Jordi Garcia Guitart: "Etiòpia és el país més bonic del món"

--¿Ha evolucionat en els últims anys el turisme per l'Àfrica?

--Ara a la gent que viatja ja no li fa por posar-se vacunes i dormir en una tenda. Entre els destins que s'elegeixen, predominen Kenya i Tanzània per al turisme familiar, però a mi m'agraden més Malawi i Zàmbia.

--¿Per què?

--A Kenya veus un lleopard amb 20 cotxes de safari al voltant. A Malawi o Zàmbia, estàs sol.

--¿I a vostè quins altres llocs el fascinen?

--El delta de l'Okavango és la gran perla de l'Àfrica, i Namíbia també està bé. El problema són els preus, ja que hi ha aeroports privats als lodges... Per als menys atrevits, recomano el parc nacional del Kruger, a Sud-àfrica. Pots anar de safari per camins asfaltats.

--¿I quin és el seu país preferit?

--Per a mi, Etiòpia és el país més bonic del món. He passat llargues temporades coneixent aquest país, obrint noves rutes, fins que s'ha consolidat com un bon destí. Fa vuit anys que hi vaig i encara no me n'he cansat.

--¿Quina part del país recomana més?

--Per començar, està bé un viatge a les muntanyes del nord combinat amb visites a les ètnies del sud. El més bo d'un viatge és que tingui contrastos, i aquest en té molts.

--¿Què té el nord?

--D'entrada, Lalibela, amb les seves esglésies cristianes excavades a la roca i la fascinant història del rei Salomó i la reina de Saba. Però també el nord rural m'atrau molt, amb paisatges, pobles i mercats molt autèntics. Són molts quilòmetres en cotxe, però val la pena. Un trekking per les muntanyes Simien també és molt aconsellable.

--Diuen que el sud ja no és el que era, que s'ha de pagar per cada fotografia.

--La vall de l'Omo, a la frontera amb Kenya, no ho és en part per culpa del turisme. Està sobreexplotat, però segueix sent la millor zona ètnica de l'Àfrica. Allà els habitants són molt autèntics. No són com els massais, que es disfressen així que arriben els turistes.

--¿Què més ens queda d'Etiòpia?

--La part oest, a la frontera amb el Sudan. Allà hi ha grups nilòtics com els gumuz. Fem un viatge que són 10 o 12 dies baixant cap al sud per un paisatge tropical, amb plantacions de cafè. Aquest any comencem la ruta fins a la zona central, on trobem els nuer i els urma, molt similars als mursi, els del plat a la boca. També hi ha altres ètnies molt poc tocades.

--¿I el paisatge?

--És el lloc més bonic de la Terra. Tot és tan verd que t'arriba fer mal als ulls. És un cràter com el de l'Ngoro Ngoro, un paradís amb petits poblats. Però, a diferència del sud, encara no has de pagar per fer la foto. El més bo de tot és poder-hi anar per a la cerimònia donga, quan és l'època de les pluges, al mes de juliol. Fan combats amb vares per demostrar el seu valor, disparen amb els kalaixnikov...

--Un viatge d'aventura.

--A mi no m'agrada aquesta paraula, però és cert que les pistes són infernals i s'ha de dormir en tenda. Pots anar fins a la vall de l'Omo en barca pel riu. Veus bumi, dasanec... fins a arribar als mursis.

--Sempre les ètnies.

--Hi pots arribar a conèixer fins a 20 grups diferents. Els hamer són, des del punt de vista estètic, els més destacables de tots. Són socialment amables, encara que imposen respecte perquè van armats amb kalaixnikov.

--A l'est hi ha una regió molt diferent: Danakil.

--És un lloc molt impactant. No s'assembla a res. És una zona volcànica, on fa una calor intensa, la llum és encegadora, hi ha cràters fumejants. L'ètnia d'allà, els afar, és molt pura, però la veritat és que té mala llet. Segons la llegenda, tallaven els testicles als seus enemics i se'ls penjaven al coll per atemorir.

--Amb tanta aventura, ¿n'hi ha que s'arronsen?

--N'hi ha que volen tornar tan bon punt arriben al país, però procurem explicar-ho bé i fer una selecció prèvia. No tothom val per a aquest tipus de viatge. Jo prefereixo tornar amb 16 de contents que amb 400 de cabrejats.

--¿Viatjar s'ha convertit en una cosa irrenunciable?

--És cert que el viatge s'ha convertit en una part de les nostres vides. La gent ha perdut la por i les distàncies s'han fet més curtes. El viatge d'aventura atrau. Abans era hipoteca i cotxe, i ara és hipoteca, cotxe i viatges.

Notícies relacionades

Jo ja no voto

Això no ha d’anar de percentatges

--¿Es nota la crisi?

--El cert és que la gent continua viatjant malgrat la crisi. Segueixen volent anar lluny, però també és veritat que cada vegada miren d'ajustar més el preu.