Un nou marc per a l'ocupació

El que tenen les reformes laborals és que no es pot dir mai d'una d'elles que serà l'última atès el caràcter canviant i dinàmic de les relacions laborals i l'entorn econòmic, social i productiu on es desenvolupen. De fet, la que es va publicar dissabte passat segur que encara incorporarà nous canvis després del seu tràmit parlamentari.

El fet que l'anterior, del 2010, no hagi resistit ni tan sols un parell d'anys indica que els canvis legislatius introduïts en el Dret del Treball durant els últims anys no han servit per trobat la clau per afrontar una situació socioeconòmica excepcional que genera uns alts nivells de desocupació.

Si es valoressin les reformes laborals pels seus resultats en funció dels objectius perseguits, la del 2010 només es pot qualificar d'ineficaç. Ni s'ha reduït la dualitat del mercat laboral, ni els instruments de flexibilitat laboral interna incorporats han evitat els mecanismes d'extinció de contractes de treball, i tampoc s'ha reduït la desocupació, que ha superat actualment els cinc milions d'aturats.

MALGRAT que ningú consideri que les reformes laborals per si mateixes generin ocupació, especialment si no hi ha un creixement paral·lel de l'activitat econòmica i productiva, és cert que poden determinar un marc de condicions adequat per al desenvolupament d'unes relacions laborals d'acord amb la resta de normatives europees del nostre entorn i afavorir la creació d'ocupació estable.

Segons les crítiques sindicals que ha rebut i la valoració positiva de la patronal, no es pot dir que aquesta reforma laboral pugui passar desapercebuda. Per al Govern, no és una tasca fàcil equilibrar interessos, a vegades contraposats, davant la dificultat dels mateixos agents socials i econòmics de tancar acords en aspectes nuclears de les relacions de treball, fins i tot en una situació crítica en termes d'ocupació com l'actual.

D'entrada, s'ha de dir que es tracta d'una reforma intensa del nostre sistema de relacions laborals, una de les reformes més importants des de l'aprovació de l'Estatut dels Treballadors el 1980. Això és així perquè incideix de manera decisiva en les diferents etapes de la relació de treball: la contractació i la formació dels treballadors, la flexibilitat interna de les empreses i la negociació col·lectiva, i les extincions dels contractes de treball i el cost associat a aquestes.

Són molts els aspectes regulats en la reforma laboral, de manera que només en destacaré alguns que considero rellevants. La primera novetat és l'habilitació de les empreses de treball temporal perquè puguin operar com a agències de col·locació privades, cosa que ajudarà a facilitar, sense cap mena de dubte, la intermediació en el mercat laboral entre les ofertes i les demandes d'ocupació.

Davant la falta de simplificació de les modalitats contractuals existents, que es podria haver inclòs en la reforma i no s'ha fet, no deixa de ser també un encert el nou contracte de treball per temps indefinit de suport als emprenedors dirigit a les empreses de menys de 50 treballadors que comporta interessants incentius fiscals i bonificacions de quotes que són acumulables. No hem d'oblidar que són les petites i mitjanes empreses les que conformen majoritàriament el teixit empresarial del nostre país i les que ocupen el major nombre de treballadors. Aquest nou contracte pot animar a fomentar la contractació indefinida en aquest tipus d'empreses i també als treballadors autònoms per tenir empleats al seu càrrec.

En l'àmbit més intern de la relació de treball s'incorporen mesures que ben utilitzades poden ser una alternativa a la destrucció de llocs de treball com les suspensions de contracte o reduccions de jornada quan concorrin determinades causes sense necessitat d'una autorització prèvia administrativa o de les quanties salarials com a modificació substancial de les condicions de treball.

També s'ha entrat en aquesta reforma normativa en el terreny de la negociació col·lectiva amb modificacions que potencien el conveni d'empresa, la desvinculació salarial respecte del conveni en vigor o la limitació a dos anys de la vigència del conveni col·lectiu una vegada denunciat.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Finalment, la reducció del cost de l'acomiadament improcedent a 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats, la nova regulació dels salaris de tramitació un cop produït l'acomiadament i la desaparició de la corresponent autorització de l'autoritat laboral per als acomiadaments col·lectius són algunes altres de les novetats d'aquesta reforma laboral.

Són canvis molt importants i haurem d'esperar-nos a veure els efectes d'aquesta reforma en les relacions laborals de les empreses, en la interpretació judicial que es faci de la mateixa reforma i si a mitjà termini afavoreix la creació d'ocupació, que és al cap i a la fi l'objectiu que es pretén i es desitja per tothom. Director de PWC.