EL DIVAN SOCIALISTA (6)
Un nou començament del PSC
Representar la nova majoria que creix a Catalunya exigeix una renovació profunda del partit
Un nou començament del PSC_MEDIA_1 /
Aquests dies sóc a Barcelona i molta gent em demana què passarà en el proper congrés del PSC. No tinc, naturalment, la resposta; però sí algunes idees. Als meus interlocutors els dic que la sotragada electoral ha estat forta però que no és aïllada; que a Brussel·les els resultats electorals no han sorprès perquè arreu s'imposen les tendències al desmuntatge de l'Estat del benestar, a la societat del campi qui pugui, a l'antipolítica i als populismes. Un bon observador europeu, Jaume Masdeu, constata que «els especuladors financers, no només no paguen pels seus pecats, sinó que ja tornen a aixecar la veu com els amos del nou món».
Als meus interlocutors els dic que ens hem d'espavilar entre tots si volem superar aquest estat de coses. Es repeteix que hi ha una «crisi de la socialdemocràcia» (els «amos del nou món» s'encarreguen de recordar-ho permanentment); però és una mitja veritat que oculta una manipulació: cal parlar sobretot de crisi del capitalisme financer desregulat, del neoliberalisme, de la relació entre democràcia i mercats; de creixent barbàrie social i cultural. El malestar i les pors actuals són el resultat de dècades de fonamentalisme neoliberal, d'arrogància dels mercats financers, d'augment de les desigualtats i precarietats, d'hegemonia mediàtica de la dreta.
En aquesta situació, l'esquerra i el centreesquerra han de recuperar la seva voluntat d'entendre els canvis i reptes de les nostres societats. L'apel·lació, tan freqüent, a la necessitat d'un relat, és equívoca i insuficient. Allò que necessitem són més bones anàlisis, explicacions i propostes. No és un afer de professionals de la comunicació o de think tanks, indispensables en un món complex i mediatitzat, però que no poden substituir la intel·ligència col·lectiva d'uns partits que vulguin estar a l'alçada.
La dreta té partits-empresa que es mouen perfectament bé en la política de mercat. Externalitzen la seva acció i la seva comunicació i juguen sense escrúpols la carta de l'antipolítica i, quan convé, del populisme. L'esquerra necessita imprescindiblement consciència i acció col·lectives si vol ser majoria. I necessita, no caldria dir-ho, autenticitat i honestedat. Només així podem construir agregacions majoritàries. La cohesió, el pluralisme i l'obertura no són objectius incompatibles. Però requereixen lideratges i models organitzatius de tipus nou, que agrupin persones que no volen ser seguidors de consignes sinó membres autònoms i emancipats. Això requereix una obertura sincera i constatable, portes endins i portes enfora.
Cal obrir-se a un nou començament. Serà possible si els socialistes saben mirar el futur i també si miren el seu passat. Al seu llibre sobre el Danubi, Claudio Magris narra el seu entestament, que ell mateix reconeix absurd, per trobar el lloc precís de la naixença del riu. Remunta riu amunt, pujant muntanyes; troba finalment un modest rajolí d'aigua. «Aquí neix el Danubi», s'exclama amb convicció irònica. En la meva memòria política i sentimental, jo situo l'origen de l'actual PSC en les converses que Josep Rovira i un grup de militants obrers de Catalunya van tenir l'hivern de 1941, en un pis de Saint-Étienne, a la França ocupada pels alemanys. En una situació desesperada, van estar una setmana discutint, dia i nit. Van voler anar a fons amb el coratge de fer una revisió radical de les lluites passades i dels errors comesos. Després dels anys de resistència, un cop alliberada França, en sorgí el Moviment Socialista de Catalunya. Va ser un nou començament; en seguiren d'altres, amb convergències i confluències successives, fins a arribar a l'actual PSC.
Avui CAL un nou inici que combini la continuïtat del projecte i dels valors amb una perspectiva de renovació radical. Crec que el PSC pot ser l'impulsor d'aquest procés perquè la seva energia és renovable; no prové d'un dirigent o d'un nucli de direcció sinó de les aspiracions d'amples sectors de la societat. Hi ha a Catalunya una majoria que vol que creixi l'autogovern nacional, que vol la unitat civil i la cohesió social, la correcció del maltractament fiscal. Que vol un PSC que marqui inequívocament la seva sobirania i la seva solidaritat en l'àmbit espanyol. Que no vol corrupció ni confusió entre política i negocis. Que no vol l'explotació i l'especulació sobre el territori. Que vol polítiques actives i realistes de llibertat i igualtat per fer front a les injustícies socials i econòmiques. Que no vol una societat de mercat. Que vol preservar i millorar els nostres béns i serveis públics. Que no vol una política de mercat. Que vol noves formes de fer política, de deliberar sense manipulacions, sense mediocràcia. Agregar aquesta majoria i fer-ne l'alternativa al Govern de la Generalitat requereix com a condició imprescindible una renovació profunda del PSC, un nou començament del socialisme català. Exprimer secretari del PSC.
