Els drets humans són la clau

Hawa anava de part el 18 de març del 2008 a la nit en un poble del districte de Koinadugu, Sierra Leone. Va anar a la clínica local per donar a llum, però van sorgir complicacions greus i la treballadora de salut local li va aconsellar que anés a l'hospital de Kabala, a 16 quilòmetres de distància, on podria rebre assistència especialitzada.

Però van sorgir més problemes. El centre de salut no disposava de cap vehicle ni de telèfon o ràdio per trucar-ne a un, de manera que Hawa depenia de si mateixa per arribar a l'hospital. La seva família va començar immediatament a reunir diners per pagar el transport i portar-la a l'hospital. Però no van poder trobar cap automòbil i aviat va ser massa tard. Hawa va morir a les 2.30 de la matinada. I els bessons van néixer morts.

Per desgràcia, la història de Hawa és massa habitual a Sierra Leone, país amb una de les taxes de mortalitat materna més elevades del món. Milers de dones moren en circumstàncies similars cada any. S'enfronten a discriminació, violència i a una falta d'educació i suport que afecta un dels drets humans més fonamentals: el dret a la salut.

Com la resta dels membres de les Nacions Unides, el 2000 el Govern de Sierra Leone es va comprometre a millorar la salut materna com un dels seus Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). Els ODM representen una promesa sense precedents per resoldre la pobresa global: vuit objectius que s'han d'haver assolit el 2015 i que aborden problemes com la pobresa extrema, la salut i l'educació, entre altres.

No obstant, 10 anys després del seu establiment, el futur dels ODM és incert. L'ONU ha emès una advertència clara a l'afirmar que molts dels objectius no es compliran si no és que els esforços s'acceleren radicalment. Fins i tot els càlculs més conservadors estimen que s'està deixant a l'estacada més de 1.000 milions de persones.

El treball d'Amnistia Internacional ha mostrat que la discriminació i l'exclusió sovint poden causar o exacerbar molts dels problemes que els ODM pretenen resoldre. Als països rics i també als països en desenvolupament, les persones vulnerables que viuen als marges de la societat sovint pateixen violacions del seu dret a una vivenda adequada, salut, aigua, sanejament i educació, entre altres. Sovint queden exclosos de consultes sobre qüestions que els afecten o se'ls ignora quan intenten fer sentir la seva veu.

Al caP de 10 anys, val la pena reflexionar sobre on som i on ens hem de dirigir per aconseguir els ODM. Les persones que van fixar els ODM van establir les metes originals com un punt de partida per avançar, amb la intenció que els estats establissin les seves pròpies metes, adaptades als seus contextos nacionals, però en el marc dels ODM. Però, per desgràcia, la majoria ha optat per no actuar.

Tot i això, alguns països han adoptat metes que superen els ODM. Països llatinoamericans i caribenys han ampliat els seus compromisos en matèria d'educació per incloure l'educació secundària. A l'Àfrica i al sud de l'Àsia, s'han adoptat metes ambicioses en relació amb l'accés a l'aigua i el sanejament i han demostrat que és possible adaptar els ODM per abordar necessitats urgents.

Ara tenim una oportunitat per garantir que l'impuls polític generat al voltant dels ODM pot ser un catalitzador per aconseguir el canvi profund que necessiten les persones marginades, que viuen en la pobresa. Però això només es pot aconseguir si a la cimera sobre els Objectius del Mil·lenni, que l'ONU celebra a Nova York, els líders mundials es comprometen a defensar i observar els drets humans d'aquestes persones.

Per aconseguir-ho, tots els governs han d'avaluar amb honradesa el seu progrés en la consecució dels ODM. Han de treballar per posar fi a la discriminació i promoure la igualtat i la participació, garantint que els esforços per aconseguir els ODM són inclusius, garanteixen la igualtat de gènere i donen prioritat als grups en situació més desavantatjosa. Finalment, han de recordar que la Declaració del Mil·lenni va prometre esforçar-se per garantir la protecció i promoció de tots els drets humans, civils, culturals, econòmics, socials i polítics, per a totes les persones.

Aquesta setmana, quan els membres de l'ONU es reuneixen per reflexionar sobre el progrés en la consecució dels ODM, poca cosa ha canviat per als habitants de Koinadugu. Sierra Leone ha introduït recentment assistència mèdica gratuïta per a les embarassades, però moltes dones no disposen d'atenció obstètrica prenatal o d'urgència; a més a més, la clínica encara està massa lluny i li falten els mitjans imprescindibles. Per a les dones de les àrees rurals l'ajuda encara és escassa, i feble l'esperança que les coses millorin aviat. Ajudar que això canviï, depèn de nosaltres.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

Secretari general d'Amnistia

Internacional.