El PSC necessita renovar-se

E l PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya) va obtenir un resultat pèssim en les eleccions municipals del mes passat. Aquest fet incontrovertible es pot dissimular amb qualsevol excusa o posant de manifest que en alguns llocs concrets va obtenir bons resultats. Però la contundència de la derrota és d'una magnitud que qualsevol matís sembla una matussera maniobra de distracció. Hi ha hagut algunes honroses excepcions que diuen molt de l'arrelament del partit en alguns pobles i ciutats o bé de la feina ben feta d'alguns alcaldes i alcaldesses. La qüestió de fons és, de tota manera, si es prefereix obviar la realitat i anar omplint el malalt de cataplasmes per distreure-li l'atenció del seu mal o bé s'enfronta el problema de cara i es comencen a prendre les mesures dràstiques que la gravetat de la situació reclama. Hem tingut dues ensopegades seguides i les dues d'una dimensió considerable. Mentrestant, sembla que tothom vagi mirant cap a un altre costat com si les dimissions o la renovació («que es renovin ells», diriaUnamuno) no l'afectessin. Hi ha qui, després d'haver negat durant mesos l'evidència que ja assenyalaven totes les enquestes, fins i tot pretén ara transformar la derrota en una victòria relativa i encara es proposa com a alternativa de futur.

La crisi del socialisme català i espanyol no em sembla que respongui només a la mala sort d'haver estat al capdavant dels governs (estatal, català o locals) en el pitjor moment. De fet, en altres països europeus, l'esquerra gairebé ha desaparegut del mapa sense ni tan sols tenir responsabilitats de govern. Els temps actuals són estranys i costen d'interpretar moltes reaccions i decisions de la ciutadania, però hem de reconèixer que els missatges que han enviat els partits socialistes al seu electorat tampoc no eren fàcils d'entendre. Per responsabilitat-hem subratllat, però de manera excessivament acrítica- s'han interioritzat els dictats dels mercats i dels poders financers i s'han adoptat amb submissió mesures antisocials que no hauríem acceptat mai de la dreta més ultraliberal. En el moment decisiu, hem ignorat les millors tradicions de la socialdemocràcia europea. Per augmentar el desànim, només ens ha faltat descobrir amb estupefacció i amb tristesa que diversos dictadors de països àrabs, les revolucions dels quals miràvem amb tanta simpatia, eren membres de la internacional socialista.

A Catalunya tenim, a més a més, alguns problemes propis. Sovint donem les culpes de la manca de resolució en l'aprofundiment democràtic i en l'autogovern al fet que hi hagi tan pocs federalistes a Espanya, i tan poc convençuts. Però, a l'hora de la veritat, a l'hora de marcar la diferència i de fer-se valer davant dels socis federats, ¿què fa el PSC a Madrid? Sovint es volen reduir els problemes en les relacions amb el PSOE al fet de tenir o no un grup parlamentari propi al Congrés; a mi em sembla que aquesta mesura, que no és menor, no resoldria l'aspecte més important: determinar si el PSC té una opció pròpia i diferenciada del PSOE i si està disposat a fer valer la seva força. No es tracta de si es cau o no en els paranys purament tacticistes i conjunturals d'altres grups catalans, que saben treure un rèdit fàcil dels dubtes existencials del PSC, sinó que els socialistes catalans exigim d'una vegada i per sempre, amb tota contundència, el pes que ens correspon en el conjunt de l'esquerra espanyola. El PSC s'ha hagut de conformar tradicionalment amb les engrunes del poder, quan hi ha hagut ocasió de governar a Espanya, i encara ho ha fet amb bona cara. El suport al PSOE ha de valer, com a mínim, en la mateixa proporció dels vots que s'aporten i de la governabilitat que es fa possible. I si aquesta visió sembla excessivament mercantilista, més val això que no pas el menyspreu que s'ha hagut d'aguantar tan sovint dels «companys socialistes».

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

En el moment actual cal una renovació a fons, de persones i de maneres de fer i d'actuar, cal tenir les idees més clares i no actuar per pur tacticisme, escoltar més la ciutadania, estar més a prop dels moviments socials, dialogar de tu a tu i convèncer la gent que la política és una activitat digna i imprescindible, cal buscar complicitats amb la joventut desencantada, amb els sectors tradicionalment progressistes i amb el catalanisme integrador. Reivindicar, en definitiva, els vells valors de la llibertat, la igualtat i la solidaritat i l'europeisme convençut. Enfront de les temptacions populistes i les propostes de solucions massa simplistes per resoldre els problemes complexos del nostre temps, l'aposta del PSC ha de ser per «més política» i mai per menys. És el moment de la renovació, de deixar pas a persones amb reconeixement social, amb experiència vital, valentes, decidides, creïbles, amb idees i valors clars i capacitat per escoltar i dialogar i per contagiar il·lusió i esperança en un futur que pot ser millor si l'esquerra no renuncia a aportar els seus valors. Periodista i exdiputat del grup

Socialistes-Ciutadans pel Canvi.