Joseph Lister, cent anys després

M'estranya que l'efemèrides deJoseph Lister(Upton, 1827-1912) hagi passat tan desapercebuda, no només per als que no en saben res de la història de la medicina, sinó també per a les institucions sanitàries i societats mèdiques del nostre país. Si en l'actualitat més del 90% dels ciutadans portem al cos almenys una cicatriu quirúrgica en el moment de la nostra mort és, en gran part, gràcies als treballs del gran cirurgià britànic que va descobrir l'antisèpsia, un mètode de màxima netedat dels instruments quirúrgics; un gran primer pas en la lluita contra les infeccions postoperatòries, que han constituït una de les barreres més formidables davant el progrés de la nostra disciplina.

PER SORT, els seus conciutadans se n'han recordat d'ell i la revistaThe Lancetli ha dedicat un magnífic obituari a més d'altres celebracions auspiciades pels Royal Colleges of Surgeons britànics, especialment pel d'Edimburg, del qual m'honro a ser membre honorari. ¿Qui va serLister? Doncs un ciutadà, metge i cirurgià, que va creure en aquest punt de més esforç i atenció que marca la distància entre el que és comú i l'excel·lència, entre les coses bones i les extraordinàries. Va ser un grandíssim observador del que passava a la capçalera del llit dels seus pacients, un privilegi del qual disfrutem els clínics i que, utilitzat de forma intel·ligent, és el millor i més fèrtil estímul per a la investigació clínica, que, en definitiva, és la que identifica els problemes rellevants i sanciona el progrés de la medicina.

En la maduresa quirúrgica -rarament, ahir i avui, abans dels 40 anys- va publicar un article seminal aThe Lanceten què demostrava que els seus mètodes antisèptics reduïen de manera espectacular les infeccions postoperatòries.Lister, que com a bon cirurgià era coneixedor del que passava en el món d'altres ciències, va intuir les implicacions que tenia per als seus pacients la teoria dels bacteris desenvolupada perLouis Pasteur en els seus mateixos anys i va desenvolupar unes quantes estratègies per deslliurar els instruments i l'atmosfera quirúrgica d'aquells perillosos éssers invisibles: rentada exhaustiva, aïllament de les ferides i, principalment, l'aplicació per aspersió d'un antisèptic (àcid carbòlic, fenol) sobre l'instrumental quirúrgic i el camp operatori. Intervencions quirúrgiques que aleshores anaven seguides d'infeccions greus en més del 50% de casos i que comportaven una mortaldat semblant, van començar a ser possibles gràcies a un procés de cicatrització net i amb una taxa de defuncions no superior al 5%-10%. Parlem de 70 anys abans del descobriment de la penicil·lina, el primer antibiòtic que no es va introduir en la pràctica mèdica fins a mitjans dels anys 30.

Listerha de ser considerat com un pioner de la investigació quirúrgica. Va disposar un laboratori a prop del quiròfan on va portar a terme observacions que van contribuir a confirmar l'origen bacterià de la llavors denominada «putrefacció de les ferides».Salvador Cardenal, cirurgià valencià que va introduir a Espanya els principis del listerisme, va construir un laboratori de microbiologia a la vora del seu quiròfan a la clínica que va tenir al passatge Mercader de Barcelona.

Notícies relacionades

El Jaguar del corruptor

Hi ha solució davant l’ocupació il·legal

Tal com deiaFrancis Moore, cirurgià i icona de la investigació clínica, el progrés científic de la medicina arrenca a la capçalera del pacient, d'allà passa al laboratori i del laboratori torna a la capçalera del malalt. He vist fracassar projectes d'investigació aparentment enlluernadors; he vist tirar milions d'euros; he vist catapultar persones cap a glòries efímeres per no haver seguit aquella cadència, que està vigent per més que sigui sovint ignorada per tants gestors i finançadors de la investigació biomèdica.

COM PASSA massa vegades amb les millors intel·ligències i les innovacions trencadores, els treballs deListervan ser menystinguts per alguns dels seus col·legues més pròxims, especialment pels que des de posicions polítiques se sentien qüestionats encara que, d'amagat, adoptessin els seus mètodes. No pocs es van oposar a les hipòtesis de Lister i van arribar a l'obtusa negació de la teoria bacteriana de les infeccions postoperatòries. D'ells ningú se'n recorda. Contràriament, Listerva ser àmpliament reconegut a Alemanya, Estats Units, França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia. Finalment, gràcies als treballs deRobert Koch, descobridor del microorganisme causant de la tuberculosi, l'origen bacterià de les infeccions en els humans va quedar establert, i amb ell la credibilitat de les investigacions listerianes. No creure en el que no es veu ha estat una de les actituds més retrògrades i que més han condicionat el progrés científic (i fins i tot, diria jo, el progrés moral); no ho dic jo, ja ho deiaEl petit príncep deSaint-Exupéry. Catedràtic de Cirurgia (UAB).