Gent corrent
Catalina Vidal: «Cabrera no és casa meva, aquesta illa és la meva llar»
«Cabrera no és casa meva, aquesta illa és la meva llar»_MEDIA_1 /
Al pujar a les embarcacions que porten els turistes a passar el dia a Cabrera, la tripulació anota el nombre de passatgers que viatgen a l'illa. I, de tornada a Mallorca, controlen que tots tornin. A l'arxipèlag de Cabrera, 19 illots propietat del Ministeri de Defensa i parc nacional maritimoterrestre des del 1991, només hi dorm, habitualment, la família de la Catalina. És la filla del Juan, un veí de Porreres a qui li van oferir anar a cultivar els camps de cereal a l'illa. Tenia 26 anys i va viure a Cabrera fins als 70.
-¿Vostè va néixer a Cabrera?
-No. La meva mare em va tenir a l'hospital de Palma, però al cap de 20 dies ja em van portar a Cabrera i, excepte uns vuit anys que vaig estar fora, he viscut sempre aquí.
-¿Quins són els seus primers records a l'illa de Cabrera?
-Jugar a la caserna, amb els soldats. I, a l'estiu, amb les filles d'algun tinent o sergent. Eren els únics nens que vèiem, la meva germana i jo, durant tot l'any. Jo fins als 6 anys no vaig anar a l'escola, a Campos (Mallorca).
-¿A què jugava a l'illa de petita?
-A construir cases, a pescar i a buscar tresors. Tots els nostres jocs eren a l'aire lliure.
-¿I quan va anar al col·legi i va descobrir el joc amb els altres nens, volia tornar, sola, a Cabrera?
-De petita, sí, però dels 14 als 16 anys m'havien d'obligar a venir-hi. Jo m'hauria volgut quedar a Mallorca i fer el mateix que les meves amigues de l'escola, com anar de colònies o a les revetlles. Però havia de venir aquí. Fins que no vaig ser més gran, no vaig poder marxar un temps. Llavors vaig tenir els meus dos fills i vaig tornar.
-¿Què la va fer tornar a Cabrera?
-Vaig voler tornar per estar amb els meus pares i vaig tenir l'oportunitat d'agafar la cantina, que fa 50 anys que és oberta però que sempre havien portat els soldats. A l'illa sempre hi ha soldats fent tasques de manteniment. Durant uns mesos a l'any es van rellevant.
-¿Els seus pares segueixen a Cabrera?
-No. Es van retirar fa cinc anys i passen llargues temporades a Mallorca, però vénen, per exemple, per Nadal. Quan vivien aquí, el meu pare havia passat fins a vuit mesos sense anar a l'illa gran. Tot i que ara ho nega, jo sé que enyora Cabrera.
-¿Serveixen àpats a la cantina? ¿Tenen alguna especialitat?
-Només fem tapes i entrepans, el de sobrassada té molt bona fama. La sobrassada està feta a casa dels meus sogres, a Vilafranca de Bonany. No la fem a Cabrera perquè no ens deixen, però és artesanal.
-¿Què fa per mirar d'omplir el seu temps?
-Estudio Treball Social a la UNED. Si no ocupes la ment, es pot fer dura la vida aquí, sobretot a l'hivern. No estudio per marxar a treballar fora. Si no passa res, penso quedar-me aquí a viure molt de temps. Aquí estic molt bé. Cabrera no és casa meva, aquesta illa és la meva llar.
-¿Quin és el seu racó preferit?
-En tinc molts. Però un d'ells és el far d'Ansiola.
-¿I el millor moment del dia?
-Les postes de sol, a l'estiu, quan la badia queda com un llac i els colors es fan més intensos.
-¿Els seus fills, on viuen?
-El gran viu a Campos i treballa a Palma, i l'altre de dilluns a divendres viu a Cabrera, és pescador. El cap de setmana se'n va a Mallorca.
-¿D'on vénen més turistes?
-Al juliol i a l'agost, que és quan n'hi ha més, vénen sobretot espanyols i alemanys, però aquest any han vingut turistes de l'Europa de l'Est.
-¿Com és una ruta turística aquí?
-Se surt al matí del port de la Colònia de Sant Jordi, i en una hora s'arriba al port de Cabrera. Aquí es pot pujar al castell, que té vistes molt guapes, visitar el monument als francesos
-Cabrera va ser un camp de concentració-, el jardí botànic i restes arqueològiques, banyar-se a la platja i descansar. El millor de l'illa és la tranquil·litat.
Notícies relacionades-¿Quantes vegades a l'any la deixa?
-Unes 10, però només surto de Cabrera per anar al banc o si tinc visita amb els metges. Fem torns amb la meva parella, perquè la cantina no es tanca mai.
