Prudència amb els 80 km per hora

El context polític i electoral ha tret rigor a la reflexió i el debat sobre els beneficis i la conveniència de limitar a 80 quilòmetres per hora la velocitat als principals accessos a Barcelona. L'anomenadazona 80és un espai de transició entre les velocitats urbanes (50 km/h) i les interurbanes (100-120 km/h), un espai caracteritzat per un continu urbà i unes vies que connecten ciutats metropolitanes densament poblades amb infraestructures de caràcter general i zones d'activitat econòmica (port, aeroport, zona franca, polígons industrials, centres comercials...) que generen una mobilitat d'alta intensitat, de gairebé 5.000 vehicles per hora i via durant el dia.

¿En quin model sustentem aquesta mobilitat? ¿És possible una gestió de la mobilitat que contempli un equilibri entre seguretat viària, fluïdesa, sostenibilitat ambiental, un temps de recorregut raonable i la no penalització del transport públic? Jo crec que sí, i la limitació a 80 km/h contribueix a aquest equilibri. D'entrada, aporta una positiva reducció de la sinistralitat i la gravetat dels accidents. De fet, s'ha reduït un 66% la mortalitat (de 12 morts a l'any entre el 2003 i el 2007 a 4 el 2009), i en un 40% els ferits greus (de 55 el 2007 a 33 el 2009).

La limitació de la velocitat afavoreix també una circulació més compacta, amb menys variacions en forma d'acordió i, per tant, amb unes velocitats més constants. Es guanya en fluïdesa i en capacitat de la via, i això té un efecte directe en la reducció en longitud i durada de les congestions en hora punta o en cas d'accident, d'entre el 20% i el 30%. I un altre efecte gens menyspreable és la reducció del consum de combustible, avaluada per al 2009 en 24 milions de litres de carburant no consumits.

No oblidem que Catalunya pot ser sancionada per la Unió Europea per no complir a l'àrea metropolitana de Barcelona la directiva sobre qualitat ambiental i per superar els llindars fixats com a nocius per a la salut de les persones, bàsicament partícules en suspensió de menys de 10 micres i diòxids de nitrogen. El trànsit, la combustió dels vehicles, la fricció dels pneumàtics i els frens aporten un 40% de les emissions contaminants que malmeten l'aire que respirem.

Fa poc es va publicar un estudi de metges i científics de diferents hospitals i centres espanyols en què es relacionen els pics de contaminació emesa pels motors dièsel i els pics de mortalitat per infarts, ictus o cardiopaties isquèmiques a Madrid entre el 2003 i el 2005. L'estudi està en sintonia amb les conclusions del Congrés Mundial de Cardiologia celebrat a Barcelona el 2009 i amb el treball del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental del 2007 en què es concloïa que assolir els llindars de qualitat de l'aire fixats per la Unió Europea reduiria anualment en 1.200 les morts prematures i en diversos milers les crisis cardiorespiratòries a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Són diversos els treballs que situen els nivells més baixos d'emissions de contaminants dels vehicles quan circulen entre els 65 i els 85 km/h. Els corredors afectats per la disminució a 80 km/h han tingut una reducció de les emissions contaminants d'un 12%. Així doncs, ¿per què s'ha d'eliminar una mesura que resulta positiva per a la seguretat viària, la gestió del trànsit i la reducció de la contaminació? ¿Què es vol aconseguir amb la seva eliminació? ¿Quins resultats es pretén obtenir? ¿Anar nou segons més ràpid per quilòmetre? ¿Guanyar 117 segons per recórrer els 13 quilòmetres que separen Barcelona de Molins de Rei, per exemple? ¿Incrementar la inseguretat viària?

Hi ha veus que demanen flexibilitzar la velocitat a la nit, altres, els caps de setmana o segons el trànsit. Es tracta d'una visió estrictament de conductor, unidireccional. Si la nostra visió és la de ciutadans, la nostra percepció serà transversal i entendrem les lògiques viàries, però també les ambientals i les de salut. Aproximadament 340 milions de vehicles circulen en el conjunt de l'any per leszones 80. Si bé és cert que la intensitat del trànsit permetria circular a 100 km/h entre les 11 de la nit i les 6 del matí, ¿com es compensarien les emissions dels 33 milions de vehicles que circulen cada any en aquesta franja horària, en què les condicions de dispersió atmosfèrica són menys favorables, a més a més del fet que s'incrementaria la inseguretat viària?

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Tenint en compte que qualsevol mesura de flexibilització s'ha d'administrar amb un sistema tecnològic de gestió variable de la velocitat i que aquest només s'aplica actualment a l'autovia de Castelldefels i l'autopista del Garraf, seria més prudent estendre la implantació de la velocitat variable a tots els accessos a Barcelona, mantenir la limitació a 80 km/h una vegada vistos els bons resultats assolits i estabilitzar el llindar de qualitat ambiental fixat per la Unió Europea. Una vegada aconseguit això estarem en un altre escenari. Prudència, doncs, amb els 80.

Exdirector del Servei Català de Trànsit.