'estar al capdavant d'una televisió que no s'ha assabentat del repartiment de sobres de Bárcenas. Ah, no s'ha d'ometre que Cospedal també ha netejat de cotxesAudi (els va subhastar) els consellers del seu Govern, mesura que no ha anat acompanyada d'una altra de més urgent, com la de reduir a la mínima expressió el nombre d'assessors (diuen que el seu Govern fins i tot compta amb assessors xòfers, paraula).

Notícies relacionades

Regeneració democràtica: què com i amb qui

La jugada que mereixem

Que Castella-la Manxa, al pas que va, serà una autonomia sense dèficit, no hi ha qui ho dubti. Però, ¿a costa de què i de qui? Als ciutadans més desafavorits sempre els quedarà poder 'echarse al monte'. Ai, no, això tampoc, que Cospedal ja planeja vendre les muntanyes d'utilitat pública per destinar-les a vedats privats de caça.

http://lamentable.org/