«El meu pare em va parlar tota la vida en esperanto»

Kolik jazyku znás, tolikrát jsi clovekem(vius una nova vida per cada llengua que parles; si només parles una llengua, només vius una vida). En vigílies del Dia de l'Esperanto, que se celebra demà, aquest proverbi txec va com l'anell al dit per descriure l'experiència d'un home que va ser criat en una llengua dissenyada per contenir totes les visions del món.

-Bonan tagon (bona tarda).

-Bonan tagon.

-¿Kiel vi fartas? (¿com està?)

-Tre bone, dankon. Kaj vi?(Molt bé, gràcies. ¿I vostè?)

-Fins aquí hi arribo, però vostè va aprendre esperanto des de petit.

-El meu pare em va parlar tota la vida en esperanto, és la meva llengua paterna, la meva llengua familiar. Les poques vegades que vaig parlar amb ell en català o en castellà, ¡buf!, em sentia molt incòmode.

-¿Que potser el català no li semblava una llengua prou minoritària al seu pare?

-(Riu) El meu pare era un esperantista totalment convençut. Va aprendre la llengua els anys 50 en un local del carrer de Terol de Gràcia que es deia Cooperativa de Teixidors a Mà. En aquella època es tenia la idea que, a Suïssa, tots els nens sabien francès, alemany i italià (cosa que és falsa, per cert), «si aquells nens poden parlar tres idiomes, ¿per què el meu fill no ha d'aprendre esperanto?», va pensar el meu pare.

-I amb la seva mare, en quina llengua parlava?

-En castellà. El català el vaig aprendre a l'escola.

-No hauria dit mai que es pogués criar un nen en esperanto.

-¿Per què no? És una llengua a tots els efectes. El doctor Zamenhof va publicar la primera gramàtica de l'esperanto el 1887. Era un idealista i tenia la intenció de crear una llengua que no fos de ningú i que fos de tothom, una llengua comuna que contribuís a l'entesa. Va idear un idioma basat en la regularitat: l'esperanto és com un Lego, amb poques peces pots expressar-ho tot.

-¿Tot, tot? ¿També permet insultar?

-És clar, es pot fer absolutament tot en esperanto.

-A veure.

-Aculo(llegiu:atxulo), per exemple. Significa individu fastigós.

-Ho anoto. ¿Li està agraït al seu pare per criar-lo en aquesta llengua?

-És el gran regal que em va fer a la vida.

-Igual que li va transmetre una llengua, també li va transmetre una visió del món.

-El gran valor de l'esperanto és que és una llengua internacional que permet als parlants de llengües diferents, siguin grans o petites, relacionar-se en peu d'igualtat. Ara hi ha una llengua, l'anglès, que pretén imposar-se i, amb la llengua, una cultura i una visió del món. L'esperanto planteja que hi ha moltes visions del món, tantes com llengües que s'han de conservar. A l'Espanya dels anys 70, quan anar a Andorra era el súmmum, jo ja coneixia esperantistes japonesos i de l'Europa de l'est que venien de visita a Barcelona. Aquesta riquesa de cultures era la cosa més normal del món per a mi.

-Quan enviava un currículum, ¿incloïa l'esperanto en l'apartat d'idiomes?

-Sóc funcionari i fa molt temps que no envio currículums, però no, al principi no ho posava.

-¿Per què?

-No saps mai qui ho llegirà i hi ha molts prejudicis.

-¿Temia que el prenguessin per un excèntric?

-Sí, em pensava que em podien prendre per algú estrany, un visionari.

-¿S'ha sentit estranger a la seva pròpia terra?

-A vegades m'he sentit com un estrany, sí. Però amb internet el moviment esperantista ha ressorgit amb força. A Barcelona tenim l'Associació Catalana d'Esperanto i un grup de conversa que es reuneix els dimarts al bar La Terreta de Gràcia.

-Vostè té una filla. ¿Li parla en esperanto?

-Ho intento, però ella em contesta en català. És una espina que tinc clavada, però sempre podrà recuperar la llengua quan sigui gran. Jo sóc undenaska esperantisto, un esperantista de naixement, però per a la majoria de la gent l'esperanto no és una llengua materna, sinó una llengua comuna que han après de grans.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

-Dankon. Gis revido(a reveure).

-Gis revido.