Laia Bové: "No crec que hi hagi més tontos als EUA que en altres països"

--Perquè es faci càrrec del tipus d'entrevista: la seva mare explica que tot ve d'una enrabiada seva, d'una rebequeria quan tenia 7 anys.

--Que no l'enganyin: va ser un amor a primera vista, així de clar.

--O sigui, un nòvio, ¿tan jove?

--No, el que li vull dir és que jo, així que vaig veure per primera vegada la pista de gel i en què consistia patinar, ballar, la música, l'harmonia, vaig demanar a crits entrar-hi.

--¡Aaah!, perquè vostè no era a la pista, estava d'espectadora.

--Tot va començar perquè la meva mare va dur el meu germà Oriol, dos anys més gran que jo, a patinar sobre gel. I, com que no em podia deixar sola, m'hi va portar i em va advertir que m'havia d'estar "quieteta". Però em va agafar un atac d'atracció i vaig començar a cridar "¡Mama, mama!", i la meva mare, farta, em va dir: "Si calles, et pagaré una classe". Vaig callar, em va pagar la classe i fins avui.

--Fins avui, que s'ha convertit en una de les estrelles de High School Musical

--Bé... estrella, el que se'n diu estrella, no ho sóc, però hi participo molt, m'ho passo pipa, em diverteixo, visito un munt de països, aprenc idiomes; bé, aprenc de tot i de tots, conec gent de qualsevol tipus, raça i llengua. De tot això, en sortirà alguna cosa, segur, ja ho veurà.

--Però això de patinar és com els escacs o la natació sincronitzada, no té gaire d'esport, ¿oi?

--Bé, el que fem té d'esport que competeixes, t'entrenes, t'esforces, que has de guanyar. Ara no, és clar, però abans, quan competia individualment, sí que era pur esport. Ara té molt més de dansa, de circ, de gimnàstica, de ritme. I tot ho fem somrient, o sigui, que té molt de mèrit.

--Per cert, vostè, que estava al Barça, ¿com arriba als States

--Ja havia deixat de patinar, estava donant voltes a això d'estudiar, passava d'una facultat a l'altra sense gaire entusiasme, i una amiga de Boston, que havia conegut en una competició a França, em va dir que la factoria Disney buscava noies per al seu nou espectacle. Vaig enviar un vídeo meu i em van escollir. I aquí estic, donant voltes pel món, coneixent els EUA, Mèxic, Sud-amèrica i Europa. ¡Fantàstic!

--Fent la mateixa vida que fa Pau Gasol amb Los Angeles Lakers.

--Sí, una cosa per l'estil, però molt més modesta. Jo menjo als McDonald's. Bé, hi menjava, estic farta d'aquell menjar i he decidit cuinar jo mateixa. No es pot ni imaginar com trobo a faltar la cuina del meu pare, així que m'he comprat una olla a pressió i una planxa, i quan arribem a la ciutat on actuem i a l'hotel, localitzo un súper i omplo la nevera de l'habitació de menjar sa.

--Escolti, i digui'm: ¿com són de debò els nord-americans?

--Li diré que jo crec en la gent. Cadascú amb el nostre pensament polític o religiós, amb les nostres manies, amb la nostra educació, però tots som gent estupenda. Jo crec que a tothom li pots arrencar un somriure; a tothom.

--D'acord... però ¿com és USA

--Allò és molt gran, molt. Les ciutats no tenen res a veure amb el camp, una costa no té res a veure amb l'altra. Jo crec que ara ells tenen tantes preocupacions que els ha deixat d'interessar la resta del món. Si ho diu perquè creu que són uns ignorants, li diré que no crec que, en proporció, als EUA hi hagi més tontos que en altres països, ¡ni de broma! A mi l'únic que no m'agrada d'ells és que mengen malament i que tenen armes. El meu nòvio en té unes quantes per caçar i, la veritat, no em fa cap gràcia.

--Han votat Barack Obama, que ja és molt, ¿no li sembla?

--Jo també era de les convençudes que no el votarien perquè ens agradava a nosaltres, als europeus, perquè el crèiem progre...

--"...el crèiem". ¿No ho és?

--Perdoni, però als EUA tots són molt conservadors, fins i tot els que passen per liberals o progres. De totes maneres, pel que he sentit allà, no crec que duri gaire.

--¿Creu que perilla la seva vida?

--Home, no ho sé. Allà tothom dóna per fet que durarà quatre dies.

Notícies relacionades

El que no pot ser

‘És la prostitució, estúpid’

--Perquè és negre, és clar.

--Als EUA segueix havent-hi molt de racisme, cert, però jo el noto més aquí que allà. Jo arribo aquí i ningú em parla en català, però ni tan sols quan contesto en català, que és el meu idioma. Quan hi insisteixo, sempre hi ha qui diu "¡Però ¿tu d'on ets, nena?!". Doncs d'aquí, senyora, d'aquí, de Barcelona. A casa meva tots són blancs. Fins i tot el gos. És divertit. Disculpi, però no l'hi havia dit: sóc adoptada. ¡Ah! i una altra cosa: vull ser escriptora. Ja he escrit més de 12 llibretes immenses tipus diari. Això de viatjar dóna per a molt. I, bé, no es pot escriure sense conèixer món. Tinc material boníssim. Una altra cosa és que em surtin bons llibres.