¿Per què Corea del Nord encara provoca?

Corea del Nord ha tornat a centrar l'atenció mundial. Aquest dimarts el seu Exèrcit va llançar desenes de projectils d'artilleria contra l'illa sud-coreana de Yeonpyeong, a prop de la línia fronterera entre les dues Corees. Quatre persones hi van morir i dotzenes més van resultar ferides. La setmana passada, Siegfried Hecker, exdirector del Laboratori Nacional de Los Álamos, va revelar que científics nord-coreans li havien mostrat una planta d'enriquiment d'urani que podria servir a Corea del Nord per expandir el seu arsenal nuclear. Però la gran preocupació dels Estats Units és que la planta va ser construïda en menys de 18 mesos.

La pregunta que la comunitat internacional es fa cada vegada que Pyongyang ataca el seu veí o mostra el seu últim desenvolupament nuclear és la mateixa: ¿per què? Corea del Nord està localitzada al nord-est asiàtic, una de les regions del món amb més bones perspectives econòmiques. La Xina i el Japó són dues de les economies més grans del món. Corea del Sud és un país plenament desenvolupat. Corea del Nord es podria beneficiar de la seva localització i convertir-se en el Vietnam del nord-est asiàtic. Llavors ¿per què els seus líders semblen entossudits a evitar el desenvolupament del seu país i guanyar-se l'antipatia de la comunitat internacional?

La principal raó que explica el comportament de Corea del Nord és la política dels EUA. Normalitzar relacions diplomàtiques amb Wa-

shington ha estat l'objectiu fonamental de la política exterior nord-coreana des que Richard Nixon va visitar la Xina el 1972. Pyongyang ha mostrat repetidament el seu desig d'establir relacions amb els EUA. Així doncs, ha evitat embolicar-se en provocacions quan la política de Washington ha estat més conciliadora. Tant amb Bill Clinton com amb George W. Bush hi va haver períodes en què Pyongyang va col·laborar amb l'OIEA en el control del seu programa nuclear. Més encara, Corea del Nord sempre ha mantingut la porta oberta al diàleg amb els EUA. Quan n'hi ha hagut, el seu comportament ha estat més constructiu.

No obstant, la política de Barack Obama s'ha centrat en la pressió econòmica. Hi ha un corrent d'opinió a Washington que atribueix la decisió de Corea del Nord de començar a desmantellar el seu programa nuclear fa tres anys a les sancions de l'ONU i del Departament del Tresor. Seguint aquesta lògica, una pressió més gran forçaria Corea del Nord a tornar a cedir. No obstant, Kim Jong-il segurament intueix que la política de Washington se sol desenvolupar d'acord amb una pauta ben marcada: pressió seguida de diàleg una vegada que les sancions perden eficàcia. Mentre l'Administració d'Obama continua deliberant sobre el format de les inevitables negociacions amb Corea del Nord, Pyong-

yang pot seguir desenvolupant el seu programa nuclear per tenir una millor carta per jugar a la taula negociadora.

L'estat de la política regional al nord-est asiàtic és la segona raó d'importància a l'hora d'explicar les provocacions de Corea del Nord. Aquest és un factor que els Estats Units a vegades semblen obviar. No obstant, líders polítics i analistes asiàtics no dubten que Corea del Nord té en compte l'estat de la política regional abans de llançar una provocació. L'atac a Yeonpyeong es va produir a penes 10 dies després que Seül acollís l'última reunió del G-20, aplaudida a l'Àsia com a exemple del creixent poder de la regió.

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

Altres exemples de provocacions nord-coreanes almenys en part relacionades amb la política regional inclouen l'assaig nuclear de l'octubre del 2006, que va coincidir amb el viatge del primer ministre japonès Shinzo Abe a Pequín, una visita clau després de les tensions durant el mandat de Junichiro Koizumi. Així mateix, el 2002 una patrulla de l'Armada nord-coreana va enfonsar un vaixell sud-coreà un dia abans de la final del Mundial de Corea del Sud i el Japó. Si ens remuntem als 90 del segle passat, el llançament d'un míssil nord-coreà sobre territori japonès el 1998 va tenir lloc poc després que Tòquio i Washington rellancessin la seva cooperació en matèria de seguretat. Fins i tot la primera crisi nuclear de 1993-94 va ser en part conseqüència de la normalització de relacions entre la Xina i Corea del Sud.

Així doncs, Corea del Nord a vegades reacciona a una millora de les relacions al nord-est asiàtic. Des d'una perspectiva nord-coreana, l'acostament entre els països de la regió arran de l'actual crisi financera és perjudicial, ja que posa en relleu l'aïllament del Govern de Kim Jong-il. El paper més actiu de Seül en política internacional és una altra daga al cor nord-coreà, que fins als anys 70 del segle XX competia amb el seu veí en matèria econòmica i diplomàtica. Desafortunadament per a la comunitat internacional, les provocacions militars i el desenvolupament del seu programa nuclear són l'única manera que Pyongyang té d'atraure l'atenció. No és d'esperar un canvi d'actitud fins que els EUA i Corea del Nord s'asseguin a dialogar. Professor titular del King's College de Londres.