L'entrevista amb Alicia Rodríguez-Martos

Alicia Rodríguez-Martos: ''Emborratxar-se a les festes està ben vist''

Dirigeix el pla antialcohol de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i col.labora amb la Comissió Europea. Ha tractat centenars d'addictes a l'alcohol. És radical

3
Es llegeix en minuts
Alicia Rodríguez-Martos: Emborratxar-se a les festes  està ben vist_MEDIA_1

Alicia Rodríguez-Martos: Emborratxar-se a les festes està ben vist_MEDIA_1 / RICARD CUGAT

--Entre els adolescents, està de moda beure fins a embriagar-se.

--Així és, exactament. Està ben vist emborratxar-se a les festes. I ho fan a partir dels 12 anys. Les famílies estan esgarrifades pel consum d'alcohol que fan els seus fills, encara que no tant com jo crec que ho haurien d'estar. Li donen més importància a les drogues il.legals, quan el consum perniciós d'alcohol està molt més estès que el de qualsevol altra subs- tància psicoactiva.

--¿Què ha passat perquè els faci gràcia emborratxar-se?

--És difícil saber-ho. Abans, qui s'emborratxava en una festa era vist com algú a qui se li havia escapat el control. No estava ben considerat. "Saber beure" significava aguantar moltes copes, fer el burro i divertir-se, però sense acabar marejat. Ara es busca el punt de la borratxera. L'alcohol ja no és la beguda que acompanya la diversió, sinó que la diversió consisteix, com a mínim, a col.locar-se: se'n busquen els efectes psicoactius. Embriagar-se. Aquí i a tot Europa.

--¿Una tendència globalitzada?

--Sí. Des de finals dels 90 s'ha anat imposant entre els nois de 12 o 13 anys el consum d'alcohol a base de passar-se: beuen intensament, en episodis de poques hores.

--¿I els adults?

--També estan canviant les tendències: ara els nòrdics beuen vi amb els àpats i aquí estem passant a fer-ho els caps de setmana. Les cultures humides --mediterrànies-- sempre han begut de forma diferent de com ho fan els del nord, però els joves s'han uniformitzat i els nostres adolescents estan fent el mateix que els nòrdics: passar-se amb l'alcohol.

--¿Què beuen?

--Fonamentalment, destil.lats, i també cervesa. Ginebra, whisky i vi amb Coca-Cola. Combinats. Els compren a litres. Tenen diners.

--¿Hi influeix que la cantant Amy Winehouse aparegui a l'escenari aparentment molt beguda?

--És un model que fa mal, encara que és possible que una persona tan passada arribi a exercir un efecte preventiu entre alguns nois. Si et mires en aquest mirall, potser no et vingui de gust arribar a un extrem tan penós. Però Amy té molt d'èxit, i molts diners, i en aquest aspecte és perillosa, perquè alguns poden pensar que, tot i bevent com beu, ha sigut capaç d'arribar tan amunt. I que, com que té peles, el dia que vulgui farà una cura i es desintoxicarà. Dóna aquest doble missatge.

--En un altre temps, Winehouse hauria dissimulat la seva relació amb el whisky. Ara fa el contrari.

--És part de la moda. Winehouse ha fet bandera de les seves addiccions. "Sóc aquí, i ho faig perquè em dóna la gana". Ho diuen les seves cançons. Està intoxicada, però provoca. La seva marca, el seu logotip personal, inclou el fet d'estar beguda o drogada.

--¿En què perjudica l'alcohol un adolescent?

--El cervell no acaba de madurar fins complerts els 20 anys. El sistema nerviós és molt vulnerable a l'efecte tòxic de l'alcohol. En aquesta època es fixen les connexions neuronals definitives, i l'alcohol les interfereix. Destrueix les estructures relacionades amb el rendiment intel.lectual, la memòria i la capacitat de madurar i reaccionar. En autòpsies fetes a noies adolescents amb dependència alcohòlica se'ls ha trobat atròfia cerebral.

--¿A Espanya és impossible legislar contra l'alcohol?

--Vull pensar que no, però no veig una solució a curt termini. L'últim intent, el del 2006, se centrava en els joves i era molt adequat. No era una llei contra el vi.

--¿El sector vitivinícola és més poderós que el de la salut?

--Sens dubte. El sector de la salut no té interessos econòmics.

--¿El Govern manté polítiques hipò- crites en el tema de l'alcohol?

--El Govern, qualsevol Govern, se sent insegur si es crea enemics, i fent polítiques sobre alcohol te'ls crees. La batalla contra l'alcohol està lluny de ser guanyada, però no perdo l'esperança que siguin els mateixos ciutadans els que exigeixin lleis que protegeixin la seva salut.

--Però no totes les persones que beuen depenen de l'alcohol.

--No saps quan has travessat la barrera de la dependència psíquica. La física, és una qüestió de quantitat: qui begui més de 60 grams d'alcohol pur al dia, que serien sis vasos de vi, té una alta probabilitat d'acabar depenent de l'alcohol, però no tots els addictes saben que ho són.

Notícies relacionades

--No ho saben.

--Jo he atès pagesos alcoholitzats que no havien mantingut mai conductes que induïssin a buscar desesperadament el vi. Anaven bevent de la bóta, a demanda, i el seu organisme s'hi anava adaptant, s'anava intoxicant. Un dia ingressaven en un hospital, per qualsevol cosa, i al no disposar de la bóta patien el primer delírium trèmens. És aleshores quan ho descobrien.