«Macedònia no és Hannah Montana»

A l'octubre, Carlota Busquets va ser escollida, entre 457 aspirants, com una de les cinc veus del grup Macedònia. La van escollir, diu Dani Coma, creador del grup i autor de les lletres, per «la seva frescor». Durant els pròxims cinc anys, la Carlota serà la veu de la pinya. Arriba a l'entrevista amb la seva mare, Cata Estela, i amb el Dani. Camina amb una crossa.

-¿Què t'ha passat al peu?

-Carlota: Em vaig torçar el turmell a l'escola. El primer que vaig pensar és que no podria actuar en el concert de diumenge que ve, però ja estaré bé. Hi haurà 800 persones a l'Auditori de Sant Cugat.

-¿Com vas arribar al càsting?

-Va ser el meu pare el que se'n va assabentar. Va saber que buscaven les cinc noies que serien les noves Macedònia i m'hi vaig apuntar. M'agrada cantar i ballar i he fet teatre. Vaig pensar que era una bona oportunitat per fer el que m'apassiona.

-Molts nervis, suposo.

-Abans ja havia fet anuncis i havia tingut alguna intervenció en una sèrie de televisió, però només hi deia una frase. A més, ja anava a una escola de teatre, dansa i cant. Quan vam saber que hi havia el càsting, assajava les cançons a casa i el meu pare em deia si ho feia bé.

-¿Te'n recordes de la frase que vas dir a la sèrie?

-[Respon la mare, Cata Estela]: Era una cosa com ara: 'La bugaderia està tancada'. També va tenir un paper a la pel·lícula del Floquet de Neu i ha fet catàlegs per a algunes marques de roba.

-Això dels càstings no és nou per a la família.

-Mare: No, però quan ens vam assabentar de les proves ens vam equivocar de disc, i després es va haver d'aprendre les lletres en tres dies.

-¿Ha canviat gaire, la rutina a casa?

-Mare: Ens ho prenem com si fos una extraescolar. Els dissabtes al matí assagem i els diumenges hi ha concert.

-Dani Coma: Però és un compromís que les famílies adquireixen amb el grup. Seran cinc anys en què la prioritat és el grup.

-Mare: De moment, ho fem amb molta il·lusió. Aquest any no anirem fora de vacances. Ens quedem a Catalunya, així podrem arribar en cotxe als concerts.

-Ets la pinya, ¿oi?

-Carlota: Sí. El primer dia que vam tenir assaig havíem de decidir entre la mandarina, la llimona, el kiwi, la maduixa i la pinya. Cadascú va triar una fruita. A mi m'agrada el color blau.

-¿Què ha canviat des que estàs a Macedònia?

-He après a cantar, a ballar i a parlar en públic. I he deixat el patinatge i algunes activitats extraescolars que feia.

-¿És el que t'esperaves?

-No. M'esperava que fos méspijo, que ens donessin roba. Macedònia no és Hannah Montana. És normal. Actuem amb la nostra roba i hem d'anar amb compte amb Facebook.

-¿Perdona?

-Bé, ens han ensenyat que hem de controlar molt el telèfon mòbil i Facebook. No podem acceptar com a amics gent que no coneixem. Per als fans ja tenim el bloc i la web. Tenim vida privada i també tenim Macedònia.

-¿I què vols ser quan siguis gran?

-Quan era petita, volia ser domadora de dofins, però després vaig decidir que seria actriu o cantant. Tot i que sé que és molt difícil.

-¿No et fa por, la fama?

-Depèn. Els paparazzis, sí. L'altra, no. La fama és bona, però també pot no ser-ho: poden explicar secrets teus. Tothom té dret a tenir la seva intimitat.

-¿I a vostè, com a mare, no li fa por, la fama?

-Mare: La primera vegada que la vaig veure damunt de l'escenari em vaig quedar molt parada. No em pensava que la Carlota tingués aquesta des­imboltura. La resta és molt senzill: els meus fills practiquen esports i la meva filla canta. Tot és molt d'estar per casa.

-¿Com et veus d'aquí cinc anys quan una altra noia aspiri a ser la pinya de Macedònia?

-Fent el mateix, però ja haurem millorat i hi haurà nous fans. Les grans són les que tenen més fans, ara.

-¿D'on et ve el gust per la música?

Notícies relacionades

Trump ven texans

L’opa, encara en l’aire

-Carlota: Al meu avi li agrada l'òpera, i al meu pare també.

-Mare: El meu sogre organitza el Festival Internacional de Música de Cantonigròs.