Petit observatori
Era la vida: un carro i un cavall
El carro arrossegat per un cavall va bolcar, no se sap per què, i l'home que el conduïa va morir. Sembla que sigui una notícia de temps llunyans, però aquest fet va passar fa pocs dies a Tortosa.
El carro és un invent molt antic. Deixo de banda, ara, la diversitat de formes i d'usos que ha tingut al llarg de la història aquets vehicle. Dic «vehicle» perquè d'aquesta manera el defineix el diccionari, encara que avui potser ens sembli estrany. Quan pensem en un vehicle ens imaginem un automòbil, una moto, un autobús, un camió... Sembla que actualment la idea de vehicle vagi lligada a la motorització, i ens estranya que s'hi pugui afegir la bicicleta.
És possible que molts dels adolescents i joves d'avui no hagin vist mai un carro, fins i tot si freqüenten el món rural. En un museu de la vida pagesa, potser. Fins i tot en els meus viatges per àmbits d'agricultura tradicional la presència d'un carro en actiu ha estat una raresa. Parlo, és clar, del carro característic de pagès. El país s'ha motoritzat d'una manera gairebé absoluta. Sospito que mantenir un carro amb el cavall corresponent és menys rendible que mantenir una camioneta.
Els cavalls de carn i ossos no tenen la potència ni la velocitat que tenen els cavalls automobilístics. N'he vist algun quan un pagès venia de veremar o entrava al poble quan queia la tarda. Veure que algú no te cap pressa és fantàstic. Si hi havia un home a la plaça, assegut en un pedrís, saludava el carreter que passava, i el carreter saludava el badoc després de dir «¡oixque!» a l'animal.
Quan jo era jove encara vaig poder veure com el senyorBofarull,els diumenges, passejava pel passeig de Gràcia a dalt d'una elegant i lleugeracharrette-en dèiem d'aquesta manera- tirada per un esvelt cavall.
Em sap molt greu que aquest home de Tortosa morís aixafat pel seu carro. No sé pas què va passar, però no ho dubto: el cavall no és innocent.
