Les relacions internacionals
La via de la diplomàcia cultural
El potencial de les arts catalanes és estratègic i fa falta una estructura que centralitzi esforços
Francina Cortés (20102011) /
Les opinions són més fortes que les armes.
Lord Palmerstone (1784-1865).
Els pobles han fet servir la diplomàcia cultural per imposar la seva superioritat o enfortir les seves relacions amb altres pobles. L'imperi romà va imposar el llatí sobre les llengües dels territoris que anava conquerint. Els intercanvis de regals entre monarques o els relats i objectes dels viatgers renaixentistes són exemples històrics de diplomàcia cultural. Però malgrat la seva utilitat en les relacions internacionals són pocs els estats que la utilitzen de manera estratègica.
Catalunya, definida com una nació sense Estat i que, per tant, té tancades moltes portes de la societat internacional, es troba en una situació de privilegi per servir-se de la diplomàcia cultural. Amb una llarga i reconeguda tradició per la cultura, Catalunya disposa d'una àmplia infraestructura i destaca per la seva creativitat, però no aprofita el fet que aquest sigui un dels pocs camps de les relacions internacionals on les comunitats no estatals poden parlar de tu a tu als estats.
Les institucions culturals catalanes juguen un paper determinant i els poders polítics han d'entendre que la cultura és part integrant de les relacions internacionals, ja que afecta directament la visió que els altres tenen de nosaltres i ens ajuda a negociar les nostres diferències. Les relacions culturals mantenen obertes vies de diàleg informals en situacions en què les formals han estat suprimides. Durant molts anys les orquestres nacionals d'Espanya i Catalunya van tenir un programa d'intercanvi molt ben rebut pel públic respectiu i molt apreciat pels músics. En els moments en què el soroll mediàtic impedia el diàleg, la música va substituir les paraules. Les institucions culturals tenen la capacitat d'operar amb efectivitat en els moments en què els canals diplomàtics o polítics estan tancats i amb la seva actuació mantenen oberta la porta del del diàleg.
Durant la guerra freda els Estats Units i la Unió Soviètica van fer servir les arts per difondre les seves respectives virtuts. El ballet Bolxoi donava una imatge d'alta cultura i sofisticació, així com de disciplina i compromís col·lectiu, que contrastava amb el Jazz i l'expressionisme abstracte americà, amb un missatge de llibertat i modernitat més individualista. Avui l'impacte de les noves tecnologies està portant a un increment de les relacions internacionals en els nivells infraestatals. Els instruments tradicionals de la diplomàcia estan sent substituïts per multitud de petites connexions entre particulars en què la cultura juga un paper primordial i permet a les nacions més petites participar activament i projectar la seva identitat nacional més enllà de les seves fronteres.
La diplomàcia cultural s'ha demostrat especialment efectiva en els casos en què la percepció de la societat o del país és molt negativa. Un dels pocs camins oberts que tenen els EUA als països àrabs es el hip-hop. La imatge de Catalunya a Espanya es més negativa que la que pot tenir a altres països. La paradoxa és que les nostres institucions culturals, el teatre i fins i tot el cinema són molt apreciats a la resta del territori espanyol i molts gestors d'institucions culturals són catalans o han estat formats a Catalunya. Si volem influir en la visió que es té fora de les nostres fronteres, la cultura serà la millor carta de presentació. La xarxa de contactes que el sector cultural català ha anat creant es molt més efectiva que els contactes directes entre polítics o empresaris i el pes del sector cultural en la nostra comunitat el situa com un dels sectors estratègics. Els més de 13 milions de turistes que ens visiten atrets pel nostre clima i la nostra cultura són una gran audiència.
És necessària una estructura que coordini i centralitzi els esforços per guanyar efectivitat en el missatge. Noruega ha aplicat una estratègia unitària i totes les institucions mantenen una certa imatge comuna centrada en tres àmbits; pau i desenvolupament social, recursos naturals i modernitat. Altres països com el Regne Unit o França es posicionen per mitjà d'una xarxa d'institucions amb presència gairebé global. Però, l'existència d'una estructura pública per impulsar la diplomàcia cultural no garanteix que aquesta pugui realitzar-se amb plena efectivitat, ja que és difícil que els interessos polítics a curt termini no la contaminin.
Del que es tracta és de construir relacions de llarga durada i de comprensió entre diferents cultures. La cultura catalana té reputació internacional, infraestructures, artistes i la creativitat que la diferencia. Manca però una visió estratègica coordinada i el recolzament econòmic adient per continuar ampliant la seva influència. Igualment, el nostre clima i el nostre patrimoni serveixen d'atracció perquè ens visitin milions de persones cada any, i les industries creatives troben a la nostra comunitat un espai on desenvolupar-se i trobar inspiració. Per fer això necessitem líders que siguin capaços d'entendre el potencial de la cultura en el moment de plantejar les prioritats estratègiques.
Gestor d'arts escèniques musicals.
