Set x set
Vida i miracles de sant Martirià
Banyoles celebra a partir d’avui les festes patronals de sant Martirià, amb el llac ple de gom a gom i amb els seus habitants feliços, perquè finalment es restaurarà l’arqueta gòtica que contenia les relíquies del sant, una joia del segle XV que va ser robada del monestir de Sant Esteve pel funest Erik el Belga el gener de 1980. L’arqueta tornarà a Banyoles així que l’hagin restaurada a Madrid, encara que, de moment, quedarà incompleta, ja que de les 28 peces de plata que la guarnien, solament se n’han recuperat, després d’haver-les pagat, 20 que estaven en mans d’una col·leccionista holandesa.
Diuen els cronistes que les relíquies de sant Martirià, un sant molt miraculós nascut a Florència, van arribar a Banyoles cap al segle XI, quan es va consagrar el tercer temple de Sant Esteve. En aquells anys, el tràfic de relíquies era un continu i, segons la llegenda, dos monjos que portaven les relíquies del sant carregades en una mula es van aturar a Banyoles perquè l’animal es va negar a continuar i perquè les campanes de la població es van posar a tocar soles. L’abat del monestir va entendre que allò era un senyal de Déu i va fer que les relíquies s’hi quedessin. I allà continuen, encara que amb l’arqueta que les contenia un xic desmillorada.
Entre els miracles fets en vida per sant Martirià figuren el de curar la lepra i el d’expulsar el dimoni del cos d’una dona. No està malament en el rànquing miracler, però hi ha qui sosté que el miracle més gran del sant ha estat que les peces robades tornin 30 anys més tard i que Erik el Belga, gran rapinyaire del nostre patrimoni artístic entre els anys 1977 i 1982, visqui avui com un respectable jubilat a la Costa del Sol, des d’on proclama la seva fe catòlica i la seva militància a l’Opus Dei. En els últims anys, Erik el Belga es dedica a pintar obres místiques sense cobrar, com la Verge Negra de Torreciudad, i ha obtingut una dispensa especial per pintar en llocs de culte retrats de Josemaría Escrivá de Balaguer, el fundador de l’Opus Dei canonitzat pel Papa el 2002. Els camins del Senyor, certament, no hi ha qui els entengui.
