La prosa de Prats

Arriba a les llibreries un recull de textos del tot singular, un llibre que havia de ser una tria d'escrits religiosos de mossènModest Prats i que es pot convertir en una sorpresa literària de primer ordre. M'explico. La trajectòria dePrats ha estat marcada per la seva labor de capellà i per la seva acció i reflexió profunda sobre el paper de l'Església catalana durant el tardofranquisme i la transició, amb el punt central que va representar el Concili Vaticà II.Prats ha estat també un savi, un professor universitari de primer ordre que ha treballat a fons en la història de la llengua. El llibre de què parlo -Homilies de Medinyà- inclou exactament això, sermons i homilies, relacionats amb temes d'abast universal i no necessàriament aptes només per a creients: la vida, la mort, la justícia, la dignitat. També conté capítols d'abast teològic i, sobretot, és un exemple inusual d'una prosa delicada i robusta, serena i combativa. La llengua dePrats, en aquests papers escrits al llarg de més de quaranta anys, s'eleva encara més quan es converteix en l'instrument per retratar el món. I és aquí -en dietaris, evocacions, jocs lingüistics- on el llibre esdevé unjoiello, un tast d'absoluta felicitat literària. No podíem dubtar de la solidesa del seu mestratge, però, ara, també estem en disposició de tastar l'efervescència de la seva prosa. Una notícia excel·lent.