LECTORS

Cartes dels lectors (I)

EL PERIÓDICO publica opinions, rèpliques i suggeriments d'interès general, respectuosos amb les persones i institucions. No es consideraran les cartes de més de 15 línies, que podran ser extractades. Tot i així, resulta impossible publicar-les totes. Tampoc es mantindrà correspondència o contacte telefònic sobre aquestes. Hi ha de constar: nom i cognoms, DNI, domicili i telèfon.

4
Es llegeix en minuts

No ha canviat res: esclaus al segle XXI

Candelaria Espuny Gaseni. L'Ametlla de Mar

No ha canviat res: seguim encadenats perquè una minoria acapara el poder. Tot va començar amb aquells sistemes centralitzats dels quals en van sorgir uns quants que es van apoderar dels recursos i que van començar a dominar al poble. Van arribar a tenir el poder absolut, però els oprimits es van anar rebel.lant perquè a penes podien subsistir; la fam, la misèria i les malalties acabaven les seves vides. Els que van protestar per una causa justa van aconseguir canviar un sistema autoritari i van establir els principis de la llibertat. Però els rebels que defensaven la dignitat humana van accedir al poder i, una vegada aconseguida la riquesa, es van disfressar de llibertaris per prometre'ns la felicitat i el benestar. Ells, no obstant, cada vegada tenien més i ja no els importaven els altres.

Ara són els amos del món. Vam ser enganyats i seguim sent enganyats. Hi ha reunions internacionals en què uns titelles firmen cartes i documents que calmen la nostra indignació davant la injustícia dels subdesenvolupats. Estem atrapats i encadenats. Hem entregat la nostra llibertat a canvi d'una felicitat falsa, una felicitat inundada de desitjos i, en conseqüència, de satisfaccions pel consum.

Estem aquí per aprendre a ser verdaderament humans; la nostra capacitat és infinita, però estem atrapats en la ruta equivocada i retrocedim en lloc de continuar fins al final. Tal com diu el gran filòsof Raimon Panikkar, és necessari arribar al final del camí per despertar i veure que estem equivocats; llavors, fins i tot els més estúpids, els nostres amos, s'adonaran del seu gran error.

ELS JOCS DE PEQUÍN

Home o dona

Ariadna B. C.

Barcelona

En la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics, durant el penúltim relleu de la torxa, la comentarista de TVE María Escario, va dir: "Sospito que serà un home, per la complicació de l'encesa, penso". Aquesta periodista demostra tenir molt poca informació sobre el Govern xinès si creu que arriscarà la seva imatge amb una posada en escena que impliqui una dificultat i un risc tals que no la pugui portar a terme qualsevol persona, ja sigui home o dona. I voldria recordar-li que ella es professional d'una empresa pública i que hauria de pensar les coses dues vegades abans de dir-les.

Esperit militar

Joan Pinyol

Capellades

Desfilades sota banderes, himnes i cròniques a la premsa parlant de "l'armada espanyola". Sembla que els Jocs Olímpics han adoptat un evident esperit militar.

LA QÜESTIÓ LINGÜÍSTICA

L'idioma de Vueling

Gabriel Castillo

Reus

Vaig trucar al telèfon de Vueling i em vaig expressar en la meva llengua, en català. ¿La seu central d'aquesta companyia aèria no és al Prat? Ho dic perquè els interlocutors em van demanar que els parlés en castellà, que no m'entenien. ¿No entenen l'idioma oficial del lloc on treballen? ¿Algú em pot aclarir des d'on ens atenen?

LA CRISI ECONÒMICA

Confiança

Carlos Gómez Ruiz

Premià de Mar

Espanten les males dades de desocupació dels últims mesos, encara que fa 10 anys hi havia 14 milions de treballadors a Espanya, i ara, gairebé 20 milions. La societat tampoc és la mateixa, ja que avui és més moderna i competitiva que aleshores. Hi ha dificultats greus com l'esgotament de la construcció, la inflació i les hipoteques, però els tipus d'interès, el preu del petroli i la inflació han tocat sostre; per tot això, ara és el moment de reformar el mercat laboral i buscar més inversió estrangera. S'ha de tenir confiança en una economia que ofereix oportunitats excepcionals.

LA MORT DE SOLJENITSIN

Uns altres gulags

Elvira González Gaspar

Saragossa

La barbàrie del règim estalinista ja és de domini públic gràcies a l'àmplia i necessària difusió d'obres com la del desaparegut premi Nobel de literatura Aleksandr Soljenitsin, i també gràcies a la premsa, el cinema, etcètera. El coneixement de la història i la reflexió són imprescindibles perquè els errors no es tornin a repetir, tampoc sota banderes d'uns altres colors. Ja és hora de començar a analitzar l'altra part de la història; la dels èxits, que també n'hi va haver, d'aquell sistema que va germinar des de la lluita del poble rus contra el feudalisme tsarista ja entrat el segle XX.

El comunisme soviètic ens ofereix, junt amb les seves carències, interessants lliçons que no han estat prou explicades i sí, en canvi, amagades a consciència fins avui. Algunes d'aquestes lliçons podrien ser de gran ajuda en la construcció d'una alternativa al nostre sistema de capitalisme globalitzat, que sembla que està disposat a arrossegar qualsevol signe de vida en la seva caiguda. Potser passa que aquesta llibertat que validem sostingui gulags més grans que els soviètics, dels quals, per desgràcia, encara som poc conscients.

El costat fosc

José Martínez Rodríguez

Sant Feliu de Llobregat

No dubto dels patiments que va passar Soljenitsin a l'antiga Unió Soviè- tica, però no es pot oblidar el seu costat fosc. En plena dictadura franquista, en el programa de José Ma- ría Íñigo Estudio abierto, l'escriptor va exalçar el règim de Franco, cosa que em sembla aberrant i antidemocràtic, i més encara dit per un senyor procedent d'un altre país que també era totalitari.

Notícies relacionades

Fe d'errates

A l'article de Xavier Febrés publicat a la pàgina 4 de l'edició en castellà d'ahir, on diu "al precio de no hacer extensivo el pago en los impuestos" ha de dir "al precio de hacer extensivo".