Consultes ciutadanes: ¿sí o no?

Eldescrèdit de la políticai l'afebliment de lademocràcia són fenòmens que ens preocupen. Aquesta preocupació explica l'aparició, ja des dels anys noranta, d'experiències de participació ciutadana i innovació democràtica. També explica que molts analistes (acadèmics, comentaristes, tertulians) hagin expressat les seves opinions al respecte. En aquest terreny, però, detecto una preocupant tendència a la incoherència. Una proliferació d'opinions que, en lloc d'afavorir la qualitat democràtica, usenl'espai comunicatiu per parlar d'aquests assumptes vestint la samarreta del seu equip i onejant banderes amb els seus colors.  

Només així s'entén, per exemple, el contrast entre els comentaris que va despertar laconsulta ciutadana sobre la Diagonal de Barcelona i els que ara es manifesten sobre la consulta per laindependència de Catalunya. En el primer cas, la majoria dels altaveus mediàtics van subratllar l'absurditat de preguntar a la ciutadania sobre una operació urbanística. Allò que calia, s'argumentava, era disposar de certeses tècniques (mai opinions) i, a partir d'aquí, exercir l'obligació de tot governant: prendre decisions (sense delegar-les). En el segon cas, paradoxalment, els mateixos opinadors que havien desacreditat la consulta de la Diagonal es desfan ara amb lloances a la pulcritud democràtica de la consulta per la independència. Fins i tot, es presenten com a defensor de laradicalitat democràtica, un concepte que fins fa quatre dies associaven a desorientats 'pijoprogres' o a perillosos 'perroflautes'. Comparar les posicions d'algunes de les nostres estrelles mediàtiques sobre aquest tema faria riure, sinó fos per l'exercici de manipulació política que hi ha al darrere.

Se'm dirà que no és mateix la peatonalització de la Diagonal que la independència de Catalunya. Això és evident, però com a argument per defensar o atacar una consulta ciutadana no s'aguanta. Als països que usem habitualment com exemples de qualitat democràtica, com ara Suïssa, els referèndum afecten els assumptes més variats. S'entén que la ciutadania està interessada i compromesa en l'alta política del país, però també en la construcció del seu entorn més immediat. No és incompatible. La única raó que explica el sorprenent canvi d'opinió d'alguns rau en l'origen de la iniciativa: una és fantàstica perquè la promociona elpresident Masi l'altra és horrible perquè prové del'alcalde Hereu. La samarreta, per molts analistes, mana més que no pas la coherència.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

Malgrat que l'experiència era molt millorable, vaig defensar --sovint en solitari-- la consulta de l'alcalde Hereu. I, per les mateixes raons, donaré el meu suport a la consulta que proposa el President Mas i, en realitat, la major part del Parlament de Catalunya. En qualsevol cas, m'agradaria que, si finalment es fa efectiva la consulta sobre la independència, es prenguin en consideració dos factors. En primer lloc, recordar que ésimprescindible fixar una data. No podem deixar oberta la convocatòria a l'espera que les enquestes ens indiquin que la guanyarem, doncs la democràcia exigeix compromisos estratègics que vagin més enllà dels càlculs tàctics. Podem planificar-la per d'aquí un any o per d'aquí deu anys en funció d'una lícita estratègia política, però hem de fixar un horitzó i assumir un compromís. Si no es fa, la política deixa d'estar al servei dels ciutadans i són els ciutadans, adequadament manipulats, els que es posen als servei de la política. Una perversió que no hauríem de permetre; ni tan sols quan això, com en el cas de la Diagonal, suposi que la posició institucional sigui derrotada en el procés de consulta.

En segon lloc, una consulta ha de venir acompanyada d'un procés dedebat públic honest i transparent.La democràcia directe --com bé sabien els demagogs de la Grècia clàssica-- és fàcilment modelable. La consulta de la Diagonal és una lliçó del que no hauria de tornar a passar. Ho exposaré d'una manera potser excessivament contundent. En aquest cas, la consulta no va suposar un trasllat efectiu de poder als ciutadans, doncs no van ser aquests ciutadans els que van fer guanyar o perdre una o altra de les alternatives. De fet, d'una banda, la consulta la va perdre el propi govern de l'alcalde Hereu, que va usar-la com a operació d'imatge sense ser capaç de controlar que se li girés en contra. I, d'altra banda, la van guanyar elgrup Godó i elRACC, dos 'lobbies' amb interessos coincidents, almenys en aquest cas, i amb una gran capacitat d'influència. Els primers dominantl'espai comunicatiu i els segons monopolitzant allò que es presenta com elconeixement expert. Els protagonistes de la democràcia són els ciutadans i, per tant, cal evitar tant com sigui possible que la seva voluntat sigui condicionada per interessos particulars i capturada per opinadors que, de fet, defensen els seus colors.