Article d'Arturo San Agustín: 'Guinardó'

Al mercat de la Concepció, del que més es parlava ahir era del fred barceloní, del personatge del ganivet, del Guinardó, i del quasiesmòquing de la ministraCarme Chacón,que últimament regala llibres als seus soldats.

Entre la senyora ministra de Defensa i el senyor entrenadorPep Guardiola,que també és intel.lectual, aconseguiran que aquest país nostre llegeixi. Estem salvats, doncs, però és que ahir no es parlava de llibres, lectures o gols, sinó del quasiesmòquing que la ministra es va posar dimarts per assistir, ja ho saben, a la recepció de la Pasqua Militar, que és una cosa amb molts generals i el Rei. Certes persones, com la ministraChacón,com més inadvertides volen passar més criden l'atenció. O sigui, que o bé tenen mala sort o és que en realitat no volen passar inadvertides.

Però ahir, al mercat de la Concepció, de qui també es parlava molt era d'aquell ciutadà de 78 anys que viu al Guinardó i que va acollonint amb un ganivet els veïns, a qui, a més a més de destrossar-los les bústies, els interruptors de la llum i el porter automàtic, ha omplert de pudors i insectes amb les seves escombraries. Si escric en present és perquè sospito que amb tantes festes nadalenques res no hi deu haver pogut fer encara l'autoritat competent.

Notícies relacionades

Un gest imprudent

Quan les dones treuen la millor nota

El personatge amenaça amb el ganivet o amb el gas, que és una de les coses que alguns arcàngels aprenen a les pel.lícules d'ara, les dels grans efectes especials. I, és clar, amb tantes amenaces i amb tants anys acumulant merda, els veïns de la seva finca s'han vist forçats a abandonar els seus pisos. Hi ha massa coses que no s'entenen. S'entén que alguns malalts, els que pateixen això que hem acabat anomenant síndrome de Diògenes, emmagatzemin escombraries al seu pis, però no s'entén que l'autoritat competent, valgui la redundància, no pugui fer res fins que no hi ha mort, foc o explosió. Vivim instal.lats en la pura por i d'això alguns intel.lectuals en diuen alarmisme.

Aquí, el que no és pinxo de cantonada és malalt no atès, que també amenaça i se surt amb la seva.