Franco i el 25 de juliol

Aquesta efemèride no dirà res a molts lectors. Commemora la data en què, l'any 1936, la sublevació militar contra el Govern de la República va començar a canviar de signe radicalment.

Va ser en tal dia quanAdolf Hitlerva decidir prestar suport a una operació que va creure que encapçalavaFranco. No era així, però, en part gràcies a ell, ho va acabar sent.

El 20 de juliol,Franco va ordenar al generalOrgaz, a càrrec del comandament a les Canàries, que requisés un avió del servei postal de Lufthansa. El 22 va enviar un telegrama a l'agregat militar alemany a Madrid (amb seu a París), a qui coneixia, suggerint l'adquisició de 10 avions de transport.Franco devia sospitar que no seria suficient perquè el mateix diaOrgaz,amb amenaces i diners, va aconseguir convèncer el pilot perquè es traslladés a Tetuan.Francoes va trobar amb la possibilitat d'enviar a Berlín un comandant espanyol i dos membres del partit nazi al Marroc.

Van sortir el 23 i van arribar a Berlín el 24 a la tarda. L'espanyol se'n va anar a l'ambaixada. Els alemanys, a la central del partit. Els va fer cas el cap de la secció espanyola, un home totalment desconegut que es deiaFriedhelm Burbach.Havia estat destinat a Espanya i li sonava el nom deFranco.Ràpidament va veure la possibilitat d'anotar-se un punt. Coneixia els germansHess i va convèncer el seu cap que valia la pena sondejar-los.Alfred

Hess el va secundar. ¡Qui sap si el partit es podia saltar les objeccions de l'Administració de l'Estat! Va telefonar al seu germàRudolf,que acabava d'arribar al balneari de Bad Kissingen.Bur-

bach,per si les mosques, va alertar la Lufthansa.Rudolf Hessva trucar aHitler i aquest es va deixar convèncer que valia la pena parlar amb els missatgers.

En un avió de Lufthansa van sortir ambBurbachel 25 cap a Nuremberg, on els esperava un cotxe que els va traslladar a Bayreuth. En poc més de 24 hores aconseguien parlar ambHitler,una persona a qui alguns dels seus propis ministres trigaven mesos a veure.

Durant anys i anys s'ha especulat per quèHitlerva accedir a ajudar un desconegut general. Se li havia preparat un expedient a corre-cuita (desaparegut). Devia contenir les objeccions dels ministeris d'Afers Estrangers i de la Guerra a ficar-se en una aventura en què a Alemanya no se li havia perdut res.Hitler les va rebutjar. Un dels emissaris,Johannes E. F. Bernhardt,va explicar (i em va explicar) una història que no s'ha documentat mai: que ell solet va convèncerHitlergràcies al fervor anticomunista deFranco. Sembla cert que la petició d'aquest era molt modesta i queHitler va sol·licitar que se li donessin les últimes notícies. La posició dels sublevats s'havia deteriorat. Res fa pensar que hi hagués la més petita referència a interferències soviètiques. No s'havien produït. El que hi deia l'últim informe de la

Abwehr (servei d'intel·ligència militar) datat el mateix 25 de juliol era que uns dies abans els vaixells governamentals s'havien assortit de gasolina d'un petroler soviètic en aigües de Tànger. Lògic, perquè ningú a la ciutat havia volgut subministrar-los.

Encara s'afirma que a la reunió hi va assistir l'almirall Canaris, cap de l'Abwehr, i que va convèncerHitler. Canaris no hi va ser, com tampoc els ministres d'Exteriors o de la Guerra.Hitler va prendre la decisió en solitari. Sí que sembla creïble que els missatgers li comentessin que s'havien topat a l'aeroport de Marsella amb una altra missió queMolahavia enviat a Roma. Envoltada de misteri, tenia per objectiu constatar davant elduce que es tractava de la sublevació que estava esperant i que havia contribuït a preparar.

El vector italià podria haver estimulatHitler,no en vaMussolinis'estava acostant al Tercer Reich. També hi podria haver influït la notícia que França ajudaria els governamentals (cosa que finalment no va fer, excepte en una mesura limitada).Hitlerdevia ser més sensible a la constel·lació internacional que es començava a dibuixar que a les petites misèries d'un no menys petit general sublevat en un lloc recòndit. Es va mostrar generós: amb el queFranco demanava no es podia fer res. Posats a ajudar, s'havia d'ajudar més en gran.

Amb AQUESTaajudeta,que va créixer i va créixer,Hitler va fer inclinar la balança.Mussolini, quan li van explicar sobre la missió aHitler,no va ser menys. Tan aviat com des de Moscou va arribar la notícia que els soviètics no hi intervindrien, va decidir el 27 de juliol enviar ajuda. Per raons logístiques, aFranco.Mola es va quedar amb un pam de nas. Les gestions que va fer amb Berlín van ser posteriors i no van donar resultat. El que els conspiradors havien tramat amb Itàlia s'ho va emportarFranco.

Aquest hauria d'haver muntat dos monòlits aHitleri aMussolini. Sense ells no hauria guanyat la guerra, però reconèixer-ho després del 1945 sempre va ser molt difícil. ¿Qui va dir que la casualitat no juga cap paper en la història? Després de la ulterior retracció de França i Anglaterra, la República va estar a punt de perdre la partida en els tres o quatre mesos següents.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Catedràtic de la UCM. Autor de

La conspiració del general Franco.