Clausurar Ascó amb urgència

El dimitit primer ministre japonès Naoto Kan va fer unes declaracions que, si més no, ens haurien de fer reflexionar: «Si hi ha un risc d'accident que pugui fer inhabitable la meitat de la superfície del nostre país, aleshores nosaltres no podem permetre'ns assumir aquest risc» (The Guardian, 9 d'agost del 2011). ¿Com és que un dirigent polític d'un país tecnològicament avançat, que sempre havia fet costat a la industria nuclear, diu de forma ben clara que s'ha de prescindir d'aquesta tecnologia energètica perquè suposa un risc no assumible?

La realitat ha demostrat que el múltiple accident de la central nuclear de Fukushima enterrarà per sempre aquelles alegres promeses dels anys 50 del segle passat, que feien els propagandistes de l'energia nuclear, dient que els reactors generarien electricitat tan barata que no caldria mesurar-la. No solament els oligopolis elèctrics, propietaris de les nuclears que, a casa nostra, ens va imposar el franquisme, no ens han retirat els comptadors d'electricitat, sinó que els poders polítics democràtics els han permès que s'enriquissin de forma escandalosa a costa de continuar enverinant radioactivament la nostra terra, els seus sistemes naturals i els éssers vius que l'habitem, deixant un llegat de residus radioactius que s'hauran de vigilar durant mil·lennis.

Per si no n'hi va haver prou amb els milers de milions d'euros que els monopolis elèctrics varen rebre, en concepte de costos de transició a la competència quan l'Estat espanyol va adoptar, el 1997, la directiva europea de liberalització dels mercats de l'energia (que van servir per amortitzar del tot, i de cop, els actius de generació decidits quan el mercat era regulat per l'Estat), ara des del poder polític democràtic es veu bé i es permet la continuació del funcionament de les centrals nuclears que hi ha a Catalunya, i especialment la d'Ascó, el permís de funcionament de la qual va caducar l'1 d'octubre.

Mentre al Japó han decidit que la tecnologia nuclear s'ha d'abandonar amb urgència, a Catalunya el Govern català s'excusa en el central, que demostra ben clarament al servei de qui està (dels oligopolis i no pas de la ciutadania). Fins i tot la notícia de l'allargament de la vida d'Ascó l'ha donada el Fòrum Nuclear, i no pas el Ministeri d'Indústria, que és qui dona l'autorització.

¿I quÈ significa això? Simplement, que es vol permetre que les empreses propietàries de les nuclears catalanes puguin continuar embutxacant-se uns beneficis caiguts del cel de més d'un milió i mig d'euros diaris. O, dit d'una altra manera, l'abocament de 200.000 becquerel (Bq) de radioactivitat (un Bq equival a una desintegració per segon) a l'aire i a l'aigua per cada euro de benefici, cada dia, fins a la fi del 2030, quan hauran abocat, pel cap baix, 3.500 bilions de Bq i hauran produït 1.300 tones de residus radioactius, que s'hauran de vetllar durant milers d'anys. ¿I qui pagarà tot això? La ciutadania actual i futura, amb la seva salut i la seva butxaca. Els propietaris de les nuclears, mentrestant, s'hauran omplert les butxaques amb els diners generats per la venda d'una energia elèctrica bruta i a uns preus establerts per un mercat les condicions del qual afavoreixen les tecnologies de generació fòssils i nuclears.

Allargar la vida de les centrals nuclears, que van ser dissenyades per funcionar durant un termini de 30 anys, vol dir incrementar enormement el risc d'accidents com el que es va produir a Fukushima, que ha significant el desplaçament, per sempre, de més de 150.000 persones que han hagut d'abandonar totes les seves pertinences, els seus habitatges, les seves terres, els seus mitjans de vida, etc. a causa de la greu contaminació radioactiva de centenars de quilòmetres quadrats. La realitat ens ha demostrat que la probabilitat que es produeixin accidents nuclears greus (amb pèrdua de confinament dels materials radioactius continguts al nucli) pot ser tan elevada com la d'un accident cada 4-5 anys. Catalunya està disposada a córrer aquests riscos per continuar mantenint una tecnologia obsoleta, heretada dels temps en què a casa nostra hi mancava la llibertat i la democràcia.

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

El president Mas va dir en el discurs de l'Onze de Setembre que calia «evitar que els deutes excessius d'avui es converteixin en una llosa per a les esperances de les generacions futures. Un llegat de deutes impagables no fóra èticament acceptable...». Jo mateix i molts ciutadans i ciutadanes del nostre país ens preguntem: les emissions de radioactivitat a l'aire i a l'aigua, fruit del funcionament normal de les centrals nuclears, i els residus o combustible irradiat generat per l'irracional procés de fer bullir aigua tot fissionant el nucli de l'àtom de l'urani-235, ¿no són una llosa per a les esperances de les generacions futures? ¿No són un deute èticament inacceptable?

Per aquest motiu, essent coherents amb les paraules del president, i ara que Ascó caducava, hi havia l'oportunitat de tancar la central nuclear. Renovar l'autorització no és altra cosa que augmentar el pes de la llosa radioactiva per a les esperances de les generacions actuals i futures. Vicepresident d'Eurosolar.