Una proposta gens ambiciosa

La necessitat de modernitzar el mercat laboral és evident: la legislació vigent ha quedat obsoleta i cal efectuar les modificacions necessàries si volem aturar la tendència de destrucció d'ocupació i tornar a generar-ne. Els empresaris el que volen és contractar, ja que això significa que les seves empreses funcionen i es crea riquesa, amb la qual cosa es paguen més impostos, i s'incrementa la recaptació, revertint en beneficis per al conjunt de la societat.

La proposta efectuada pel Govern no realitza la reforma laboral efectiva i profunda que necessita l'economia espanyola, que en millori la productivitat, contribueixi a la creació d'ocupació i augmenti la confiança, tant de la societat espanyola com dels mercats i dels organismes internacionals. Per a això és necessària una nova legislació laboral, més atrevida, que ataqui els problemes de soca-rel i que fomenti la contractació i la flexibilitat en la gestió dels recursos humans. En aquest sentit, als empresaris ens preocupa que la proposta plantejada per l'Executiu no tingui en compte algunes de les mesures clau per incidir en la recuperació i que ens ajudin a reactivar l'economia.

Respecte a la contractació, els avanços són insignificants. En lloc d'emprendre una reforma profunda que evités la dualitat del mercat laboral actual i que unifiqués la ingent quantitat de models contractuals vigents –a través de la universalització del contracte de foment de la contractació indefinida– i del manteniment del contracte indefinit ordinari únicament per als contractes en vigor, el text governamental amplia tèbiament algun supòsit i, a més, amb restriccions temporals, per formalitzar contractes de foment d'ocupació estable. Així mateix, desapareix la necessària i la tan reclamada flexibilització del contracte a temps parcial que en potenciaria l'escàs ús actual.

Per complir amb l'objectiu de creació d'ocupació estable, i reduir la taxa de temporalitat, la direcció a seguir és l'establiment de condicions idònies que facilitin la contractació per part de les empreses i, en cap cas, com es reflecteix en el document del Govern, mitjançant la penalització de la contractació temporal. No es pot obviar l'existència d'una temporalitat estructural que continuarà sent necessària en determinats supòsits específics i, especialment, en alguns sectors que per la seva pròpia naturalesa mantenen una temporalitat implícita. Mesures com l'increment d'indemnitzacions en els contractes temporals, la limitació a dos anys

–prorrogable a tres si s'acorda en negociació col·lectiva– del contracte d'obra i servei, l'adquisició de fixesa del treballador si supera aquesta limitació malgrat no ser necessari al finalitzar l'obra, o la incorporació de nous supòsits que limiten la formalització de dos o més contractes temporals en supòsits que puguin ser necessaris, no fan sinó generar un escenari oposat al que requereix el mercat laboral, i introdueix més costos i rigideses en la contractació. La reforma en l'àmbit de la contractació és absolutament insuficient i no resol els problemes.

Un dels àmbits clau per aconseguir una organització del treball més bona i més racional es refereix a l'adopció de mesures que permetin la flexibilitat interna en les empreses, és a dir, facilitar la mobilitat geogràfica i funcional i la modificació substancial de condicions de treball en aspectes com la jornada, l'horari, el sistema de remuneració o les funcions, entre altres. No obstant, la reforma proposada no introdueix els elements de flexibilització necessaris per crear un veritable sistema simple i àgil que permeti a les empreses adaptar-se als requeriments i als canvis constants que exigeixen els mercats i els clients.

Un altre element fonamental per a la millora de la competitivitat i de la gestió empresarial que s'omet en el text governamental es refereix a l'absentisme laboral. Aquest problema afecta greument les empreses i s'hi han d'introduir modificacions normatives que permetin reduir les altes taxes que es registren al nostre país.

Per una altra part, s'ha d'aconseguir una negociació col·lectiva que atengui les necessitats concretes de cada empresa i que permeti una capacitat d'adaptació respecte a les diverses condicions laborals en funció de la seva realitat i de les seves circumstàncies específiques.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Els empresaris, a través de la CEOE, hem aportat durant tot el procés de diàleg social propostes en què també coincideixen els organismes nacionals i internacionals. És moment d'aportar solucions, d'arriscar-se. I el document plantejat no contribueix a la urgent modernització del mercat laboral, com tampoc està a l'altura de les necessitats del país. És necessari que el Govern sigui més ambiciós per realitzar la reforma laboral que li cal a la nostra economia. Una reforma que afavoreixi la contractació indefinida, faciliti la flexibilitat en l'empresa i en disminueixi els costos, i permeti que Espanya pugui emprendre amb èxit el camí de la recuperació.

President de Foment del Treball.