La publicitat a la ràdio pública

Segons és conegut, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) es troba a punt d'aprovar la instrucció que establirà, per primera vegada, una sèrie de límits a la presència de continguts publicitaris i de patrocini a les ràdios públiques del nostre país, incidint de manera especialment intensa en les emissores de la Generalitat. Aquest procés ha anat acompanyat d'una certa polèmica, fruit sens dubte de la presència d'una sèrie d'interessos en joc. Es tracta, clarament, d'un d'aquells supòsits en els quals esdevé imprescindible la presència d'un òrgan regulador independent, amb capacitat per aplicar la llei de manera ponderada i adaptada, en última instància, als interessos públics en joc.

Sintetitzant els extrems d'aquesta controvèrsia, diguem que, d'una banda, el sector privat ha anat exigint la supressió absoluta de continguts publicitaris en la radiodifusió pública, en línia, es diu, amb els models presents en altres països d'Europa. Una postura certament legítima, si bé mereix ser contrastada amb dos fets de no poca importància. El primer, que la llei, en els marges estrictes de la qual se situa el regulador, preveu en qualsevol cas un model mixt de finançament dels mitjans públics, fet que no pot ser alterat en aquest moment. El debat sobre la completa supressió de la publicitat pot ser pertinent, però haurà de ser emprès en seu parlamentària, tal com va succeir a nivell de l'Estat. No correspon al CAC la tasca de legislar. A més a més, i en això es basa la segona observació, val la pena recordar que, en aquells països d'Europa on aquest model existeix, el finançament dels mitjans públics ve garantida pel pagament d'un impost específic, que no ha estat mai establert al nostre país.

En paral·lel a aquesta postura, des del sector públic s'ha expressat la preocupació per les possibles conseqüències, amb relació a la presència i el paper dels mitjans públics, de la reducció dels ingressos publicitaris que es derivaria de la imposició de determinats límits, especialment en temps de crisi. S'ha de tenir en compte, així mateix, que els diferents prestadors del servei públic de ràdio, és a dir, la Generalitat i els ens locals, en especial els ajuntaments, es troben ja subjectes a un règim específic en matèria econòmica, que obliga a calcular amb precisió el cost de prestació del servei i prohibeix el sobrefinançament com a conseqüència de la percepció d'ingressos comercials.

Després d'un diàleg intens amb el sector, dels corresponents estudis econòmics, així com d'un ampli procés de participació de tots els possibles interessats, el CAC avança cap a una solució que inclouria entre altres aspectes un límit de sis minuts de publicitat per hora. Aquesta solució ha de permetre garantir la viabilitat del sistema mixt de finançament del model públic de radiodifusió juntament amb la correcta dinàmica del mercat de la publicitat, així com, cosa que és més important, l'eficient prestació del servei públic.

Convé recordar que la llei imposa als prestadors del servei públic no només el deure de complir amb una sèrie de missions específiques amb relació als ciutadans, sinó també l'obligació de gestionar els recursos de què disposen de forma eficient i transparent, sense afectar de manera desproporcionada la dinàmica pròpia del mercat. En suma, el criteri de l'èxit dels mitjans públics no és l'audiènciaper seni el compte de resultats, sinó l'adequat servei a la ciutadania sobre la base d'un ús eficient de recursos públics, i també comercials, perquè així ho ha establert el legislador.

Per si tot el que s'ha apuntat fins aquí fos insuficient, en el cas de Catalunya la llengua constitueix també un factor important. L'impuls de la normalització lingüística també passa pels missatges publicitaris, que constitueixen, si bé potser no la més important, una particular manifestació d'una cosa que coincidim a denominar cultura.

Per tant, el CAC, tal com ha portat a terme al llarg dels seus 10 anys d'existència, compleix en aquest cas amb els mandats del Parlament. Cal recordar, concretament, que la llei de la comunicació audiovisual del 2005 atribuïa al regulador la responsabilitat d'establir els límits abans assenyalats. Aquests límits, malgrat que hi hagi qui pretengui desconèixer-ho, no han existit fins a la data i serà a través d'aquesta norma del CAC que finalment seran establerts i aplicats. Ha de quedar clar que actualment no existeix cap mena de limitació amb relació a la presència de continguts publicitaris i de patrocini en la ràdio pública. En la fase final d'aprovació de la instrucció, aparentment ningú es mostra satisfet del tot. La pressió i l'exteriorització de la queixa a través dels que disposen dels altaveus més potents per aconseguir-ho és una situació que no ens resulta estranya i amb la qual treballem pràcticament diàriament.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

És tasca de tot regulador situar-se en posicions d'equilibri entre interessos contraposats, oferint finalment solucions que es corresponguin amb els mandats de la llei. No és tasca fàcil, però precisament per això existeixen, en les democràcies avançades, institucions especialitzades com el CAC.

President del CAC.