Ana María Parera: "Intentaré que la Fundació segueixi els principis de Rafa Nadal"

--Perquè es faci càrrec del tipus d'entrevista: quin gest més bonic el seu, convertir-se en la presidenta de la Fundació Rafa Nadal, creada pel seu fill.

--En Rafa ha tingut molta sort de ser on és, perquè, al cap i a la fi, ha estat una enorme fortuna. Sí, treballada, molt treballada, però ell es considera un privilegiat per haver aconseguit els èxits que ha aconseguit i la situació que viu. Per això va decidir crear una fundació per intentar ajudar la gent. I qui millor que la seva mare, algú que coneix la seva estima pels nens i els seus desitjos, per posar això en marxa.

--Que vostè la presideixi és tota una garantia que les coses es faran en el més pur estil Rafa Nadal

--Volem que la fundació segueixi els principis, els valors, d'en Rafa. Ell, per la seva carrera, pels seus compromisos, per la seva dedicació al tennis, ara no hi pot dedicar gaire temps. El que intentem a la fundació és seguir els seus principis. Per exemple, la nostra ajuda se centrarà, fonamentalment, en els nens, en la infància, en els menors de 14 anys, perquè Rafa té per ells una gran sensibilitat i molta facilitat de tracte: li encanta contactar amb ells i agradar-los. Un altre punt primordial dels nostres projectes futurs serà la unió entre esport i educació, educació integral.

--Lògicament, en Rafa serà la imatge de la seva fundació, però vostè el que intenta és separar aquests dos mons, el de la competició i el del seu projecte d'ajuda per a la infància.

--Una cosa és la carrera esportiva d'en Rafa i una altra, de molt diferent, tot i que paral.lela, els projectes que pugui posar en marxa, patrocinar o supervisar la seva fundació. Evidentment, és fonamental l'ajuda i el suport de Rafa per a tot el que posarem en marxa. Volem que la nostra fundació desenvolupi les mateixes capacitats de serietat i dedicació de Rafa. I, com ha quedat demostrat al llarg de la seva vida, també volem tocar de peus a terra i anar a poc a poc.

--¿Quines conclusions ha tret després de més d'un any de preparatius?

--El que és fonamental per a nosaltres és que el que fem ho volem fer bé. Volem ser transparents en les nostres actuacions i que aquells que ens donen suport econòmicament sàpiguen on i com s'inverteixen els seus diners. Volem supervisar el que posem en marxa. Això sí, som modestos: acabem de començar, volem créixer però no tenim pressa i, per descomptat, sabem que hem de fer els nostres primers passos acompanyats. Hi ha hagut fundacions i oenegés que s'han quedat pel camí per arrencar projectes grans que, després, no han fructificat. Res més lluny de la nostra intenció que defraudar els que confien en nosaltres. No volem crear falses expectatives.

--De aquí ve que el seu primer projecte, una escola de tennis a l'Índia, compti amb la col.laboració de la Fundació Vicente Ferrer.

--La veritat és que estem encantats amb la idea i ja hem posat la primera pedra d'aquest projecte il.lusionant. Deixi'm que li digui, abans que res, que estem molt contents que el senyor Ferrer hagi abandonat l'hospital de Vellore i hagi començat a recuperar-se a casa. Per a nosaltres va ser definitiu conèixer el seu fill Moncho i els responsables de la seva institució, perquè la seva col.laboració és vital per fer realitat la nostra idea. Al setembre començarem a construir l'escola de tennis i ¡tant de bo! en un futur la puguem convertir, fins i tot, en residència.

--La idea, conquistar els nens, atraure'ls cap a l'escola, se centra més a educar-los, a formar-los, a preparar-los per tirar endavant en la vida, que a descobrir nous talents per al tennis, ¿veritat?

--Exactament. Volem que l'escola sigui un instrument d'educació integral, tant a nivell familiar com personal, particular. Sabem les moltes necessitats que tenen els nens en molts racons del planeta, no només a l'Índia, no només a la localitat d'Anantapur, que és on instal.larem la nostra escola, però intentem posar el nostre granet de sorra i, sobretot, atraure els nens a l'escola a través de l'esport i així facilitar la seva educació, perquè tots sabem que és molt més fàcil arribar a ells a través del joc, de la diversió.

Notícies relacionades

Netanyahu i Hamàs, més sols

Canviar de bàndol

--¿Com ha rebut la gent d'Anantapur aquesta gratificant idea?

--Vicente Ferrer està fent allà una tasca espectacular. Malgrat les condicions precàries en què viu la població, l'escolarització a la zona és elevada. Els nens es mostren encantats amb qualsevol idea que els suposi jugar i formar-se. Nosaltres volem donar-los una oportunitat en la vida, no en el tennis. L'esport és una de les millors escoles de vida. I l'objectiu és formar-los com a persones, que pensin en ells com a nens, no com a mà d'obra. Amb la imatge d'en Rafa és molt més fàcil demostrar que l'esport, a més a més d'esport, també serveix per transmetre valors com ara l'educació, la solidaritat, la responsabilitat i el companyerisme.