VIATGE A L'ANTÀRTIDA (12)
Carta als déus
Pepita Castellví i el geòleg Jerónimo López, amb el cap d’Hornos al fons. /
Estimats Srs. Neptú i Eol,
Ara que per fi veiem elcap d'Hornos, cosa que ha provocat una bona alegria entre els tripulants i el passatge de l''Hespérides', no he volgut deixar passar l'ocasió de fer-los arribar unes paraules d'agraïment que els demano que també facin extensives a la subdirecció general deTempestes itempestats del seu Govern.
Els que ens dediquem a la comunicació sabem de sobres que difícil que éscrear un mitei alimentar-lo any rere any sense quedecaigui l'interès del públic. Ens havien parlat molt del temible pas de Drake, que separa laTerra de Focde lapenínsula Antàrtica, i, per tant, l'hem abordat amb gran il·lusió i expectativa.
Els felicito per la qualitat de l'espectacle ofert en aquesta ocasió. Han estat especialment destacables lesonades de gairebé 9 metresiles ratxes de vent de 120 quilòmetres. També molt reeixits elsefectes luminotècnics amb aquells fins rajos de sol que il·luminaven fugaçment les gransmasses d'aigua que se'ns tiraven a sobre per babord i creaven una inclinació important al vaixell. Hi ha gent que paga una fortuna per viure aquestes emocions als grans parcs d'atraccions mentre que a nosaltres ens ha sortit totalment gratis.
El passatge estava tan content de l'experiència que alguns han decidit improvisar una yenka lluint a més un envejable color citrí, entre el verd i el groc. Ja ho saben, esquerra, esquerra, dreta, dreta, endavant enrere, un dos tres. Una coreografia a la qual s'han unit amb entusiasme diversos objectes del vaixell, entre ells cadires que per molt desfetes que estiguessin han engegat també unes 'bulerías' per unir-se a la gresca general. Altres en canvi, entre ells jo, hem decidit disfrutar del xou des de les finestretes dels nostres camarots sense moure'ns dels llits més que per anar al lavabo, quan això era possible. Al final em feien mal les costelles i els ronyons de tant llit.
Alguns encara no han sortit. Sense ànim d'ofendre i només per posar algun però, em pregunto si no seria convenient escurçar una mica la durada de l'espectacle i deixar-ho en 20 minuts en lloc de les48 hores que ha durat. Ja ho saben, com més curt...
A l'arribar alcap d'Hornos hem sortit tots a coberta com si tornéssim a néixer i a algú li han agafat ganes d'entonar una estrofa d''El jardín prohibido' quan diu allò de "...no lo volveré a hacer más". Sense cap més particular, i agraint-los una vegada més aquesta demostració deforça de la naturalesa m'acomiado de vostès enviant-los una cordial salutació i garantint-los que d'aquesta me'n recordaré una bona temporada.
Atentament,
Albert Solé
