El repte del coneixement

Aquests dies tenim bones notícies en el sector de la recerca. El programa en el qual l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) i La Caixa van començar a treballar fa un parell d'anys i que fa pocs mesos varem presentar amb el nom de RecerCaixa llança demà, divendres, la primera convocatòria d'ajuts de suport a la recerca.

Es tracta d'una bona notícia enmig de l'actual situació de crisi econòmica, resultat de la inadaptació de l'economia i la societat catalanes al repte de l'economia i la societat del coneixement, que es caracteritza per la importància dels fluxos d'aprenentatge, recerca i innovació com a eixos de la productivitat i la competitivitat. Els informes de competitivitat global ens ho deixen molt clar: el PIB espanyol per hora treballada se situa a la cua del dels països de l'OCDE, i Catalunya ocupa el lloc 82 entre les 208 regions europees, amb un índex d'innovació del 0,47%, per sota la mitjana europea, que és del 0,55%. Això no és nou. Ja l'any 2002 les nostres investigacions ens indicaven que el 13% de la població més gran de 15 anys no havia anat més enllà dels estudis primaris. Encara més, dues terceres parts dels treballadors catalans disposaven d'un nivell mitjà de formació equivalent a l'educació secundària. I encara més si volen: només un 20% de treballadors catalans seguien programes de formació i aprenentatge continu. ¿Saben quins? Els ja formats.

Així, doncs, si ens volem inserir amb èxit en la xarxa econòmica i social global del segle XXI, hem de canviar el nostre patró de creixement econòmic. Aquest canvi té tres requisits. El primer és el canvi cultural. Hem de pensar i actuar sobre la base del llarg termini, perquè els somnis de riquesa immediata ens poden costar molt cars com a país. Catalunya no té riqueses naturals, però té una capacitat emprenedora i d'innovació, que mai no s'hauria hagut de menystenir. En aquest sentit, la cultura de l'«ara no és el moment», «no ens precipitem», «els que vinguin ja s'ho trobaran» ha estat un mal exemple. El món no ens espera, i la necessitat d'acció és immediata. El segon requisit del canvi de model és la formació. No hi ha economia i societat del coneixement sense economia i societat de l'aprenentatge. I el tercer requisit del nou model s'acompleix amb la recerca i la innovació.

La inversió en recerca ha crescut durant els darrers anys, però ara toca fer esforços per consolidar i fer avançar encara més el que hem aconseguit. Segons les dades de l'INE, el 2008 la despesa catalana en R+D es va situar en un 1,61% del PIB, dada superior a la mitjana espanyola (1,35%), però sensiblement inferior a la mitjana europea UE-25 (1,9% el 2008), per no parlar del Japó (3,44% el 2007), els Estats Units (2,62% el 2007) o els països escandinaus, amb valors propers al 4%.

El pacte nacional per a la recerca i la innovació a Catalunya té per objectiu precisament convertir Catalunya en economia del coneixement, en una economia d'alt valor afegit. Aquest és el nostre repte.

En aquests moments, dos terços de la recerca a Catalunya la fan les institucions públiques i gran part de la innovació la fan les empreses. Aquest és un primer desacord que hauríem de solucionar, i la bona notícia és que fer-ho només depèn de nosaltres mateixos, de la nostra visió, estratègia i voluntat.

D'altra banda, a causa que quasi el 90% del teixit empresarial català és format per petites i mitjanes empreses, per a no dir microempreses, la innovació tendeix a concentrar-se en poques empreses, generalment les més grans. Pel que fa a la recerca a les universitats, tendeix a tenir com a principal objectiu la construcció del currículum dels investigadors i la publicació en revistes de referència. Això no és dolent si no és l'objectiu final, i ho és molt si condemna el coneixement i la recerca generada a restar tancats en un calaix. El repte és com es pot aconseguir acostar la necessitat del nostre teixit empresarial d'adquirir coneixement a la gent que genera aquest coneixement. Això també és a les nostres mans de solucionar-ho.

La gran pregunta ara és on podem fer confluir coneixement i necessitat. Un gran pas és la col·laboració entre el finançament públic de la recerca i l'aportació de finançament privat, una pràctica habitual en els entorns d'excel·lència. El nostre país necessita que convergeixi l'interès públic per crear coneixement i l'interès privat per donar valor a aquest coneixement, i que donant-hi valor el retorni a la societat. L'interès públic i l'interès privat, doncs, es troben en la connexió entre la creació del coneixement i la seva

valoració.

Precisament per això és tan important la iniciativa RecerCaixa, en la qual conflueixen el món públic i el privat, la creació de coneixement i la seva valoració. Iniciatives com aquesta són les que ens permetran canviar i preparar-nos per a la Catalunya postcrisi. Aquest és un exemple excel·lent de com en els pitjors moments som capaços de construir i guanyar-hi tots; el primer, el país.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Presidenta de l'Associació

Catalana d'Universitats Públiques.