La roda
'Amarrado al duro banco' (Góngora)
Algun dels meus amics encara és comunista. Quan Bush va començar a nacionalitzar bancs, estava eufòric. ¡Finalment triomfaven les tesis socialistes! ¡L'Estat estava humiliant el mercat! ¡Era el començament de la fi del capitalisme! En realitat, un diria que sembla tot al contrari: la demostració que en el món dels privilegiats els organismes financers són totpoderosos, i en el dels desafavorits gerencien la carnisseria. El grup de banquers de Wall Street només va haver de despenjar el telèfon i dictar a Bush el que havia de fer: "Benvolgut, nacionalitza'ns una estoneta". Van penjar i se'n van anar a l'hotel més car dels Estats Units per celebrar-ho. Està documentat.
Cada dia que passa, Rodríguez Zapatero llança un grapat de mesures, segons diu, per ajudar els més pobres. Per sort hi ha analistes que no es deixen portar a l'hort. Si vosaltres llegiu el bloc de García Montalvo (i si no ho feu, vosaltres mateixos), sabreu què és el que s'amaga darrere de cada benèfica mesura. Copio el començament del 3 de novembre, quan la premsa subvencionada cantava el progressisme de les últimes novetats:
Notícies relacionades"He de reconèixer que les mesures anunciades avui són una jugada mestra. Inicialment vaig pensar que simplement eren mesures per evitar que els desocupats perdessin les vivendes. Però com més hi penso més crec que aquest no és l'objectiu últim. Em fa la impressió que es tracta d'una manera increïblement imaginativa de mantenir baix el cost del finançament dels bancs i les caixes d'estalvis".
Després ve el raonament d'aquest estrany catedràtic d'Economia que sembla que no ambiciona la Creu de Sant Jordi o una poltrona a la capital. I la conclusió és simplíssima: el Govern de Zapatero no està ajudant els pobres, sinó obeint la banca. De fet, les mesures adoptades deuen haver estat calculades pels gabinets tècnics d'algun banc, els serveis d'on han sortit gairebé tots els ministres socialistes de certa entitat. Suposo jo que només per aquesta raó el PP els beneeix. Al cap i a la fi, tenen el mateix amo.
