Quan les porres reboten a les motxilles

Veure --llegir-- per creure. Llegim aquesta nota de la Conselleria d'Interior de la Generalitat catalana, on el màxim responsable ésFelip Puig. Es pretén justificar per quèun noi de 13 anys va resultar ferit al cap a Tarragona el14-N,dia de la vaga general: "En el transcurs d'aquesta persecució [de piquets], un agent [dels Mossos d'Esquadra] ha carregat amb la porra contra un manifestant que havia actuat anteriorment amb violència, i elrebot de laporra a lamotxilla del perseguit ha tocat elcap d'unmenor que era al darrere i fora de la visió de l'agent." Versió molt diferent de la d'una noia que va presenciar l'escena: "Li havien obert el cap [al noi de 13 anys] i li seguien pegant a les cames. Vaig cridar: 'però, ¿què esteu fent? ¡Si és un nen!' Llavors em van fer mal a mi."

Allò de la porra rebotant a la motxillaés una troballa semàntica que recorda aquells trets a l'aire que, en plena transició a finals dels anys setanta, mataven manifestants que no eren ocells sinó persones. També es pot enquadrar en la línia de bestieses que han fet història, com la de la "cuqueta que si cau a terra es mata" d'aquell ministre que es deiaJesús Sancho Rofexplicant el 1981 la causa de la síndrome tòxica. O en la dels "filets de plastilina" que va sortir de la boca deMariano Rajoyquan el desembre del 2002 es va referir al naufragi del petroler'Prestige' en aigües gallegues.

No es pot dir que el convergent Felip Puig estigui millorant el seu predecessor del Govern tripartit,Joan Saura, a qui va fustigar amb tanta fúria. Per exemple, amb aquestes paraules: "MentreSauraestigui al capdavant d'Interior, seguirà havent-hi problemes d'ordre públic. El desordre camparà per Barcelona i Catalunya. [És] un polític que no ha cregut mai en la policia."

Per contra,Puig creia tant en la policia autonòmica que, així que més ocupar el càrrec fa dos anys, va suprimir el codi ètic dels Mossos que havia aprovatSaura. Més tard, va frenar la instal·lació de càmeres de vigilància a les comissaries per injectar fe i moral a les seves tropes. I mai més ben dit, això de les seves tropes, sobretot pel que va declarar l'octubre passat quan va dir que els Mossos obeirien laGeneralitat i no el Govern central en cas de conflicte entre tots dos. Diversos representants sindicals dels Mossos li van sortir replicadors. "Estem molt cansats quePuig ens utilitzi per a les seves guerres polítiques a Madrid", va dir un. La frase, sens dubte, li devia doldre al conseller com un cop de porra sense rebots en cap motxilla.

La socialista que va perdre l'ànima roja

La frase del Twitter resultava tota una provocació, tot un disbarat, especialment perquè la firmava algú que havia estat ministra deJosé Luis Rodríguez Zapateroi es difonia en plena tragèdia de desnonaments de vivendes. "El que tingui deutes, que els pagui. Que no s'hagués endeutat." Això va ser el que va escriureMaría Antonia Trujillo per a escàndol de tothom. Per exemple, de l'actual dirigent del PSOEElena Valenciano, que li va replicar immediatament així: "Vas ser ministra de Vivenda. ¿On has deixat la teva ànima socialista?" No era la primera vegada que s'enfrontaven a través de les xarxes socials. També ho van fer quan Trujillo va instar a dimitirOlvido Hormigos, regidora socialista del poble toledà deLos Yébenes, pel famósvídeo eròtic, al considerar que qui no sap administrar la seva vida privada no pot administrar la pública.

Trujillo s'ha esforçat a formular arguments com: "Quan algú diu 'perdo la meva casa', no, la casa és només teva quan l'has pagat. Mentrestant, ets copropietària de la casa amb el banc." A veure si ho hem entès bé. Quan algú que té una hipoteca al Santander convidi un amic li haurà de dir: "¿Vols venir aquesta nit a sopar a casa meva i casa deBotín?".

I pensar que Trujillo, filla d'un antic líder ugetista de la comarca extremenya deZújar, es va definir el 2004 com "una nena genèticament roja..."

Bauzá, flagell del català... i del castellà

Si en alguna cosa destaca el president autonòmic balear,José Ramón Bauzá, és per la sevaaversió a tot el que faci olor de catalàaversió català. No content del tot amb el seu nom de pila gens català, va castellanitzar també el seu cognom substituint l'accent greu català de Bauzà per l'agut del castellà Bauzá. I no content tampoc amb la marginació a què està sotmetent la llengua de Ramon Llull, va aconseguir el mes passat que el seu Govern, amb majoria absoluta del PP, esborrés la realitat lingüística als papers oficials. Si l'Estatut d'autonomia parla de "la llengua catalana, pròpia de les illes", en canvi, en una resolució del conseller d'Educació,Rafael Bosch, s'ha aconseguit ometre el català i parlar de "la llengua cooficial diferent del castellà."

Si qui perd els orígens perd la identitat,Bauzá ho té magre. El cas és que tampoc sembla esforçar-se massa amb el castellà, si s'ha de jutjar per la pobresa de vocabulari que ha exhibit a vegades. Vegem aquest exemple: "Sabemos qué es lo que hay que hacer y lo vamos a hacer, y por eso seguiremos haciendo aquello que nos toca hacer, a pesar de que alguno no se crea que vamos a hacer lo que hemos dicho que íbamos a hacer." És urgent unhomenatge al verb 'fer' a les Balears.

El jutge, l'oncle, el nebot, el pare i la mare

Si vuit dels membres delTribunal Constitucional han avalat recentment els casaments gais i han considerat que la institució matrimonial s'ha d'adaptar als nous temps, tres més s'hi han oposat i han redactat un vot particular. D'entre aquests,l'opinió més pintoresca ha estat la del vicepresidentRamón Rodríguez Arribas. Partint de com defineix la sentència el matrimoni ("una comunitat d'afecte que genera un vincle o societat d'ajuda mútua entre dues persones que [...] decideixen voluntàriament unir-se en un projecte de vida familiar comuna"), el magistrat conservador dedueix que, a l'eludir mencionar el sexe, es pot interpretar que el matrimoni "podria constituir-se entre un oncle i un nebot." I nosaltres tan tranquils.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Però això no és tot. Quan Rodríguez Arribas aborda el tema de l'adopció per part d'una parella d'homosexuals, es posa en el lloc del nen i diu: "No resulta indiferent que en lloc de tenir un pare i una mare o únicament un pare i només una mare [...] es trobi que té dos pares i cap mare o dues mares i cap pare o que s'hagi de convertir una dona en pare o un home en mare." No hem pogut evitar pensar enGroucho Marxi allò de "la part contractant de la primera part serà considerada com la part contractant de la primera part i la primera part de la segona part contractant serà la segona part de la primera part".

http://lamentable.org/