L'aplicació de la reforma laboral

Poca cosa es pot afegir al valorar la llei 35, del 17 de setembre, que aprova les mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, respecte del que s'ha comentat i publicat amb motiu del decret llei que va aprovar el Govern el 16 de juny. Els canvis introduïts en el tràmit parlamentari no tenen suficient entitat per fer variar les opinions, no solament polítiques, sinó també tècniques.

En conseqüència, podem seguir afirmant que es tracta d'una reforma insuficient per resoldre els problemes fonamentals del nostre sistema de relacions laborals, com són la rigidesa i l'estructura de la negociació col·lectiva, l'excessiva temporalitat i la inseguretat jurídica que segueix les decisions legítimes empresarials que poden afectar drets individuals dels treballadors. I això sense parlar de la regulació de l'exercici del dret de vaga quan afecta serveis essencials -encara pendent-, ni dels mecanismes d'atribució de representativitat sindical o patronal.

malgrat tot, hi ha algunes millores que podem considerar favorables a les empreses sense que suposin un perjudici per als treballadors, com són el copagament de la indemnització per acomiadament a càrrec de Fogasa (per a nous contractes) com a mecanisme provisional fins que es desenvolupi el fons de capitalització individual (l'anomenat model austríac); la generalització del contracte de foment de la contractació indefinida, amb indemnització de 33 dies; la millora dels contractes de formació i pràctiques; la potenciació i el finançament dels ERO de suspensió i reducció de jornada, i la reducció d'alguns terminis en determinats procediments.

També hi ha mesures que facilitaran la presència sindical en empreses on avui no tenen representació i que necessiten negociar decisions col·lectives del tipus trasllats, modificacions de condicions de treball

o expedients de regulació d'ocupació. I d'altres que afavoriran els mecanismes extrajudicials de solució de conflictes.

Parlàvem d'inseguretat jurídica partint de la discrecionalitat dels jutges, en part lògica a causa de la disparitat de les causes a enjudiciar -no hi ha dos supòsits iguals-, a la redacció de les normes i a la no sempre ferma doctrina del Tribunal Suprem per a determinats assumptes. ¿Continuarà aquesta situació? Per a molts, aquesta és la clau de l'eficàcia de la reforma; és a dir, es tracta de saber si d'ara endavant els casos en què concorren motius objectius de tipus empresarial que exigeixen mesures d'extinció (també de modificació substancial, despenjament salarial o trasllats), el cost de l'acomiadament serà el que la mateixa llei fixa: 20 dies per any; o si els acomiadaments objectius seguiran convertint-se la majoria de les vegades en improcedents al cost de 45 dies. ¿Què passa ara? Doncs que, com assenyala Miguel Rodríguez-Piñero (catedràtic de Dret del Treball i expresident del Tribunal Constitucional), «la judicatura ha rebutjat o no ha col·laborat amb els intents de flexibilització del legislador» (revista Relacions Laborals 2010, núm. 10), que es basa en eloqüents dades estadístiques sobre acomiadaments procedents i improcedents de l'any 2009: es prima el principi pro-operari i es respira la sensació que l'empresari acomiada per capritx i de manera

temerària.

Una menció especial es mereixen els ERO, en què es produeix una doble revisió decisiva, administrativa i judicial, sobre les causes empresarials i que, davant la seva inconcreció, provoca acords no només per sobre dels 20 dies, sinó, moltes vegades, superant els 45 dies de l'acomiadament improcedent.

Doncs bé, el legislador ha decidit mantenir la doble revisió, si bé redefinint les causes que poden portar a l'acomiadament procedent. Ara s'hi afegeix que concorre la situació econòmica negativa que justifica acomiadaments quan «hi hagi pèrdues actuals o previstes» o «disminució persistent del seu nivell d'ingressos que pugui afectar la viabilitat o el manteniment de l'ocupació». S'exigeix també que s'acrediti la «raonabilitat de la decisió extintiva (...) per preservar o afavorir la seva posició competitiva en el mercat».

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

Amb aquestes definicions, malgrat que no es resolen situacions freqüents com la pertinença a un grup empresarial, l'existència de diversos centres de treball d'activitat diferent, les pèrdues que no són d'explotació o com provar judicialment una previsió o una posició competitiva, hauríem d'esperar dels jutges més sensibilitat davant el propòsit del legislador. Serà així per poc que atenguin a la finalitat de la norma i oblidin interpretacions literals i de falsa protecció.

El repte està llançat i dels jutges dependrà no només l'èxit de la reforma, sinó la tan buscada credibilitat als mercats que, no ho oblidem, és l'autèntic desencadenant d'aquesta reforma laboral. I no es tracta d'abaratir l'acomiadament, sinó de fer cert el que la mateixa llei assenyala pel que fa al cost de les extincions de contractes per causes empresarials. Soci director de Garrigues.