Contra MAFO

Com sigui que no trobo el meu diccionari de sinònims no tinc més remei que qualificar Miguel Ángel Fernández Ordóñez depocavergonya. Sóc conscient que, d'aquesta manera, resulto aproximadament bondadós, però hauré d'esperar, fins que localitzi aquest diccionari, per donar-li una qualificació més pertinent.

Miguel Ángel Fernández Ordóñez (a partir d'araMAFO per estar en sintonia amb les retallades que ell preconitzava) té la seva cota de responsabilitat en la crisi que viu el nostre país. Qui vulgui entrar en els tripijocs més substanciosos del desvergonyiment d'aquest subjecte (quan recuperi el diccionari li diré alguna cosa més apropiada) no té més que posar una atenta mirada a la notícia"Els inspectors acusen el Banc d'Espanya d'alterar les seves conclusions".inspectors Banc d'Espanya Doncs bé, els alerto que resultaria molt enganyós llegir aquest article en diagonal.

Seguint el costum indolentment 'pijo' de llegir en diagonal vostè arribaria a la conclusió que aquest MAFO no va estar prou alerta o que es va descuidar a l'hora d'estar 'in vigilando'. Cert, també va faltar, i molt greument, a això. Ocupat com estava amb les seves filípiques en altres tasques, no va voler tenir temps per cobrir la principalresponsabilitat del Banc d'Espanya; obsessionat com estava per predicar els seus principis mantra en tots els fòrums haguts i per haver, no va voler preocupar-se de les seves tasques bàsiques. Però --llegeixin l'informe lentament-- el nostre pocavergonya (¿on és el meu diccionari de sinònims?) va distorsionar, sabent-ho i volent-ho, bona part de l'arquitectura de supervisió i control. Això és, el foment de processos irregulars en els processos desupervisió de les institucions financeres, el debilitament de la funció dels inspectors de la institució, elsinformes dels quals eren, amb freqüència,maquillats.

Naturalment, res d'això exculpa els gestors deCaja Madrid (Bankia després) i tot un seguit d'entitats. No obstant, la responsabilitat de MAFO és indiscutible per acció i omissió. Em pregunto: ¿no hi ha ningú que porti als tribunals aquest pocavergonya?

D'altra banda, hi ha gent interessada que això tingui tot l'aspecte del final de l'obra de Jacinto Benavente, 'Los intereses creados', comèdia sobre els conflictes d'un pícar amb la política, quan Crispín sap que hi haurà terra suficient per tapar aquell 'putiferio'.

Notícies relacionades

Una Europa social

El manual del ‘senyoro’

Radio Paparanda: Francament, no sé de què es queixa 'La Vanguardia' davant la confusió entreRafael Nadal i Rafael NadalRafael Nadal Rafael Nadal. És la conseqüència lògica de la sequera cultural dels que ens governen. ¿Potser no hi ha un il·lustre antecedent amb aquell famós "No conec la senyoraSara Mago", de ladyAguirre? Recordo aquell funcionari de presons que va trucar a un confrare, el granÁngel Rozas (membre fundador de CCOO de Catalunya i un dels seus dirigents més estimats i carismàtics), per dir-li que "al penal no hi entrava fusta, a petició dels presos". El nostre Ángel va posar els ulls com accents circumflexos i li va dir: "¿De quina fusta em parla vostè?". L'home li respon: "Vostè ha demanat unes 'tablas'". Ángel: "Però, escolti, són 'tablas' de logaritmes". El funcionari: "Que no hi entren 'tablas' ni de 'logarrimos' ni de pi".

http://lopezbulla.blogspot.com.es/