VIATGE A L'ANTÀRTIDA (7)
El millor WC del món
La caleta Cierva i l’’Hespérides’, darrere nostre. /
Fixeu-vos en la foto. El sistema és senzill. Si el fred ho permet, elWC sempre és obert. Només cal treure la bandera si està ocupat, avís a navegants. En època decaganers icagatiós, no em negareu que el lloc és tot un luxe que convida a la meditació sense fi. L'invent està instal·lat a la base argentinaPrimavera, situada a lacaleta Cierva, al nord-oest de lapenínsula Antàrtica. Espectacles de la naturalesa: elWC, la base i sobretot el mar d'icebergs que les envolten.
Ahir a la nit vam estar hores i hores navegant en rodó pel cràter de l'illa volcànicaDecepción, esperant que el fort temporal amainés per recollir un científic que ens esperava a labase militar Gabriel de Castilla. Intent fallit. La zòdiac de l''Hespérides' no tenia cap possibilitat contra lesratxes de vent fortíssim que entraven al cràter com cops de puny. A les quatre de la matinada ens vam haver de rendir a l'evidència i abandonar l'illa sense el científic en qüestió. A l'allunyar-nos de l'arxipèlag de lesShetland del Sud, el mar es va calmar de sobte. Aquest matí s'ha llevat com una bassa, just al moment que començàvem a veure els primersicebergs gegants que ens indicaven la proximitat de lacaleta Ciervo i les seves imponents glaceres. Aquí hem ancorat perquè l'equip del geòleg i president delComitè Científic per a la Investigació Antàrtica (SCAR, en anglès),Jerónimo López, desembarqués per agafar mostres del terreny en una zona especial protegida de gran valor geològic, segons ens explica. Per cert que Jerónimo és un apassionat i un conversador incansable, un altre luxe d'interlocutor, com laPepita i tants altres bojos de l'Antàrtida que ens estem trobant durant el viatge.
Però és clar, vist el que hem vist, és una bogeria perfectament comprensible. Costa d'assimilar tanta bellesa: pingüins volant sobre les onades, sortint disparats des de l'aigua com impulsats per una molla per caure en un prestatge de l'iceberg, foques lleopard a l'aguait. Com diu laPepita, l'Antàrtida està composta de pocs colors, tot entre blanc i blau, i demil tonalitats diferents. Elsicebergs són com els núvols: et pots passar hores intentant desxifrar formes, esperant poder assistir al gran espectacle de la inversió. El mar va erosionant la part submergida fins que pesa menys que l'emergida i, de sobte, la muntanya de gel sencera es capgira. Tot dura pocs segons. Arribar a veure-ho seria massa sort. De moment em conformo 'pescant' els enfonsaments de lesglaceres que sonen com trets.
Notícies relacionadesEn un vessant de lacaleta, la base argentina, tota de fusta, amb cases interconnectades i el seu equip mixt debiòlegs imilitars. Com sol passar amb els argentins, la conversa triga poc a arrencar i aleshores desfilen des deMessi fins alslíquens antàrtics. Els argentins tenen l'Antàrtida plena de bases, igual que els xilens, que reclamen pràcticament el mateix territori que els seus veïns. Semblant al dels anglesos, per cert. Si algun dia hi descobreixen recursos naturals, aquí hi haurà enrenou. De moment, difrutem del clima general de cooperació i germanor que impera a l'Antàrtida. Abans de tornar al vaixell, a la Pepita li fan firmar al llibre d'honor, a nosaltres els 'palmeros' ens ofereixen te i galetes. Però jo estic pensant en una altra cosa: em talla, no m'hi atreveixo, però m'he quedat amb ganes d'anar al seu preciósWC...
