Petit observatori // JOSEP MARIA Espinàs
La unitat no suma. La unió, sí
Penso que en l'àmbit polític --i en uns altres àmbits socials-- sovint s'utilitza erròniament la paraula unitat. Això no hauria de tenir gaire importància: cada dia fem servir paraules sense respectar el seu autèntic significat i no passa res. Més o menys ja ens entenem.
Fins i tot ens entenem, sembla, quan algú ens diu que la situació del Barça s'hauria d'analitzar "des d'uns nous paràmetres". Si diem que hi estem d'acord, tenim molt de mèrit, perquè es veu que tots dos sabem que un paràmetre és una "constant arbitrària cadascun dels valors particulars de la qual caracteritza un membre particular d'un sistema d'expressions, funcions, corbes, superfícies, etcètera".
Unitat és una paraula molt més senzilla, però ja fa temps que em preocupa que sovint es confongui amb unió. Això no tindria cap importància si no fos perquè, en aquest cas, aquesta confusió afecta la política i les associacions cíviques en general. No, no és el mateix. Demano una mica de paciència al lector que vulgui saber on aniré a parar. Unitat: qualitat d'allò que no és divisible en parts. Els ciutadans de la meva generació se'n recordaran que el franquisme-falangisme proclamava que Espanya era "una unidad de destino en lo universal".
Les invocacions fetes a la unitat sempre m'han inquietat una mica. Igual que les candidatures "úniques". El risc de voler imposar la unitat és la indiferència davant de la diversitat --o la seva repressió--. Jo m'estimo més parlar d'unió. Unir és formar un tot "amb dues o més coses". Una unió té, per tant --almenys per a mi--, un gran valor: que les peces són diferents i que la unió és des- unible.
El gran organisme mundial no és unitari, sinó que és les Nacions Unides. Així mateix, també hi ha la Unió Europea, no la Unitat Europea. Catalunya és plena d'unions: Unió de Pagesos, Unió Excursionista de Catalunya, Unió Esportiva de Sants... Una unió és una associació voluntària de diverses persones, que de la mateixa manera que s'han unit, un dia poden separar-se i constituir una altra unió, si és això el que volen. Així ha evolucionat la nostra societat.
En els partits polítics s'exigeix a vegades la unitat. Com un sacrifici de la diversitat. Penso que és molt millor que demanin la unió. Això és respectar la llibertat de les diferències i expressar la voluntat de crear un projecte que pugui ser compartit. Una suma d'independències unides.
