Herman Zapp: ''Si vols arribar lluny, has d'anar a poc a poc''

--¿D'on va sortir la idea de viatjar des de Buenos Aires fins a Alaska?

--Amb la que ara és la meva dona, Candi, vam créixer amb un somni: viatjar al voltant del món. Llegíem llibres de viatgers i ens preguntàvem: "¿I per què nosaltres no?".

--¿Per què en un vell automòbil?

--Mai ens imaginàvem un viatge en automòbil: recanvis, trencaments, duanes... Quan vam decidir anar a Alaska, vam pensar anar-hi amb motxilla.

--¿I d'on va sortir el cotxe?

--Quatre mesos abans de marxar, un conegut em va oferir un auto vell. Li vaig dir que no, gràcies, però, com a curiós que sóc, hi vaig anar. Va ser veure'l i enamorar-me'n. Era la simplicitat a l'extrem, amb estil. La senzillesa augura l'èxit i, si vols arribar lluny, has d'anar a poc a poc.

--¿Per què fins a Alaska?

--Per algun lloc havíem de començar, i quan un viu en un extrem, vol anar a l'altre.

--M'imagino que no els van faltar avaries durant el viatge.

--L'auto té 80 anys. ¿Què es pot esperar d'un vell de 80 anys al qual demanes que et porti en un viatge d'aventura pels Andes, a 5.000 metres d'altura, pels deserts més secs del món, per Alaska, per l'Amazones?

--¿Com les resolien?

--Algú ens va dir: "No et desitjo un viatge sense problemes, sinó amb les forces suficients per superar-los". I la veritat és que cada problema ens va portar meravellosos moments, aprenentatges, excel.lents amistats.

--Expliquin'n alguna.

--A Puebla, Mèxic, vam trencar una cosa de l'arrencada. Un mexicà em diu: "Si té problemes, hi ha un museu d'autos antics a trescuadras". Hi vam anar, van desarmar un auto en exhibició i ens van donar el recanvi, ens van fer un servei total gratis i ens van organitzar una festa amb mariachis. Va ser increïble.

--El viatge es va allargar molt més del previst: 3 anys i 7 mesos i mig. Fins i tot van tenir un fill pel camí.

--El pla era arribar a Alaska en sis mesos. Feia dos anys que viatjàvem i Alaska encara estava molt lluny, i nosaltres teníem ganes de compartir tot això amb algú més. I qui millor que amb un fill, podent disfrutar dia a dia l'embaràs.

--¿El títol del llibre, Atrapa tu sueño

--Siguem realistes, anem a buscar els nostres somnis. ¿Què vas portar al món al néixer? Res. ¿Què te n'enduràs? Res. ¿Per què s'ha de perdre tant de temps mirant de satisfer la set del que la societat ens exigeix?

--¿També ho va aprendre en el viatge?

--Al llac Titicaca, al Perú, vam visitar una illa flotant feta pels indígenes amb joncs. En una casa només vaig veure una mica de menjar, eines i un llit enrotllable de joncs. Vaig preguntar a l'indígena: "¿I la resta?". "Això és tot. Si tens molt, t'enfonses", em va respondre.

--¿Com han vist Amèrica en aquest viatge?

--És un continent molt bonic, però el millor és la gent. Després de mil muntanyes, una muntanya és una altra muntanya. Però cada persona que vam trobar era un personatge, amb ensenyances, amb coses per compartir.

--¿Els pitjors moments?

--Els pitjors moments, de vegades, amb el temps, passen a ser els millors. Quan ens vam quedar sense diners, a l'Equador, vam entrar en crisi. Però si havíem d'intentar fer diners per tornar, ¿per què no intentar-ho per continuar? Candi, per primer cop, va pintar aquarel.les; i jo vaig emmarcar i vaig vendre.

--¿Com recorda el final del viatge?

--Arribant a Alaska, faltaven 30 quilòmetres, vaig veure Candi que, en silenci, plorava. "¿Què et passa?", li vaig dir. "No vull arribar --va contestar--. No vull acabar aquest somni, no vull acabar de conèixer el personatge del dia, no vull acabar de sorprendre'm. Arribar és acabar".

--Però van arribar.

--Aquell dia no. No podíem arribar- hi tristos. A l'arribar, havíem d'estar en el millor moment de felicitat del nostre somni. Ens vam quedar a buscar el motiu que ens fes l'endemà omplir-nos de felicitat.

--¿I?

--El vam trobar. L'endemà, al veure el cartell de benvinguda a Alaska, vam ballar, cantar, vam brindar amb un vi reserva. ¡N'hi vam posar i tot al radiador de l'auto per brindar!

--¿I quin motiu van trobar?

--Ens sentíem tan feliços perquè ens vam adonar que Alaska significava el final d'un somni..., però el començament d'un altre.

Notícies relacionades

Un cop a càmera lenta

Imbecil·litat tipogràfica

--I ara, ¿què?

--Ara viatjarem per l'Àsia amb l'auto i els nostres tres fills. Volem continuar aprenent. Viatjarem almenys tres anys més.