El torn
A la caça del no-lector que compra llibres
Si un d'aquests dies es troben amb un escriptor, veuran que en comptes de fer cara de merescudes vacances més aviat traspua un nerviosisme de precampanya. I no solament als que ens dediquem a escriure, també a totes aquelles persones involucrades d'una forma o altra en la creació, edició, distribució, venda i promoció de llibres els veuran al rostre de tot menys el descans primaveral. És una de les conseqüències del Sant Jordi d'enguany.
També és possible que si ensopeguen amb alguna d'aquestes persones la conversa no deixi de girar precisament sobre aquesta alineació d'estels i de com això pot afectar els compradors de llibres. Que no pas els lectors. Per què si una cosa està clara és que la festa de Sant Jordi no és per homenatjar el lector constant: qui s'estima els llibres ho fa la resta de l'any. Però aquests dies ho ajuntem tot: els lectors veritables i reals amb els circumstancials que potser compren o reben un llibre en 365 dies. A aquests segons és a qui s'ha d'enlluernar amb estratagemes d'il·lusionista (no pas d'estafador) amb la finalitat última d'aconseguir que passi de posseïdor temporal a fidel llegidor. Ara el debat ja no és si el llibre ha de ser bona o mala literatura, d'escriptor o d'autor mediàtic (¿recorden els anys en què no es parlava de res més?), en castellà o en català, digital o no. Sí, la Setmana Santa ha deixat en un segon terme tots aquests debats. La preocupació és que les vendes es puguin veure afectades pel calendari. Però siguem una mica optimistes-realistes: ¿a quin altre lloc del món hi ha una celebració col·lectiva del plaer de llegir com la que es viu en aquest país? ¿On més es dóna l'oportunitat de fer una trobada entre els que escriuen i els que llegeixen? ¿On és que l'amor se celebra amb un regal de tant de contingut com el llibre? Comparin-ho amb altres festivitats foranes
i veuran que, de fet, som molt afortunats.
