Enric Soler Raspall: "Vam viatjar deu dies pel desert sense veure ningú"

--¿Viatjar forma part de vostè?

--Si és un viatge inserit en un projecte, sí. Quan viatjo, m'agrada seguir un guió del qual espero que sortirà un llibre; estic dues hores al dia escrivint, i això no ho aguanta qualsevol. Per això a vegades viatjo sol.

--¿Prepara el viatge a fons?

--El començo a preparar dos anys abans. Per a mi, els preparatius són tan interessants com el mateix viatge. Escriure també és molt interessant. Si pogués, em dedicaria només a viatjar i a escriure.

--¿Com va començar la seva afició?

--Als 6 anys vaig començar a anar amb el pare a la muntanya. Després la lectura de llibres de muntanya i de viatges m'hi van portar. Els culpables van ser els beatniks i Bruce Chatwin, però cada cop m'atrau menys la muntanya i més la prèvia a la muntanya: la trobada amb la gent.

--El seu primer gran viatge va ser per Espanya.

--Vaig caminar 93 dies pels Pirineus i el Camí de Santiago. El vaig narrar en un llibre titulat Escolta, vent, perquè el vent era el meu únic company. Van ser en total 1.600 quilò-

metres caminant.

--¿Per què tants? ¿Què volia demostrar?

--Al Pirineu intentava fer una escapada nòmada: recuperar els camins vehicles de cultura dels quals em parlava el meu avi. Al Camí de Santiago m'interessava el viatge antropològic.

--I després va treballar de guàrdia forestal.

--Van ser 90 dies d'experiència sedentària, a dalt del Montcal. Va ser el 1994, quan es va cremar mig Catalunya. Vaig tenir molt temps per reflexionar.

--Es nota en vostè, per aquesta barreja d'espiritualitat i naturalesa, la influència del Kerouac d'Els pirats del Dharma.

--De Kerouac i de Gary Snyder. M'agraden molt tots dos.

--¿Què el va portar a la Patagònia?

--Bruce Chatwin. Vaig llegir el seu llibre En la Patagonia, i el 1995 vaig voler veure com estava 22 anys després. Un cop allà, ho he de reconèixer, se'm va desmuntar el mite Chatwin i em va enamorar el paisatge.

--¿Què li va agradar de la Pata-

gònia?

--La immensitat lligada al vent, al buit, i la calidesa d'una gent que viu molt aïllada.

--Ara hi ha turisme de masses a la glacera Perito Moreno.

--Quan vaig anar al Chaltén eren 12 cases prefabricades en un racó perdut i ara m'han dit que hi ha carrers asfaltats i molts hotels.

--Després va venir l'Himàlaia.

--El 1998 per fi vaig poder fer realitat el somni d'anar a l'Himàlaia. Volia anar al Tibet, però el tibetòleg Ramon Prats em va dir que allò havia canviat molt i que em desil.lusionaria. Em va aconsellar anar més al sud: Sikkim, Buthan, Ladakh... Vaig triar Ladakh perquè era l'únic país que no sabia on era.

--¿Va ser un bon viatge?

--Em va fascinar Ladakh. Les muntanyes, la cultura, la tradició... Allà vaig enllaçar amb les meves velles lectures de muntanya.

--I amb Matthiessen, l'autor d'El lleopard de les neus.

--És un dels meus preferits. M'agrada la barreja de viatge interior i exterior. Jo vaig escriure el meu llibre tenint present el budisme de Ladakh. Una amiga acabava de morir i a Ladakh està molt present la transitorietat de la vida davant la mort.

--¿Tornarà a l'Himàlaia?

--Vaig tornar a Ladakh el 2005, i també vaig anar a Mustang. Tinc una bona biblioteca de temes tibetans, però no en tinc mai prou. No arribes enlloc, és un pou sense fons. De totes maneres, vull agafar el bagatge necessari per entendre millor la cultura tibetana.

--La seva última obsessió és el comte Almasy.

--El d'Almasy és un projecte que va néixer al veure la pel.lícula i llegir El pacient anglès. Quan vaig veure les pintures rupestres dels nedadors en una cova del desert, vaig saber que hi volia anar. Vaig intentar anar pel desert libi, però les coves estaven a l'altre costat de la frontera, a Egipte, i no em van deixar travessar-la.

--¿Hi va tornar?

--I tant. A la tercera, després de 16 dies en 4x4 des del Caire, vaig aconseguir arribar a les pintures rupestres i veure campaments del comte Almasy. Allà les llaunes de gasolina velles o les ampolles de Chianti de fa 40 anys són com monuments.

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

--¿Li van agradar les pintures rupestres?

--Moltíssim. La seva visió donava sentit als meus tres viatges. Vam baixar pels oasis mítics, i l'últim tram van ser 10 dies seguits pel desert sense veure ningú. Va ser un bon viatge.