Els 'tabligh' són gent honrada

Un moviment islàmic implantat a Catalunya és la Jama'at at-Tabligh ad-Dawa (Congregació per a la Predicació i la Crida). Va ser fundat el 1927 a Nova Delhi perMaulana Ilyascom a moviment de reforma religiosa, amb l'objectiu de retornar a l'espiritualitat dels avantpassats pietosos (salaf), reforçar la identitat dels musulmans en un context no musulmà i contrarestar la influència d'Occident. La idea bàsica és la reforma d'un mateix com a base de la reforma de la societat, amb el mandat de l'aprenentatge constant, la devoció i la reislamització de la vida quotidiana. En això no es diferencia gaire d'altres moviments islamistes, però sí en el seu apoliticisme manifest.

Avui en dia és un dels moviments islàmics més grans del món. Cada any organitza una congregació mundial, el Bishwa Ijtema, a Bangla Desh. Consisteix en tres dies de pregàries i discursos pietosos i és, juntament amb el pelegrinatge a la Meca, la congregació anual de musulmans més multitudinària. L'any 2007, afirmen, van reunir tres milions de persones.

El Tabligh va ser propagat a Catalunya principalment des del Marroc, on està present des dels anys 70 del segle passat. Actualment controla diverses mesquites importants, especialment la mesquita Tàriq bin Ziad, a Barcelona. Sense ser ni de bon tros majoritari, té un paper molt destacat, ja que el president del Consell Islàmic Cultural de Catalunya (CICC),Hassan Lahcen Saaou,és el líder del Tabligh a Catalunya, i en el nucli dur del CICC hi ha altres imams del mateix moviment. I no oblidem que parlem de l'entitat islàmica privilegiada (políticament i eco- nòmicament) per la Generalitat.

Diferents informes dels últims anys han acusat aquest moviment de ser un focus de radicalisme, i en alguns països occidentals està prohibit. Arribats a aquest punt, s'ha de dir que l'acusació de conni- vència amb el terrorisme és infundada. La Jama'at at-Tabligh és un moviment declaradament apolític, concentrat en la devoció i la millora del comportament. A pesar d'això, algunes persones que hi van formar part han estat inculpades en delictes de terrorisme, com és el cas dels detinguts al Raval a principis d'aquest any. El problema bàsic és que es tracta d'un moviment obert, sense un registre dels seus membres. No es pot culpar el Tabligh del que facin determinades persones que en un moment determinat han participat en les seves activitats, encara que és obvi que aquestes no s'hi haguessin sentit atretes si no existís un cert aire de família.

PER

SERobjectius, el Tabligh ha de ser jutjat pel seu propi ideari i activitats. Una tasca que es fa necessària des del moment en què el seu líder és convidat al Parlament de Catalunya com a representant dels musulmans, sense que aquests l'hagin escollit. I és aquí on s'imposa la pregunta: ¿la seva doctrina és positiva de cara a la integració dels musulmans? La resposta no pot ser més que negativa en la mesura que es tracta d'un moviment que crida els musulmans a mantenir una identitat islàmica diferenciada respecte de la societat d'acollida.

L'entrada en aquest moviment porta en moltes ocasions a separar- se de la vida anterior, i sovint és acusat de trencar famílies. Organitza retirs d'aprenentatge a l'Índia, el Pakistan i Bangla Desh. Es produeix una intensa aculturació i adoctrinament en un islam idealitzat, però de fet molt contaminat per la cultura del subcontinent indi. Una de les cinc obligacions essencials del Tabligh és el servei (jidmat), segons el qual tots els membres de la congregació són iguals i servidors els uns dels altres. En la seva forma ideal, les funcions són rotatòries, i qui un dia és mestre l'endemà té assignada la cuina o la neteja. Modèstia, bones maneres, abnegació... són els valors que intenta fomentar. Les dones en queden estrictament segregades, però poden formar les seves pròpiesyama'at(congregacions).

Una vegada adoctrinats, els iniciats es converteixen en captadors de nous adeptes. La idea és que qualsevol musulmà pot cridar els altres a tornar al bon camí. És el que podem anomenar "apoderament dels ignorants", i només els iniciats es converteixen en predicadors (i això és el que vol dirtabligh). Un bon musulmà no necessita teologies. El millortablighés el més hàbil a l'hora de guanyar adeptes. S'ensenyen trucs i mètodes per commoure els germans esgarriats, de fer-los témer l'infern i desitjar el paradís. "Germà, ¿ets un bon musulmà?".

AMB

Notícies relacionades

El PP no pot amansir Vox

Els míssils mai se’n van anar

AQUESTmètode de captació, es comprèn que el seu nivell intel.lectual sigui, en general, molt pobre. Se suposa que qualsevol moviment té els seus intel.lectuals, però en el cas del Tabligh són difícils de trobar. La literatura generada en vuit dècades de proselitisme es redueix a pregàries i crides a ser un bon musulmà. El Tabligh és un moviment pietista. L'anàlisi de la realitat política o social és inexistent. Pensament pla: un bontablighés al.lèrgic a l'intel.lectual. Per a ell, un home de coneixement és algú que es comporta respectablement, que ha memoritzat l'Alcorà i que repeteixAl- hamdulil.lâh(lloat sigui Déu) al final de cada frase. Religiositat en estat pur: ¿per què complicar-se la vida, si pregant, predicant i sent humils ens guanyem el paradís? No en tingueu el més petit dubte: elstablighsón gent honrada.

* President de la Junta Islàmica Catalana.