L'Afganistan, 10 anys després

Intentar fer un balanç de la situació a l'Afganistan 10 anys després de l'11-S és una tasca difícil, tan ingrata com frustrant. Malgrat alguns importants avanços, avui es parla a l'Afganistan del fracàs de la comunitat internacional i de la seriosa preocupació per l'estabilitat del país.

Més enllà de la pobresa i destrucció que vaig veure el 2003, entre els afganesos abundava llavors la gratitud amb Occident i l'optimisme davant d'un futur millor. Els anys de violència de les guerres civils i l'opressió del règim talibà ja eren cosa del passat. Els expatriats tornaven per assumir llocs de responsabilitat, empresaris indis o turcs invertien en sectors amb potencial de creixement i humils afganesos començaven petits negocis.

En els anys següents rebrotaria la insurgència talibana des del seu santuari a les zones frontereres del Pakistan. Successius atacs contra el feble Govern afganès i objectius internacionals estenien el caos en àmplies àrees del sud i l'est del país i posaven en entredit la tasca de les tropes internacionals.

El 2007 vaig poder entrevistar a Kabul el general nord-americàDan McNeil,el llavors comandant de les forces de l'OTAN.McNeilem va assegurar que l'abast de la insurgència talibana s'exagerava i que amb més soldats s'estabilitzaria l'Afganistan. El 2009,Obamaanunciava l'enviament de 30.000 soldats addicionals i 18 mesos més tard n'ordenava el retorn, reconeixent que no hi havia solució militar al conflicte.

Encara que s'han produït avanços en àrees tan importants com la salut, l'educació i les llibertats, el desenvolupament del país continua sent paupèrrim i el 2010 ha estat l'any més sagnant des del 2001. Avui es donen paradoxes tan particulars com que sigui un dels països amb més llibertat de premsa de la regió, i alhora sigui el més perillós del món perquè els periodistes exerceixin la seva professió.

Malgrat la violència dels talibans, a moltes zones del país -incloent-hi el nord, on abans no n'hi havia- aquests han establert administracions paral·leles i ofereixen l'ordre públic que ni la comunitat internacional ni el Govern afganès han pogut establir en els últims 10 anys. La descoordinació permanent dels primers i la ineptitud i corrupció dels segons han portat a aquest trist escenari.

El ball constant en pro d'aquest fràgil equilibri entre justícia i pau que busquen les societats que surten d'un conflicte ha portat massa homes amb sang a les mans a posicions de poder. En molts casos s'han fet els ulls grossos a les barbàries o a la simple ineptitud de senyors de la guerra. El cas del temut generalDoshtum, recuperat perKarzaiper garantir-se el vot dels uzbeks a les últimes eleccions tot i haver segrestat el principal rival polític i estar lligat al tràfic de drogues, ho diu tot.

Tampoc hi ha ajudat el sistema administratiu centralitzat que va impulsar la comunitat internacional. Aquest sistema aliè a la tradició afganesa de consultes locals, pel qual els governadors de les regions són elegits a dit pel president, ha demostrat ser tan il·legítim com poc propici per a la governabilitat.

Actualment es negocia amb els talibans un acord de pau que acabi amb la violència, a canvi de la seva reintegració al Govern. Encara que serà necessari un compromís clar amb la Constitució afganesa, l'última comunicació del líder dels talibansMula Omaren què assenyala la seva disposició a compartir el poder amb altres ètnies pacíficament és força encoratjadora. Incorporar els talibans no serà agradable però l'escàs progrés que han pogut aconseguir fins ara més de 140.000 soldats internacionals almenys obliga a intentar-ho.

Aquestes negociacions i el replegament de tropes internacionals, que ja ha començat i que culminarà el 2014, obriran una nova etapa. Una fase en què preocupa, i molt, la creixent inestabilitat al Pakistan, potència nuclear de 190 milions d'habitants, que continua tenint un paper clau a l'Afganistan. En vista d'això, els experts són avui molt pessimistes sobre el que pot esperar al país els pròxims 10 anys.

Un informe delthink tank alemany SWP elabora una sèrie de possibles escenaris futurs. En el pitjor de tots, la creixent polarització etnopolítica del país podria portar a una guerra civil i fins i tot a un nou emirat islàmic talibà. L'escenari més positiu apunta a una aliança entre els corruptes senyors de la guerra avui en el poder i uns talibans reconciliats.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Un proverbi afganès diu: «No intentis mai agafar dues síndries amb una mà». Al llegir-lo per primer cop vaig recordar la insensatesa d'aquesta guerra capritx a l'Iraq deBushJr.

que tanta fúria va despertar en el món musulmà i tants recursos va desviar de l'Afganistan. Avui són moltes les preocupacions de la comunitat internacional, començant per la crisi econòmica. Però no hi ha d'haver res que ens distregui de portar a bon port aquesta nova etapa per a l'Afganistan. Seria una ofensa als sacrificis ja fets per tants. I les imatges de l'11-S ens han de recordar que el risc de fer-ho seria massa gran. Investigador principal CIDOB.