Als ganglis del sistema

Segons l'escriptorEnnio Flaiano,ser italià per a molts no és una nacionalitat, sinó una professió que no requereix gaires estudis, ja que s'hereta. El país dels vents --la bora, el llebeig, els alisis, el xaloc, el mestral-- també és l'única nació al món que inclou al seu propi territori dos Estats més: el Vaticà i San Marino. A Marsica hi ha óssos, i a Sardenya, foques, així com el papir a Siracusa. Venècia és més freda que Londres i també més calorosa que Casablanca, i a Cervinia cau més neu que a la taigà siberiana. En aquest històric i admirat país, amant de l'art i beneït per la naturalesa, van néixer la Màfia i el feixisme. Però, mentre queMussoliniera combatut i exterminat, la Màfia va assolir el seu zenit i va estendre el seu control de manera que, durant la segona guerra mundial, els exèrcits aliats van comptar amb el seu suport per materialitzar el desembarcament a Sicília, ambLucky LucianoiCalogero Vizzinicom a peces clau d'aquest sorprenent compromís. A mesura que avançaven, les forces aliades designaven molts mafiosos alcaldes de les poblacions conquistades.

SORPRÈNl'enrenou que han provocat les amenaces de mort rebudes pel jove escriptorRoberto Saviano,autor del llibreGomorra, en què carrega contra la Camorra (la versió napolitana de la Màfia) i les seves pràctiques delictives.Saviano,unpentito(penedit) que anteriorment havia traficat amb droga, rep aquests dies el suport i la solidaritat de la premsa italiana i l'europea. Ens hauríem de demanar en què han estat ocupats els periodistes i els seus mitjans de comunicació durant els tres últims decennis, en què la mateixa Camorra que va auspiciar el fitxatge deMaradonapel Nàpols i costeja casaments i batejos entre el veï- nat, ha firmat l'assassinat directe de gairebé 4.000 persones (més que l'IRA i ETA juntes), a més a més de les morts per càncer que produeixen els residus tòxics. L'any 2000, elsagguati(emboscades) entre clans mafiosos rivals van arribar a deixar un saldo de tres morts diaris al Quartiere Spagnolo (barri espanyol) napolità, això sense comptar els assassinats a comerciants per negar-se a pagar l'extorsió.

El sociòlegGiovanni Sartorino pot ser més pessimista sobre els avanços mafiosos en aquest últim període: "La Màfia, amb els seus diversos noms i modalitats, arriba fins i tot fins a Roma, i ningú diu res. Si em deixessin, jo parlaria cada dia a la televisió sobre la Màfia; per exemple, sobre el sud que està explotant, que és ple d'escombraries. Fins i tot les carreteres fan pudor. Però, silenci: la Màfia controla el negoci, impedeix la construcció d'incineradores, fa que mig Itàlia s'ofegui en la porqueria. I ningú fa res perquè la Màfia controla els vots del sud...". Efectivament, la Màfia no és als quioscos, sinó que està confinada a les llibreries, que destinen àmplies i exclusives seccions als llibres que tracten sobre lamalavita(l'hampa), als quals s'ha unit, com tants altres, el llibre deSaviano.Però no és el mateix. A més a més, als llibres de text han estat censurades les referències al crim organitzat i els seus tentacles sobre l'economia del país.

En la lluita contra la Màfia, l'Estat italià sembla haver arribat al punt de no retorn i arrisca una històrica i ignominiosa derrota. Aquells que han combatut en aquesta guerra des de les primeres línies han pagat un alt preu, i no han rebut mai de l'Estat un suport constant i tampoc el reconeixement de prioritat absoluta que han merescut i mereixen. Encara pitjor, el teorema que la Màfia estava encastada als ganglis del sistema el va ratificarPietro Lunardi,ministre d'Infraestructures i Transports en el segon Govern deSilvio Berlusconi,que va declarar: "Màfia i Camorra han existit sempre, per desgràcia, i hem de conviure amb aquesta realitat. Una realitat que no ens ha d'impedir realitzar els nostres projectes d'infraestructures. Nos- altres continuem endavant amb les obres i després, els problemes amb la Camorra (es referia a obres a la regió de la Campània), que sorgiran, que cada u els resolgui com pugui. En nom dels negocis estem condemnats a conviure amb la Màfia igual que amb altres realitats, per exemple amb els 7.000 morts que es registren a les carreteres i autopistes".

L'HISTORIADORSanti Correnteva preguntar una vegada a un coronel de Carrabiners, amic seu, per què no detenia els mafiosos des del moment en què se'n coneixien els noms, domicilis i activitats delictives. La il.luminadora resposta de l'oficial va ser: "¿I l'ordre d'arrestar-los qui me la dóna, vostè?".

Notícies relacionades

Quanun gadità dirigeix Ikea

La teva terra és la meva terra

Aquest detall podria ser la clau explicativa de la contundent de- núncia del fiscal antimàfia de la capital siciliana,Piero Grasso,quan afirma en un llibre entrevista ambSaverio Lodato(La mafia invisibile, Mondadori): "La connivència entre la Cosa Nostra i el sistema de poder va més enllà d'u- na simple hipòtesi investigadora. Per això, s'ha demostrat que considerar la Cosa Nostra com un antiestat és un gran error. La Cosa Nostra, molt sovint, ha estat el mateix Estat". El cinema, per una altra part, ha contribuït a idealitzar aquesta anomalia presentant la cara justiciera d'una Màfia romàntica i redistributiva a l'estil deRobin Hood.Així estan les coses a la Itàlia que va ser sòcia fundadora de la Unió Europea i que va somiar de convertir en la Florida d'Europa el seu Mezzogiorno, que es podreix sense remissió.

* Periodistes.