El diputat que insultava massa

Ningú comRafael Hernando, portaveu adjunt del Grup Popular alCongrés dels Diputats, per a una antologia de bestieses polítiques, perquè, com podrem comprovar, l'home presenta una ampli full de despropòsits en la seva carrera política. Una carrera que ell mateix confessa haver iniciat per admiració aManuel Fraga Iribarne, ja que va presidir les joventuts d'Aliança Popular el 1987, quan tenia 26 anys. Ara, ja granadet, acaba d'insultar l'actorJavier Bardem a través d'internet: “S'ha de ser un gran malvat, i no de pel·lícula, per sostenir que alGovern li va bé tant atur. Frivolitats de milionari resident aMiami”. Si no hi ha dubte que malvat significa dolent, indigne o indecorós, tampoc hi ha cap dubte que Bardem no viu a Miami, sinó a Madrid. El rigor mai li ha sobrat Hernando.

Una de les seves planxes més sonades es remunta a l'octubre del 1997, quan va denunciar que el PSOE havia esborrat vídeos deFelipe Gonzálezen companyia d'amistats perilloses, com el delinqüentLuis Roldáni altres. “És la pàgina més sòrdida i negra de TVE,” va arribar a dir Hernando, que va ser desmentit pel llavors director general de l'ens i company del PP,Pío Cabanillas.

De la seva visceralitat congènita destaca el brot que li va sobrevenir el juliol del 2005. La Diputació Permanent del Congrés s'havia reunit arran d'un gravíssim incendi a la província de Guadalajara i l'ambient es va caldejar tant que Hernando, amic del germà d'una de les víctimes, va estar a punt d'agredir l'aleshores portaveu socialistaAlfredo Pérez Rubalcaba. Van haver de subjectar-lo els seus companysÁngel AcebesiEduardo Zaplana, i fins i tot la seva no companyaCarme Chacón. Cinc anys més tard, promogut Rubalcaba a vicepresident del Govern, Hernando no es va quedar curt amb ell: “El seu ascens és un trist epitafi per aZapatero". I el va acusar d'haver manegat “el silenci del policiaAmedo per negociar elGAL” i d'haver “preparat dossieres contra oposició, jutges i periodistes”. I va acabar: “Vostè perd el cabell, però no el vici”.

Vegem a continuació diverses 'hernandades' més com a mostra no exhaustiva:

-- "Encara que pretengui anar de 'pijo' àcrata en realitat és un jutge". (Atac contra el magistratSantiago Pedraz, que l'octubre passat havia al·ludit a la “convinguda decadència de la classe política.” A més de “'pijo' àcrata,” el va qualificar d'“indecent i impresentable”.

-- “Blanco és un ministre a temps parcial [...] Malvat i inepte.” (José Blanco era el titular de Foment el desembre del 2010).

-- El juny del 1999 va demanar el veto del socialista Pedro Solbes com a comissari europeu per haver-se “assegut en consells de ministres corruptes”. (Es referia a l'etapa de Solbes com a ministre deFelipe González, però no va dir res dels consells de ministres deFranco en què va seure el seu admiratFraga).

-- “Són egoismes pagesos”. (Aquest comentari tan simple va ser el que va dedicar el març del 2001 als manifestants contra elPla Hidrològic Nacional auspiciat pel Govern d'Aznar).

En fi, només cal afegir que el bel·licós Hernando va ser un dels diputats a qui més vegades va cridar l'atencióManuel Marínquan aquest va presidir elCongrés. Es pot deduir que el diputat senglar devia acumular mèrits, vist que anys després va ser nomenat portaveu adjunt parlamentari del PP.

L'himne de Sabina i el germà de Babel

Fa cinc anys, el cantautorJoaquín Sabinava escriure una suposada lletra per a l'himne espanyol. Ara s'ha conegut que el reciclat àcrata considera “un honor” que el primer candidat electoral deCiutadans de Catalunya el 25-N,Albert Rivera, utilitzi aquesta lletra per fer campanya. No és estrany que aRivera li encanti el tema, perquè es repeteix el vocable 'ciutadans' fins a quatre vegades . Si el començament no va molt per allà (“Ciudadanos, ni héroes ni villanos, hijos del ayer, hay tanto para hacer”), la continuació esdevé excelsa. Fixeu-vos-hi si no: "Ciudadanos, tan fieramente humanos, tan paisanos del hermano deBabel".I aquí, a Babel, és on Sabina arriba al cim de la seva inspiració. La Babel bíblica amb què es pretenia tocar el cel va comportar que Déu confongués la llengua dels habitants de la terra i es propiciés el caos. ¿Conformen elcatalà, l'eusquera i elgallec una espècie de Babel per a l'Espanya castellana?

¿Ignorava Sabina que Ciutadans i el PP contribueixen a carregar de raons els que consideren que unallengua minoritària com la catalana acabarà desapareixent si no se la potencia com es mereix? ¿Com és possible que la seva amistat ambJoan Manuel Serrat no li hagi fet veure a Sabina que allà hi havia trampa?

Posem que parlem de l'himne de Madrid

Ja que hem parlat deSabina i el seu himne, 'posem que recordem' ara alguns versos del deMadrid, que ni més ni menys que és l'oficial i amb lletra firmada per  l'insigne filòsof anarquistaAgustín García Calvo, mort recentment. Llegir per creure.

"Yo estaba en el medio:

giraban las otras en corro,

y yo era el centro.

Ya el corro se rompe,

ya se hacen Estado los pueblos,

Y aquí de vacío girando

sola me quedo.

Cada cual quiere ser cada una:

no voy a ser menos:

¡Madrid uno, libre, redondo,

autónomo, entero!”

Compte, que el millor ve ara, quan es deixa molt clar que tot el que passa per aquí, a Espanya, és clar, passa a Madrid. Y en medio del medio,

capital de la esencia y potencia,

garajes, museos,

estadios, semáforos, bancos,

y vivan los muertos:

¡Madrid, Metrópoli, ideal

del Dios del Progreso!

Lo que pasa por ahí, todo pasa

en mí, y por eso

funcionarios en mí y proletarios

y números, almas y masas

caen por su peso;

y yo soy todos y nadie,

político ensueño.

Y ese es mi anhelo,

que por algo se dice:

De Madrid, al cielo.”

Sublims els garatges i els semàfors madrilenys, ¿eh que sí? Per cert, ¿com es va deixar enredar García Calvo el 1983 perJoaquín Leguina, llavors president autonòmic?

Aquells brots verds...

Quan el maig de 2009 lacrisi econòmica encara no havia arribat als seus pitjors moments, la llavors ministra d'Economia i Hisenda,Elena Salgado, es va despenjar amb aquella bellesa poètica que resava així: "Esperem unes setmanes i veurem els brots verds." 'Verde que te quiero verde'. L'oposició i la no oposició van riure per no plorar, però la frase va fer fortuna i la seva filosofia també.

Quan actualment els experts pronostiquen que la recessió econòmica i l'atur s'incrementaran en el que queda d'aquest any, va la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez,i deixa anar: “Ja estem veient senyals esperançadors en un entorn de crisi econòmica molt dura. I no em refereixo a un optimisme buit, sinó al relat d'una realitat”. Dels brots als senyals.

I de passada, el ministre d'Hisenda,Cristóbal Montoro, fent gala d'un cinisme de cine al qualificar elsPressupostos Generals de l'Estat per al 2013 com “els més socials de la història de la democràcia".

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

És igual el partit que governa. Sembla que portin el desvergonyiment en el seu ADN.

http://lamentable.org/