a peu de carrer
L'únic mussol que sobreviu a la ciutat
La imatge del mussol a la Diagonal. /
Als seus peus, és un anar i venir continu de turistes, camí d'anada o de tornada d'una visita a la Sagrada Família. D'alguna manera sempre passen per aquí, arribant des del centre de la ciutat, pujant pel passeig de Sant Joan o per la Diagonal, sempre amb un plànol de Barcelona a les mans, i sempre discutint quin és tal carrer; no és gens fàcil, estar en una cruïlla o en un xamfrà estrany i saber on és el nord.
Als seus peus, també una de les cruïlles més concorregudes i, sobretot, més complicades de la ciutat. Perquè a més a més del passeig de Sant Joan i la Diagonal, aquí s'obre camí el carrer de Mallorca. Són tres tempos de semàfors per als cotxes, i després, a més a més, hi ha els vianants i els ciclistes, que han de buscar un refugi en aquesta jungla de l'asfalt.
Ulls que parpellegen
3 Als seus peus hi ha, a sota dels grans ulls grocs, el monument a MossènJacint Verdaguer, una d'aquelles estàtues que tenim tan oblidades al passar cada dia per davant sense fixar-nos-hi. O, un altre exemple: ¿Qui sap per què la parada de metro pròxima de la L-4 es diu Verdaguer, si està situada en una cruïlla de carrers però cap d'aquests es diu així? Aquesta cruïlla complicada de vies transversals es va anomenar plaça de Jacint Verdaguer, encara que és una plaça molt inhòspita; no hi ha cap pas de vianants ni camí que porti al centre per poder admirar, de prop, les al·legories en pedra de la poesia deVerdagueral peu de la seva estàtua. Travessar allà és gairebé un suïcidi.
Verdaguer era allà, acabat el 1924, unes dècades abans del mussol que l'observa des de dalt. És difícil trobar la data exacta en què a l'estreta cornisa d'aquest bloc de vivendes de la Diagonal 372 es va instal·lar l'ocell noctàmbul.Rafael, el porter de la finca, m'explica: «Jo vaig arribar a Barcelona fa 50 anys i el mussol ja hi era, parpellejant, perquè amb els llums se li tancaven i obrien els ulls».
Altres recorden com els llums de neó dibuixaven cercles en aquells terribles ulls grocs del mussol, ulls que hipnotitzaven els transeünts encara que, per sort, des dels cotxes que baixen per la Diagonal era difícil veure'ls. Ara, a més a més, des de fa vuit anys que ni tan sols s'il·luminen. Van ser un invent de Rótulos Roura, una empresa líder a Espanya i Portugal que en els anys 90, en mans primer d'uns francesos i després del constructor Ginés y Navarro, arrossegava moltes pèrdues. Ara figura com a Roura Cevasa, és propietat d'ACS i té la seu a la mateixa Diagonal, però més avall, al costat de la Torre Agbar.
Al mussol se li van apagar els llums quan l'ajuntament va voler eliminar de la ciutat aquells grans anuncis de neons que abundaven en algunes artèries principals o en places com la de Francesc Macià. Però mentre altres, menys enginyosos i meres lletres de neó, es desmuntaven, el mussol va aconseguir que li perdonessin la vida, encara que ja sense
Notícies relacionadesirradiar els seus llums hipnotitzadors.
Ara, aparentment, hi ha un contracte de manteniment entre els propietaris de la finca i el mateix ajuntament per no perdre un petit símbol de la ciutat, segurament l'únic mussol que s'atreveix a endinsar-se tant al centre. A tot just 200 metres, en un lloc una mica més elevat, hi fan niu els falcons de la Sagrada Família. De moment, no han buscat refugi a la falda del mussol.
