EL PIANISTA DEL MAJESTIC
Barrets
El fred, aquest fred també barceloní que ens habita, permet als tímids atrevir-se amb algun barret, perquè els tímids acostumen a ser persones de barret. Ni de gorra ni de gorro, de barret. Per exemple,Artur Mas, que l’altre dia, al barri de Sant Andreu, mentre era passejat en un d’aquells carruatges de la festa dels Tres Tombs es cobria amb un barret, que potser era un fedora, el que portava, entre d’altres,Frank Sinatra. El barret fedora és molt semblant al borsalino, però és més flexible. El borsalino el portavaAlain Delonquan interpretava algun assassí professional.
La gorra, abans que m’emboliqui més amb els barrets, exigeix una certa arquitectura i si no ets pagès autèntic, d’aquells que ara ronden els 80, t’arruïna la figura. Per exemple, el consellerJosep Huguet, que potser evita el barret per no ser acusat de barceloní. La gorra ha tornat una mica ambBrad Pitt, però, com ja s’ha dit, és una peça molt díficil.
Notícies relacionadesA Barcelona, aquests dies i en els homes, triomfa molt el barret fedora. L’ha posat de moda aquell noi anglès,Pete Doherty, que va sempre col·locat i que a vegades canta o toca. A Barcelona també es porta molt el gorro de llana, model mariner o estibador, sempre novaiorquès, per descomptat, que és el que es posa al cap el fotògrafAgustí Carbonell. I, evidentment, no penso parlar aquí d’aquells tios exagerats que es posen al cap un d’aquells aparatosos gorros de pell. És com si intentessin ressuscitar la Unió Soviètica. Quin horror.
On s’observa més varietat de barrets és en les dones. I són elles les que en aquests dies de fred aconsegueixen que Barcelona sembli una ciutat més civilitzada. Normalment les dones que porten barret o boina solen ser molt lectores i musicals. Jo, com aquell xilè, el que podia escriure els versos més tristos a la nit, les prefereixo amb boina, que és eina femenina d’alta precisió. Aquelles que porten gorra com de cacera o munteria verda i molt diminutiu abunden més a Madrid o La Moraleja que a Barcelona.
