L'entrevista amb Antoni Marsal, President de la Unió Patronal Metal.lúrgica i de la UMC

Antoni Marsal: "Els del metall som el 24% del PIB català"

Les dues organitzacions van convocar l'acte de reivindicació empresarial de dimarts passat.

3
Es llegeix en minuts
Antoni Marsal.

Antoni Marsal. / JULIO CARBÓ

--¿Què representa el metall català i per què fan una crida?

--La Unió Metal.lúrgica de Catalunya agrupa les quatre patronals provincials. Som 20.000 empreses que donem feina a 300.000 treballadors. I estem associats a Foment, la patronal catalana, i a Confemetal, la patronal espanyola del sector.

--¿La idea de l'acte reivindicatiu és de la UPM?

--Els convenis del metall són provincials, i la UPM és la patronal de Barcelona. Està formada per 600 empreses adherides directament, 9 entitats territorials i 22 agrupacions sectorials.

--Amb 20.000 empreses i 300.000 treballadors, la mitjana és de 15 treballadors per empresa.

--A la UMC hi ha des de grans empreses, com Seat o Nissan, fins a un petit taller de reparacions. Hi ha grans, mitjanes, petites... i fins i tot microempreses. Aquest és el nostre teixit industrial, que avui està a la intempèrie.

--¿Davant de què?

--Davant d'un deteriorament progressiu i accelerat que va començar a intensificar-se a partir de l'estiu passat. Les vendes s'enfonsen brutalment i tenim greus problemes de liquiditat. Sense una reacció ràpida, moltes empreses acabaran morint. I, quan es mor una empresa, costa molt fer-la ressuscitar. El país s'empobreix i es llancen els esforços de molts anys.

--Hi ha hagut altres crisis i el sector sempre ha aguantat.

--I aguantarà. Però no hem de tolerar la mort d'empreses, i avui les coses són diferents i hi ha nous riscos. De la crisi dels 90 en vam sortir amb tres devaluacions de la pesseta. Ara no podem devaluar per recuperar competitivitat.

--¿Què és pitjor: la caiguda de la demanda o els problemes de liquiditat?

--Tots dos. El Govern ha de prendre mesures d'estímul per animar el consum i guanyar la batalla al pessimisme. Aquí el Pla Vive no funciona, però Alemanya subvenciona la compra d'un nou automòbil amb 2.500 euros, i les vendes es recuperen, fins al punt que l'ERO de Seat a Navarra s'ha reduït per la demanda alemanya. A França, l'ajuda per comprar un cotxe és de 1.500 euros.

--¿Els bancs en són els culpables?

--El sistema financer, i no únicament els bancs, ha estigmatitzat el sector del metall, al qualificar-lo d'alt risc. Estan acabant d'estrangular les empreses.

--¿Estrangular?

--Els bancs han reduït, o fins i tot eliminat, les línies de descompte i de finançament per a circulant i inversions. I les entitats que asseguren el risc de les vendes també incrementen les exigències i contribueixen a l'ensorrament. La falta de liquiditat estrangula.

--¿I què més els demanen a les administracions?

--Que no hi afegeixin problemes. S'ha de canviar la llei de morositat i donar un termini màxim de 60 dies per als pagaments. Les administracions paguen fins amb un any de retard. Abans els bancs avançaven els diners, ara, no.

--Sempre surt el fantasma de la banca.

--No sempre. El Govern ha de fer unes altres coses, com per exemple rebaixar els impostos que graven directament les empreses. L'impost d'activitats econòmiques és un contrasentit i s'ha de suprimir. I s'ha de reduir l'impost de societats, que és dels més alts d'Europa, i les cotitzacions socials.

--¡Déu n'hi do!

--Encara no he acabat. ¿Què pinta l'impost de matriculació quan les vendes d'automòbils estan caient a un ritme del 40% anual? I s'ha de permetre l'ajornament d'alguns impostos.

--Ja es permet.

--Sempre que hi hagi avals. I en aquest moment, les petites empreses no aconsegueixen els avals bancaris, no poden ajornar i es veuen impel.lides a tancar.

--Menys impostos no és un eslògan nou en una protesta patronal.

--El primer objectiu és que la societat catalana sàpiga que el sector, més els serveis derivats, representa el 24% del PIB català. I que si el metall ho passa malament, tot Catalunya patirà. Som el 24% del PIB català.

--No demanen la reforma del mercat del treball.

--La situació és greu i ens centrem en el més urgent, però el manifest afirma que la falta de flexibilitat de l'entorn dificulta que les empreses s'adaptin al descens de les vendes.

Notícies relacionades

--El míting s'ha acabat. ¿Ara què?

--Primer de tot, demanar audiència al president de la Generalitat perquè conegui el document. El metall no és només Seat i Nissan. I demanar-li que convoqui una reunió amb les entitats financeres per tractar de la falta de liquiditat.